Ahir la Mònica Planas explicava en aquest diari com les televisions havien passat de puntetes pel fet que els últims SMS de Bárcenas publicats per El Mundo els enviava a un sorprenent mediador: el president de La Razón , Mauricio Casals. Em permeto continuar l'anàlisi però parlant de la premsa. ¿Com s'explica que el diari hagi tractat el cas com si tot plegat fos un muntatge delirant, si el mateix president del diari estava intermediant entre Bárcenas i el PP? I la millor resposta la trobo a Eldiario.es, on el president del mitjà, José Sanclemente, diu: "Traurà més partit personal d'aquesta manera que vetllant perquè es faci un periodisme honest al seu diari". Sanclemente -un dels que millor domina el who is who de la premsa a la ciutat- coneix bé el personatge: quan ell era conseller delegat d'ADN, també del grup Planeta, Lara li va col·locar Casals com a supervisor. No devien acabar gaire bé, perquè a l'article no s'estalvia de dir que a Casals el coneixen al sector com "el príncep de les tenebres". I a tot això: ¿en quin lloc queda el director de La Razón ? Quina cançó xiulava, amb les mans a les butxaques, quan El País i El Mundo anaven traient exclusives basades en informació que ell tenia a només un despatx de distància?
Una d'espies
El diari Sport obre portada amb un "Pep i Tito segellen la pau". A dins recuperen una foto en què es veuen els dos personatges mirant-se. La informació apareix amb un epígraf que diu: "Matèria reservada". El Mundo Deportivo , en canvi, obre la pàgina 7 dient: "La relació Tito-Pep segueix sent la mateixa". En aquest cas, la foto és del mateix dia -del partit de la pobresa organitzat per TV3- però cadascun mira a una banda diferent. I no hi ha epígraf, però sí una mena de segell que diu "top secret". O sigui: els editors gràfics ja han fet bé la seva feina, però al departament d'espies un dels dos diaris té un problema.
