BON DIA

Convergència, mirall trencat

Em truquen periodistes de fora de Catalunya per preguntar-me com és possible que aquella potent Convergència de sempre hagi saltat feta miques. Ells pensen en el PNB, però el partit que governa Euskadi té 125 anys, pertany a una sola família ideològica i té una quota per defensar. Convergència, com el seu nom indica, volia aglutinar procedències ideològiques diverses sota la bandera d’un moviment d’estricta obediència catalana, i la personalitat del seu fundador, mentre va estar en actiu, va ser el ciment més eficaç. Un cop Pujol va enretirar-se i, sobretot, un cop va caure en desgràcia, la supervivència de la marca era molt difícil. CDC ha estat, també, una de tantes ofrenes cremades a l’altar del Procés. El dia que l’independentisme es va posar corbata va eixamplar la base. I a l’acte més revolucionari que hi ha hagut a Espanya en dècades, l’1-O, hi van participar milers i milers d’exvotants pujolistes, gent d’ordre. I de missa.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF