L'estat d'alarma: un paraigua legal necessari

Les restriccions de mobilitat i el confinament nocturn han de servir per aturar els contagis

Catalunya es va sumar aquest divendres a la demanda perquè el govern espanyol aprovi un estat d'alarma general que permeti a les comunitats autònomes aplicar mesures restrictives de la mobilitat sense haver de dependre del permís d'un jutge. Es tracta d'una petició lògica i necessària davant l'empitjorament de les dades epidemiològiques, que en els últims dies han batut rècords negatius. El vicepresident, Pere Aragonès, ja va avançar que tan bon punt s'aprovi aquest estat d'alarma la Generalitat decretarà, entre altres mesures, un toc de queda nocturn per evitar les trobades socials de tot tipus, que ara mateix són un focus de contagi important.

Tot i això, resulta incomprensible que des que es va acabar l'anterior estat d'alarma no s'hagi aprovat un mecanisme legal que permeti prendre aquestes decisions a les autoritats sanitàries de cada comunitat sense haver de passar pel filtre dels jutjats. Quan Pedro Sánchez va dir que les comunitats disposaven d'eines efectives per lluitar contra la pandèmia, amagava que hi havia moltes coses que no es podien fer. D'alguna manera se'n va voler desentendre i traspassar tota la responsabilitat a les autonomies, però sense les competències necessàries.

L'experiència del març hauria d'haver servit per tenir a punt aquests instruments legals ja de cara a la segona onada, i no trobar-nos en la situació actual, en què es torna a barrejar la política (l'estat d'alarma s'haurà de votar al Congrés) amb la gestió de la pandèmia. Des d'aquest punt de vista resulta incomprensible la resistència del PP a votar l'estat d'alarma, ja que en principi, i si no hi ha sorpreses d'última hora, només funcionaria com a paraigua per donar cobertura a les autonomies.

En tot cas, Sánchez ha de respondre de manera diligent i aprovar la mesura amb la màxima urgència possible, i si cal, renovar-lo per un període més llarg que els 15 dies. No hi ha dubte que la gestió de la pandèmia està resultant un test d'estrès per a l'estat autonòmic, però ja seria hora que cada govern es responsabilitzi de les seves decisions i les prengui pensant només en els seus ciutadans, al marge del color polític d'uns i altres. En aquest sentit, el pitjor exemple l'està donant Madrid, on l'oposició de la presidenta Ayuso a prendre certes decisions no es basa en cap criteri tècnic sinó més aviat ideològic, fins al punt que ha tensionat molt el govern de coalició amb Cs.

En el cas de Catalunya, el Govern no ha dubtat fins ara a prendre decisions dràstiques i impopulars, com el tancament de bars i restaurants, i ara ho farà amb el toc de queda. Salvaguardar la salut de les persones ha de passar per sobre de qualsevol consideració política o partidista. Per la seva part, la ciutadania ha de respondre a la crida que va fer ahir el vicepresident, Pere Aragonès, de quedar-se a casa durant el cap de setmana, perquè el toc de queda és l'última opció abans d'anar a un confinament total que, a hores d'ara, ja sabem que té uns costos socials i econòmics inassumibles.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF