L'anàlisi d'Antoni Bassas: "PDECat o Puigdemont?"

La gent, fins ara, què ha votat, PDECat o Puigdemont? La resposta és clara

Puigdemont i els presos polítics han estripat el carnet del PDECat. No només ells. S’han donat de baixa del PDECat tots els consellers que n’eren de l’actual govern, excepte la consellera Chacón, els cinc senadors i 32 dels 34 diputats del partit al parlament.

Puigdemont i els presos estripen el carnet del PDECat

Avui l’ARA i tots els mitjans n’anem plens. És notícia naturalment, però, de fet, ¿canviaran gaire les expectatives de l’independentisme a les pròximes eleccions i al futur? Quina importància té i què vol dir que Puigdemont s’hagi donat de baixa del PDECat?

La notícia té una dimensió històrica: hi havia Convergència i Unió, que es van separar el 2015. Convergència es va transformar en el PDECat el 2016 i Unió va acabar desapareixent el 2017 després d’un parell de fracassos electorals. El PDECat ha patit una escissió aquest 2020, amb la creació del Partit Nacionalista de Catalunya, el de Marta Pascal. I ara, en pateix una altra amb la marxa a Junts per Catalunya dels dirigents més destacats, començant per Carles Puigdemont.

En aquestes circumstàncies sembla poc probable que el PDECat pugui sobreviure. És veritat que té un munt d’alcaldes (dels quals, probablement, molts també migraran cap a Junts per Catalunya), però avui els principals actius del PDECat són David Bonvehí i Àngels Chacón i silenciós, a l’ombra, Artur Mas. Mas no s’ha pronunciat en públic.

Degoteig de baixes al PDECat per l’enfrontament amb Puigdemont

Què separa el PDECat i Junts? Crec que ideològicament poca cosa. Si la diferència fos més profunda, si es tractés que uns volen investir Pedro Sánchez, negociar un sistema de finançament, negociar pressupostos a Madrid o peix al cove, ja haurien marxat amb Marta Pascal al PNC. Per tant, crec que la diferència és, fonamentalment, d'estratègia a la llarga i de tàctica a la curta. Puigdemont és partidari de mantenir la tensió amb l’estat espanyol i el PDECat també però no tant. I hi ha el factor humà: Puigdemont se’n va anar a l’exili per continuar fent política a primera fila, la que sigui, no per ser una figura simbòlica, només, no per estar pendent del que diu una executiva des de Barcelona.

Quina repercussió electoral té aquesta escissió? Una fragmentació és, en principi, una mala notícia per a qualsevol partit polític, a sobre si es diu “Junts per Catalunya”, perquè (perdonin l'acudit fàcil) gaire junts no van. 

Ara bé, em pregunto quins resultats pot obtenir el PDECat en unes eleccions. La gent, fins ara, què ha votat, PDECat o Puigdemont? La resposta és clara: Puigdemont va improvisar Junts per Catalunya el desembre del 2017 i va guanyar l’Esquerra de Junqueras contra pronòstic. I va repetir victòria dos anys més tard a les europees. Fins ara, la gent que ha votat el PDECat ha votat Puigdemont.

Això li dona a Junts per Catalunya una fortalesa i una debilitat. La fortalesa és que té líder, la debilitat és, precisament, la dependència de la persona. I ser un partit baix en contingut ideològic (més enllà de la independència). Aquest és el repte que tenen ara Junts per Catalunya i Puigdemont: que més enllà de representar una vot inequívocament radical en la qüestió nacional, té projecte de país. Sobre ara, que la gent tenim molts problemes econòmics derivats de la pandèmia. I que té equip, més enllà del líder, per més carismàtic que sigui.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF