Donald Trump i Emmanuel Macron, la cara i la creu de la cimera del G-7

La reunió posa de manifest que la bilateralitat està desplaçant la multilateralitat en les relacions internacionals

Des de dissabte i fins a aquest dilluns, els líders dels set països més poderosos i industrialitzats del món, l'anomenat G-7, estan reunits a la ciutat francesa de Biarritz. Els màxims mandataris dels Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i el Japó han arribat a aquesta cimera dividits com mai en qüestions cabdals de l'agenda global com són el Brexit, la guerra de Síria, la crisi d'Ucraïna (i el paper que ha de tenir Rússia en aquests dos afers), la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, la crisi nuclear amb l'Iran o la resposta que cal donar a la crisi climàtica, agreujada aquests dies pels incendis de l'Amazònia, pulmó del planeta, i la reacció temerària del president del Brasil Jair Bolsonaro davant d'aquests focs. 

Els protagonistes d'aquesta trobada són dos: Donald Trump i Emmanuel Macron, la cara i la creu. D'una banda, el president dels Estats Units, que des de la seva estridència habitual ja va incendiar la cimera abans que comencés amb una nova escalada en la guerra comercial amb la Xina. Divendres, en un rampell autoritari, va 'ordenar' a les empreses nord-americanes que deixin de fabricar a la Xina arran de l'anunci de Xi Jinping de nous aranzels. Per si això no fos prou, va anunciar poc abans d'arribar a França que incrementaria els aranzels a les importacions de vi francès si el país europeu aplica una taxa a les empreses tecnològiques nord-americanes. Aquest diumenge s'ha afanyat a assegurar al 'premier' Boris Johnson que hi haurà un acord comercial ràpid entre els Estats Units i el Regne Unit, després del Brexit.

De l'altra, Emmanuel Macron, l'amfitrió, també ha tingut un especial protagonisme en la cimera, tot i que en un sentit diferent que Trump. Divendres va exercir de líder global i va alertar que no donaria suport a l'acord de lliure comerç entre la UE i el Mercosur si el Brasil no respecta els compromisos de protecció de l'Amazònia. També, abans de començar la reunió del G-7, va fer un discurs per imprimir un caràcter més social a la cimera. Aquest diumenge ha anat més enllà convidant a la trobada el ministre d'Afers Exteriors de l'Iran,  Mohammad Javad Zarif, per forçar el diàleg amb els Estats Units. 

La reunió del G-7 està posant de manifest que la bilateralitat està desplaçant la multilateralitat en les relacions internacionals. Els països del G-7 representen prop del 40% del PIB del món i el 10% de la població mundial i tenen tres llocs permanents al Consell de Seguretat de l'ONU, però en l'escena internacional hi ha actors que també cal tenir en compte, com la Xina, Rússia, Turquia, l'Índia, Indonèsia, el Brasil, Mèxic o Sud-àfrica. Els problemes globals necessiten la resposta i els compromisos de molts més actors per trobar solucions realistes i efectives. Europa, a través d'Emmanuel Macron i d'Angela Merkel, ha d'afanyar-se per no perdre protagonisme en un món que ja no és multipolar, sinó que té una bipolaritat asimètrica en la qual els EUA i la Xina juguen un paper cada vegada més imponent. Europa només serà un subjecte polític de rellevància si aprofundeix en la seva integració i aconsegueix salvar les divergències internes per ser vista com un bloc des de l'exterior. Aquest dilluns sabrem si finalment surt un comunicat conjunt de la reunió del G-7. És realment difícil, però molt necessari.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF