PAREU MÀQUINES

El periodisme 'pink slime', la nova pandèmia informativa

Proliferen els mitjans amb notícies robotitzades i biaix polític

A finals de l'any passat, el Tow Center for Digital Journalism va detectar 450 diaris digitals als Estats Units que formaven part d'una xarxa imbricada destinada a disseminar els argumentaris conservadors. Set mesos més tard, la xifra s'ha triplicat i ja són més de 1.200 portals els que repeteixen una fórmula similar: d'una banda, una majoria de notícies sense signar redactades per robots a partir de bancs de dades públics. Per exemple, es fan articles sobre l'evolució de les dades del covid. Res, pur farciment. El 10% que queda sí que estan firmades i contenen un claríssim biaix conservador, sovint limítrof amb la fake news. Aquesta generació de baix cost d'articles sense valor afegit ja té un nom: periodisme pink slime, en honor a l'additiu alimentari manufacturat per la Beef Products Inc i que consisteix en agafar tota la carn que no has pogut aprofitar per a res més, tractar-la químicament fins que sigui legalment apta per al consum humà, i convertir-la en una mena de xòped amb les parts menys nobles dels animals. S'accepten propostes de traducció catalana de tan poc nutrici concepte.

Doncs bé, aquests mitjans treballen a un nivell molt local i, a banda de la seva tasca infoxicadora –difícil de detectar perquè funcionen per multiplicació de petits impactes–, són també una sinistra màquina de recollir dades. És una jugada perfecta: després pots atacar les teves víctimes amb anuncis polítics elaborats a mida, que exploten precisament els prejudicis que aquests mateixos mitjans han anat alimentant. Tenint en compte que l'entramat empresarial és recargolat, són també un bon lloc per dirigir donacions a un partit de manera indirecta i discreta. Vaja, que ho té tot. I deu ser qüestió de temps que algun espavilat ho comenci a implementar a aquesta riba de l'Atlàntic.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF