Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

No només d'hotels viu el turista

HE FET SERVIR el lloguer turístic en diverses ocasions. Tenia previst passar quatre dies a un lloc de Mallorca, on per cert no hi ha hotels, i vaig cercar per internet per trobar un apartament adossat que m'anava bé per preu i per comoditat. Va ser una bona experiència, senzilla i ajustada. Havíem llogat un cotxe, vàrem anar a algun restaurant i al súper a comprar per dinar i berenar. Vàrem fer despesa, diguéssim. Ho he fet més vegades a diferents indrets d'Espanya i de fora. Conec molta gent que sempre viatja així, o que fins i tot empra aquest altre sistema consistent a fer intercanvi de cases. Jo et deix la meva i tu la teva. Hi ha webs especialitzades i sembla que també funciona com la seda. També he anat d'hotels, és clar, i de pensions. Menys de càmpings, perquè, per exemple, crec que ara a Mallorca no n'hi ha cap. En fi, que les possibilitats per al turista són molt àmplies i sempre acaba sent un negoci per al lloc perquè el viatjer acaba generant despesa i, per tant, creant riquesa. Per alguns és, a més, un ingrés imprescindible en aquests moments de crisi; gent que se n'ha anat a viure amb els pares, amics o d'altres familiars per poder llogar casa seva i així tenir algun ingrés que li permeti passar el mes. O completar el petit sou o l'atur que ha aconseguit arreplegar. El turista, i el negoci turístic, com diu bé avui Joan Gual de Torrella, no és patrimoni de ningú. No només d'hotels viu el turista. Aquests, els hotelers, ja tenen el seu tros de pastís, que és ben gros. D'altres tenen dret a les miques, i el turista, a poder triar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF