Celma admet que Deloitte va assessorar i va cobrar per la sortida a borsa de Bankia

La defensa de Rodrigo Rato l'enxampa en diverses contradiccions

La firma Deloitte va realitzar treballs per a l'operació de sortida a borsa de Bankia el 20 de juliol del 2011 i va cobrar per això de manera separada, segons va reconèixer el soci auditor Francisco Celma, després d'afirmar la setmana passada davant les preguntes de l'acusació popular que la firma "no va participar en la sortida a borsa ni va tenir intervenció en el fullet d'emissió". Celma va acabar ahir la seva declaració de quatre dies en el judici oral de Bankia –va superar les tres jornades de Rodrigo Rato– enxampat en diverses contradiccions sonores.

Va ser l'advocat Ignacio Ayala, en nom de l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, a la presó per les 'targetes black', qui va preguntar a Celma per la presència de la firma entre els quatre assessors de la sortida a borsa, segons consta en el fullet d'emissió de l'oferta pública de subscripció d'accions (OPS).

Ayala va demanar al tribunal que es projectés la pàgina 81 del capítol 'Nota de les accions' del fullet de quatre-centes pàgines de l'esmentada OPS.

Allà apareixen els "assessors" de l'operació i "la capacitat en què han actuat els assessors". Els quatre que s'esmenten són Uría Menéndez Abogados SLP, despatx encarregat de l'assessorament legal en dret espanyol; Davis Polk & Wardwell LLP, despatx encarregat de l'assessorament legal en dret nord-americà de Bankia; Linklaters SLP, despatx encarregat de l'assessorament legal en dret espanyol i americà de les entitats asseguradores de l'oferta, i Deloitte SL, auditors de comptes de Bankia.

Celma ja no va negar, davant Ayala, la participació de la firma auditora i va assenyalar que era evident que s'adjuntava al full els estats comptables i s'incloïen confort letters (cartes de garanties o patrocini) i informes proforma. I va assenyalar que havien intervingut com a auditors en aquest procés.

També va reconèixer que va cobrar honoraris per aquests treballs de manera separada. És el que es reflecteix en una carta de 9 de març del 2012 de Deloitte al comitè d'auditoria de Bankia, en què s'assenyala: "Addicionalment, els honoraris satisfets pels treballs d'auditoria i revisió realitzats en relació amb el procés de l'oferta pública de subscripció d'accions de Bankia SA dut a terme en l'exercici 2011 i amb altres serveis no recurrents realitzats en l'esmentat exercici han pujat a 2.295 milers d'euros".

Amb tot, Celma va ser enxampat sonorament quan Ayala li va preguntar per la seva conversa amb Rato el 18 d'abril del 2012 en què segons el soci auditor el llavors president de Bankia li va dir que havia aconseguit una injecció de 7.000 milions d'euros sense fer referència –va assegurar Celma– al fet que el dia anterior, el 17 d'abril, el Banc d'Espanya havia comunicat l'aprovació del pla d'actuació de Bankia.

Ayala va preguntar en aquest cas quan s'havia assabentat d'aquesta aprovació. Celma va contestar que cap al 20 d'abril. El lletrat llavors va demanar que es posés l'àudio de la seva declaració en qualitat de testimoni del 20 de febrer del 2013.

A la sala del judici, va sonar la pregunta que li va fer aquell dia el mateix lletrat, Ayala: "¿Va conèixer o va saber si es va comunicar l'aprovació del Banc d'Espanya per carta al senyor Rato el 17 d'abril del 2012?" Celma contestava: "Sí .... Vull dir fins a on a mi em va comunicar el senyor Rato el dia 18, aquesta carta me l'ensenyen a Bankia, crec que va ser el dia 18 al matí. El 18 d'abril a les nou de la nit quan em crida el president em diu que aviat es tancarà... la injecció de 7.000 milions..." Es tractava d'una declaració de quan Celma encara no havia estat imputat.

El lletrat va preguntar si ratificava el que s'acabava de sentir: "No la ratifico. És un error". El lletrat va inquirir: "¿Un error el d'ara o el de llavors?" "El de llavors", va respondre Celma.

La pèrdua de credibilitat de Celma va ser tan sonora com l'àudio que s'acabava de sentir.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF