Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Entre el cinisme i la demagògia

LA DISCUSSIÓ entre l'FMI i la Comissió Europea després que els primers assumissin errors greus en el rescat grec em deixa perplex, i comença a tenir mèrit que encara tinguin capacitat per deixar-m'hi. Ahir la CE justificava les actuacions a Grècia per la pressa per intervenir en una gran emergència. Només admetia, com a atenuant d'una falta que en realitat deia no haver comès, que està en un procés d'aprenentatge. És tant com dir que potser es van precipitar tallant-te la cama, però que entre les presses i que era de les primeres que tallaven no se'ls va acudir que et costaria més caminar sense. És saludable, ni que sigui només simbòlica, l'autocrítica, però la gràcia és que serveixi per evitar més sagnies estèrils. Fixeu-vos que aquestes crítiques ja no es fan des de la perspectiva moral, de justícia social, de drets individuals. Es fan des de la ineficiència d'unes mesures dràstiques, que causen danys greus a canvi d'uns beneficis urgents, i no els aconsegueixen. Quan una actuació es fa només per obtenir un resultat positiu i assumint que en portarà de dolorosos, i acaba tenint èxit amb el dolor i fracassant en el benefici, l'autocrítica és el mínim. Cal que el procés d'aprenentatge que utilitza persones com a conillets d'Índies sigui prudent i humil. El perill és anar quedant atrapats entre la demagògia extrema, per justificar o per negar les solucions, i el cinisme de qui ha endurit tant la pell que no sent ni la necessitat de demanar disculpes i acotar el cap quan s'ha equivocat del tot, ho sap, i estava avisat.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF