L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Borrell: si la imatge d’Espanya està danyada no és pel relat, és pels fets'

"Si l’aspiració catalana té ressò al món és perquè és justa i la resposta espanyola és repressiva i arrogant"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

A Josep Borrell encara li fa mal l’entrevista a la BBC. Li va sortir malament. Ja ha passat una setmana i encara se sent en la necessitat de justificar davant dels seus per què va dir que Catalunya és una nació i per què preferiria que els presos polítics estiguessin en llibertat fins que el jutge no dicti sentència.

Ahir va fer una conferència a Madrid i va dir: “Em faig un tip de dir que no soc el ministre d’afers catalans, però la qüestió interpel·la un ministre d’Exteriors perquè s’ha plantejat una hipotètica secessió”. Té raó: si a Catalunya la independència està en condicions de guanyar un referèndum, la diplomàcia espanyola té un problema.

Ahir, Borrell va dir la frase: “La imatge internacional d’Espanya s’ha vist seriosament danyada, sobretot a Europa i al mon anglosaxó, per una propaganda difosa per l’independentisme, amb suport actiu de la Generalitat. Jo també em culpo que no hem fet el que hauríem d’haver fet en la batalla del relat”.

Certament, l’any 2018, qui no comunica no guanya. Qui no construeix un discurs és impossible que convenci ningú. A Amèrica diuen que primer guanyes l’argument i després guanyes el vot. Però el senyor ministre es fa trampes a ell mateix si ho redueix tot a la batalla del relat i a l’eficàcia del Diplocat.

Primer perquè amb el que costa una ambaixada espanyola de les grans es pagava tot el Diplocat. Després perquè el primer dia et poden escoltar, però si la realitat que els expliques no és veritat, si la realitat que els expliques no va d’acord amb els fets, ja no t’escolten més. Esclar, ¿com vol guanyar Espanya això que Borrell en diu “la batalla del relat” si a Catalunya hi ha un 48% de vot independentista en eleccions (en referèndum no ho sabem) i l’únic que fa l’estat espanyol és enviar policies a pegar a gent que vol votar i empresona líders solcials i polítics acusats de delictes gravíssims que les justícies europees no veuen per enlloc? ¿Com vol guanyar la batalla del relat al món democràtic amb eines repressives? ¿Com vol no tenir problemes en el món anglosaxó, de tradició democràtica molt més llarga que Espanya, per desgràcia, si el Canadà i el Regne Unit van autoritzar referèndums que Espanya nega que siguin possibles? Això no és relat, senyor Borrell. Això són fets. Està molt bé que pensi que la diplomàcia catalana és molt eficaç, però és que la polítiCa espanyola és molt ineficaç.

"Vostè, Sr. Borrell, sap que tots els ambaixadors a Madrid tenen una carpeta catalana, que si la policia espanyola va parar de pegar l’1 d’octubre al migdia és perquè la Moncloa va rebre trucades de l’exterior […]"

Ja sé que Puigdemont no es reuneix amb Merkel, ni amb Macron, ni amb Junker, que el dia 27 d’octubre cap país del món va reconèixer Catalunya, però vostè, Sr. Borrell, sap que tots els ambaixadors a Madrid tenen una carpeta catalana, que si la policia espanyola va parar de pegar l’1 d’octubre al migdia és perquè la Moncloa va rebre trucades de l’exterior, que Europa pateix perquè Catalunya és el 20% del PIB espanyol, què al món anglosaxó es vota, que si els països bàltics no donen suport públic a Catalunya és perquè l’exèrcit espanyol hi posa avions de combat a patrullar l’espai aeri (que ja ho va dir Margallo, que van comprant favors), que vostè surt a la BCC i li pregunten per Catalunya… però si vostè mateix ha dit que no voldria veure empresonats els líders socials i polítics… No, no és batalla del relat, només. Són els fets. I els fets són que a vostès, amb tota la superioritat que tenen, els costa molt defensar la posició espanyola. I que si està danyada no és només pel relat. És pels fets.

I el pitjor és que, a Espanya, hi ha gent que creu que els fets són que tothom s’equivoca excepte Espanya. És el que va dir García Albiol dilluns quan la justícia belga va denegar l’extradició del raper Valtònyc, en un tuit solemne, per a la història. Diu Albiol:

“Definitivamente, Bélgica se ha convertido en un problema para la Unión Europea”. Igualet que l’acudit del que va contra direcció per l’autopista i veu a tothom contra direcció.

O Casado, l’home a qui ahir Aznar amanyagava en públic, que va anar a la COPE, li pregunten per la sentència belga de Valtònyc i adverteix de cop 25 països de l’espai Schengen:

“A España se le está humillando en Bélgica. A lo mejor me replanteo lo que es la euroorden o el espacio Schengen".

Uau, i després de sentir Casado, l’espai Schengen ha contingut la respiració, oi?

Si l’aspiració catalana té ressò al món és perquè és justa i la resposta espanyola és repressiva i arrogant.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF