Carta a John Hoffman: 'Benvingut, Mister Mobile'

Deixeu de dubtar de vosaltres mateixos, va venir a dir, que si venim aquí amb el Mobile no és per fer-vos un favor a vosaltres

Hi havia una vegada una ciutat que acollia el congrés més important de telefonia mòbil del món. Com que tenia la sensació que no es mereixia aquell esdeveniment, vivia sempre amb la sensació que l’hi prendrien. Era una ciutat (i un país) que creia que feia mèrits per perdre les coses, però no per guanyar-les.

El Mobile se celebrava a Barcelona des del 2006, però cada any, quan els cent mil congressistes agafaven l’avió per tornar cap a casa seva, aquella ciutat patia perquè no fos l’última edició. Primer va ser el temps de la crisi i les manifestacions contra les retallades el que aquella gent creia que molestaria els organitzadors i provocaria que no volguessin saber res més d’ells. Després van venir les vagues al metro i al transport públic, i aquí sí que van pensar que els arrabassarien definitivament aquell regal que els havia caigut del cel en forma de congrés en ple mes de febrer.

Però, tampoc. El Mobile World Congress continuava a Barcelona i ells seguien incomprensiblement amb la por de no estar a l’altura, amb el neguit que aquella benedicció, tard o hora, s’acabaria. Cada vegada que vostè visitava aquella ciutat, com a màxim responsable de l’organització, li muntaven un Benvingut, Mister Mobile, mimaven i ensabonaven l’amic americà, perquè aquella gent pensava que si el congrés es mantenia a la ciutat era gràcies a vostè, al mateix temps que tenien interioritzat que si mai se’ls escapava seria per demèrits propis.

En aquest punt del relat, potser caldria recordar que la ciutat que ara acollia aquest congrés havia organitzat, anys enrere, un gran esdeveniment esportiu mundial, i ja li havia passat tres quarts del mateix. Que el Mobile World Congress es fes a Barcelona era un caprici de John Hoffman, de la mateixa manera que va ser la voluntat i la influència personal de Joan Antoni Samaranch la que va portar els Jocs Olímpics a la ciutat. I va arribar la tardor del 2017 amb totes les seves turbulències polítiques, i es van afegir a la festa els interessos d’alguns a qui ja hauria anat bé que el Mobile marxés, encara que només fos per donar la raó a les empreses que -abans que el congrés de telefonia- havien deixat el país.

Però, tampoc. La joia de la corona dels congressos continua a Barcelona. Dijous al Saló de Cent li van muntar un altre acte per calmar-lo, per complaure’l. Tot elogis, tot bones paraules. Però les millors, Mister Hoffman, van ser les seves: “No acabo de veure el sentit de l’acte. Nosaltres ja estem convençuts [de fer el Mobile a Barcelona]. Els que us heu de convèncer sou vosaltres”.

P.DEm va semblar el diagnòstic lúcid d’un americà que fa anys que coneix la ciutat i el país, i que ha detectat una certa falta d’autoestima. Deixeu de dubtar de vosaltres mateixos, va venir a dir, deixeu de fer-me la pilota, que si venim aquí amb el Mobile no és, precisament, per fer-vos un favor a vosaltres.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF