Publicitat
Publicitat

El veritable motiu de la retirada de l’euroordre

El veritable motiu de la retirada de l’euroordre contra Puigdemont i la resta de membres del Govern que són a Bèlgica és, senzillament, que en un estat democràtic de dret digne d’aquest nom no es pot justificar davant de cap jutge en termes objectius i raonables que el president i els altres membres del Govern hagin comès el delicte de rebel·lió.

Això i res més que això és el que hi ha darrere de la decisió del jutge Pablo Llarena de retirar l’euroordre dictada en el seu dia per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela a fi que la justícia belga posés a disposició de la justícia espanyola el president i els quatre consellers que s’havien traslladat a Brussel·les.

El jutge Pablo Llarena ha comprès que tant ell com la jutge Carmen Lamela estaven a punt de ser desautoritzats de manera palmària, i ha fet marxa enrere. Amb aquesta decisió, el jutge està reconeixent la seva incapacitat per persuadir un jutge independent que la querella pel delicte de rebel·lió contra el president i els consellers està justificada, que és ajustada a dret. I utilitzo la cursiva perquè vull subratllar que en cap país civilitzat una conducta com la dels membres del Govern pot ser qualificada de delicte de rebel·lió. En cap.

A Espanya tampoc. Fa uns dies cent professors de dret penal de les diferents facultats de dret d’Espanya van fer públic un escrit en el qual afirmaven de manera contundent que no hi havia delicte de rebel·lió, ni tan sols de sedició, en les conductes dels membres del Govern. Aquesta és una opinió pràcticament unànime en la doctrina penal, processal o constitucional espanyola.

Em costa pensar que aquesta no sigui també l’opinió molt majoritària entre els jutges i magistrats que integren el poder judicial. No és possible que els jutges espanyols considerin que és delicte de rebel·lió una cosa que no poden plantejar com a tal davant dels seus col·legues dels altres països europeus.

L’estat espanyol és un estat democràtic de dret, però la manera com la Fiscalia General de l’Estat i els dos màxims òrgans judicials del país, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, estan fent front al nacionalisme català no és la que correspon a un estat d’aquestes característiques.

No és que s’estigui retorçant la llei, sinó que s’està desconeixent la llei. I torno a utilitzar la cursiva perquè la llei que defineix el delicte de rebel·lió no pot ser mai, en una democràcia digna de tal nom, la llei que estan aplicant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Si Espanya és una democràcia, la llei que regula el delicte de rebel·lió no pot ser en aquest cas la que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem estan dient que és. Per això el jutge Pablo Llarena ha hagut de retirar l’euroordre. Perquè si la mantenia, es corria el risc que la justícia belga posés en qüestió la naturalesa democràtica de l’estat espanyol, no en general, però sí en aquest cas concret.

La retirada de l’euroordre hauria de conduir immediatament a la revisió de la decisió de presó dictada pel mateix jutge fa dos dies contra Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els dos Jordis. Si no és capaç de defensar davant d’un jutge d’un estat democràtic que la querella per rebel·lió contra els membres del Govern està justificada, ¿com pot mantenir a la presó unes persones acusades d’aquest mateix delicte?

La mesura de presó provisional mai hauria d’haver-se dictat contra cap dels membres del Govern, de la mesa del Parlament o contra els presidents de l’ANC i d’Òmnium. La retirada de l’euroordre ve a confirmar-ho d’una manera inequívoca.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF