Patates a la importància

En el relleu del fugaç ministre de Cultura de Pedro Sánchez, Màxim Huerta, es va veure un tast del que Espanya s'ha perdut. Huerta ha estat set dies en el càrrec, convertint-se així en el ministre amb el mandat més breu de la política espanyola. Ha dimitit després que es fes pública una sentència que corroborava una multa d'Hisenda per haver defraudat 240.000 euros. El fugaç ministre va anunciar la dimissió en una intervenció ampul·losa, buida i pedant que va deixar en evidència l'enorme error que havia significat un nomenament incomprensible, ni meritocràtic ni solvent. L'ocurrència de Sánchez connectava amb el públic dels programes de sofà de televisió espanyola i Telecinco, però res del currículum de Huerta indicava que fos mereixedor de la confiança necessària per gestionar un càrrec i un pressupost públics. Huerta va fer una posada en escena més pròpia del programa d'Ana Rosa que de la sortida vergonyosa d'un ministeri. El més sorprenent no és que Huerta plegui, reduint així els estàndars de tolerància de la corrupció del PSOE, sinó que hagués arribat al ministeri amb uns mèrits en la gestió cultural inexistents. Huerta simbolitza molt bé un tipus de polític que solemnitza l'obvietat, una espècie de xarlatà que viu de les relacions públiques i els acudits. En gastronomia recorda les 'patates a la importància'. Molt d'arrebossat per dissimular una humil patata.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF