INFRAESTRUCTURES

Deu anys i 65 M€ per un pont que no resoldrà els embussos al Papiol

Foment retarda fins a finals del 2016 la inauguració de l’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2 a Castellbisbal

El pont de Castellbisbal que permetrà enllaçar l’A-2 i l’AP-7 superant el riu Llobregat estarà acabat a finals del 2016, segons l’última informació del ministeri de Foment als ajuntaments afectats. Si aquesta data es compleix -l’última era finals del 2015-, hauran trigat 10 anys a construir un viaducte de 2,4 quilòmetres -amb l’aturada d’un any el 2010 per la retallada en infraestructures de Zapatero-, amb un cost de 65 milions d’euros i l’agreujant que a la pràctica resoldrà ben poca cosa. “Aquest pont de Castellbisbal neix coix d’origen perquè ataca el problema menys important d’aquest nus, que és el peatge de Martorell de l’AP-7 per als que van del Vallès a Lleida per l’A-2 i que ara travessen Castellbisbal o Sant Vicenç dels Horts per dins la trama urbana o per carreteres locals. Però el problema gros, que són els cotxes que van del Vallès al delta del Llobregat, que provoquen els embussos cada matí, aquest pont no el resol”. Ho explica una veu experta, José Vicente Solano, vocal de la comissió d’infraestructures del Col·legi d’Enginyers de Camins, que posa el focus en la gran mancança de l’obra. “Ha sigut una errada greu en el disseny”, assenyala Solano. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona opinen el mateix, un gap del qual el ministeri de Foment era conscient, perquè la Generalitat els hi havia advertit molt abans de començar les obres.

La B-23 pot absorbir el trànsit?

Fonts del departament de Territori recorden que cap al 1994 ells van elaborar una proposta alternativa a la de Foment que sí que incloïa l’enllaç amb l’A-2 tant cap a Lleida com cap a Barcelona, però que els van dir que era difícil tècnicament. Des del departament admeten que no era fàcil, “però que no era impossible”. L’altre argument per no fer l’enllaç sud amb l’A-2 era que consideraven que la B-23 podia absorbir tot el trànsit en aquesta direcció. L’argument que la B-23 -quatre carrils- pot engolir tots els cotxes que van cap a Barcelona és evident que no s’aguanta perquè cada matí les ràdios repeteixen la mateixa cantarella: “Retencions habituals a l’enllaç del Papiol...” Quan véns de l’AP-7 direcció Tarragona, a l’altura del Papiol-Castellbisbal l’autopista es divideix en dos carrils cap a l’esquerra per seguir per l’AP-7 cap a Martorell-Tarragona, i en dos cap a la dreta per anar cap a Barcelona - Baix Llobregat per la B-23. Segons el vocal del Col·legi d’Enginyers, dos de cada tres cotxes que arriben a aquest punt volen anar cap a la B-23, i han d’agafar aquests dos carrils, que tenen un revolt tan tancat que els senyals obliguen a reduir la velocitat fins a 40 km/h. Aquesta és la causa dels embussos diaris, i el pont de Castellbisbal no ho resoldrà.

En canvi, el moviment que sí que farà el pont és paral·lel al que farà, quan estigui acabada, la B-40 des de Granollers fins a Abrera. “Amb la B-40 sense acabar, aquest pont pot funcionar com a alternativa durant un temps, però podria ser un miratge i fer semblar que el Quart Cinturó és menys urgent, quan continua sent imprescindible”, adverteix Cristian Bardají, director d’estudis d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La prepotència de Foment

L’alcalde de Castellbisbal, Joan Playà, es congratula que aquesta obra enfili la recta final perquè també resoldrà molts problemes de mobilitat interna a les carreteres locals, com la C-1314 i la B-225, que sempre van plenes de camions i cotxes de pas que volen estalviar-se el peatge, “però aquesta sobretot és una infraestructura de país”. L’alcalde vallesà recorda perfectament com el poble ha hagut de batallar amb el ministeri de Foment en diferents ocasions, l’última quan el 2010 -Playà va deixar de ser alcalde del 2007 al 2015- van decidir aturar les obres per les retallades, i tots els alcaldes afectats van haver de fer pressió conjunta perquè els fessin cas. “Però quan vam tenir més problemes va ser amb les obres de l’AVE, que havia de travessar el poble. Encara recordo un secretari d’estat que em va dir clarament: «Alcalde, la línia de l’AVE no es mou, es mou tota la resta»”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF