L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Quina por que els fa la plurinacionalitat’

"Mentre els partits no abandonin l’anticatalanisme per guanyar vots i els mitjans per guanyar audiència, mentre no s’avanci en el reconeixement de la plurinacionalitat, no ens traurem de sobre el debat"

Hi ha una paraula que la cultura política espanyola dominant no pot suportar. No la vol sentir. És la paraula plurinacionalitat. Quan surt al debat, els guardians de les essències de seguida es posen en guàrdia. Ara està passant. Com que el PSOE i Podem necessiten els vots d’Esquerra Republicana per a la investidura de Sánchez, Pablo Iglesias l’ha fet servir (tot i que cal reconèixer que Iglesias l’ha fet servir sempre, abans i després de la campanya):  "El diàleg és imprescindible i crec que tindrem un govern que assumeixi el diàleg com a eix fonamental de l'acció política que afronti el problema de la plurinacionalitat a Espanya i el diàleg a Catalunya." 

La reacció que els deia ha arribat al cap de poques hores. A la portada d’ El Mundo: "Iglesias garantiza que Sánchez será «plurinacional»". I a les pàgines interiors, hi torna, en gran: “Acción política por la plurinacionalidad”. 

A un altre diari, La Razón, els passa absolutament igual: “Iglesias ofrece a ERC una España plurinacional si gobierna Sánchez”. I a les pàgines interiors es produeix el mateix efecte: També es destaca al títol. “Iglesias assegura que su Gobierno con Sánchez será plurinacional”.

El mateix El País ho publica en pàgines interiors: “El líder de Podemos apoya que se aborde la «plurinacionalidad»".

És curiós, perquè Iglesias no va explicar què vol dir amb això i, de fet, ningú s’ha posat a pensar seriosament en què hauria de consistir. I, ja seria hora, perquè és evident que un estat com Espanya on hi ha tres llengües tan esteses com el català, el basc i el gallec, on la tradició d’autogovern de Catalunya i el País Basc i Navarra és molt antiga, on uns cobren impostos i els altres no, i uns tenen policia pròpia i els altres no, on el sistema de partits és tan diferent a Catalunya i al País Basc que a la resta d’Espanya, és un estat que ofereix abundants indicis de plurinacionalitat. 

Si ho subratllo aquest matí és perquè crec que el reconeixement és el desllorigador de tots els problemes. Els països, com les persones, volen reconeixement. Catalunya no està suficientment reconeguda dins Espanya, on oficialment compta com una regió més. Un sistema plurinacional que copiés a la seva estructura i a la seva cultura pràctiques del Regne Unit o de Suïssa, trauria Espanya del col·lapse territorial on es troba i la faria viable. Espanya serà plurinacional o no serà. 

De fet, els pares de la Constitució van deixar posat fa 41 anys que Espanya és una nació composta per nacionalitats i regions. Però això no s’ha desenvolupat mai. Per què? Doncs per por que el reconeixement nacional acabi comportant algun dia el reconeixement d’una altra sobirania nacional. 

El resultat de no haver anat reconeixent la realitat tal com és, és que políticament parlant, Espanya va per un cantó i Catalunya per un altre. I viuen en dos mons diferents, com ha demostrat la intel·ligent enquesta del CEO a tota Espanya –dic intel·ligent perquè tu tens poder quan es parla d’allò que tu vols, i la Generalitat ha aconseguit que avui Espanya s’hagi de mirar al mirall de les seves pròpies dades– que el CIS no pregunta. Per exemple, el rei Felip de Borbó suspèn: a Espanya amb un 4 i mig i a Catalunya amb un 2’2. Però això de viure en dos mons diferents surt a cada resposta, i es veu quan pregunten si es creu que Catalunya té massa autonomia i gairebé la meitat dels espanyols diuen que sí. A Catalunya, només un 8% creu que tinguem massa autonomia.

Un 51,8% dels espanyols rebutgen un referèndum però el 53,3% n'acceptarien el resultat, segons el CEO

Un últim apunt. A l’enquesta, quan pregunten per les simpaties regionals:

Els catalans som els que caiem pitjor. Ens aproven, però obtenim la nota més baixa, no arriba al sis. 

És evident que la imatge de Catalunya insolidària que han transmès partits i mitjans, ha guanyat. Ja pot haver estat Catalunya país d’acollida de milions d’espanyols. Ja pot Catalunya pagar molt més del que rep. 

Mentre els partits no abandonin l’anticatalanisme per guanyar vots i els mitjans per guanyar audiència, mentre no s’avanci en el reconeixement de la plurinacionalitat, no ens traurem de sobre el debat. 

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. Bon cap de setmana.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF