El metro de Barcelona s’ha de fer respectar

És difícil protegir tants quilòmetres de túnels i estacions, però el metro té un dèficit de seguretat

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

L’atac de grafiters a passatgers del metro és una nova marca en els episodis de vandalisme que hi passen (primer contra vagons que paguem tots i ara contra persones) que mereix el càstig de la llei. Certament, contra accions així és difícil protegir tants quilòmetres de túnels i estacions; i, en general, el metro de Barcelona no està deixat: s’hi veuen millores de manteniment, d’accessibilitat i passa amb nota la prova del seu ús intensiu diari per part de centenars de milers de persones. Però té un dèficit de seguretat: moltes càmeres i intèrfons, poc personal de vigilància i caps d’estació protegits darrere un vidre. I és que el metro no es fa respectar. La seguretat falla per la base des del moment que no s’aconsegueix fer complir el principi elemental de pagar un bitllet per viatjar-hi. Si és tan fàcil colar-s’hi i gairebé no té sanció efectiva, acaba sent normal que al metro se li hagi perdut el respecte.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF