Publicitat
Publicitat

Carta a Antoni Farrés: "Miri's aquests papers"

"Avui, amb els casos de corrupció que hi ha, molts s'haurien estalviat problemes si haguessin actuat com ell". Qui ha dit aquestes paraules és Josep Oliu, el president del Banc Sabadell. I aquest ell a qui es refereix és vostè, Antoni Farrés. El seu llegat ètic, alcalde, és més viu que mai.

Li escric aquesta carta ara que fa quatre anys de la seva mort, i encara impactat per la lectura del llibre Antoni Farrés, tal com l'hem conegut . És un treball extraordinari, en què una quarantena de persones expliquen el record que tenen de vostè. No es pensi que tot són elogis. Per això té tant valor. Perquè hi apareix gent del seu entorn íntim que explica com la seva dedicació obsessiva a la política afecta la vida familiar, com deixa de llegir, com deixa d'anar al cinema i com, en definitiva, un dia deixa de fer d'alcalde per passar a ser l'alcalde.

En el llibre hi hauria vist reflectides les llums i les ombres de la seva persona en boca de gent que l'estima molt. S'hauria adonat, però, que hi ha una cosa en què sí que coincideix tothom: l'austeritat de la seva vida i l'honestedat de la seva acció política. La seva mare recorda que vostè tornava absolutament tots els regals que li arribaven, per més insignificants que fossin. El llibre es va publicar a l'abril. Ningú deuria saber que uns mesos més tard es destaparia un cas de suposada corrupció urbanística a Sabadell. "Amb el Toni d'alcalde això no hauria passat" és un comentari habitual aquestes últimes setmanes als carrers de la seva ciutat. "No s'hi haurien atrevit", diuen. I recorden una història que vam publicar el 1995 al diari El 9 Nou , quan jo vivia i treballava a Sabadell.

Un dia, el propietari de l'empresa Copcisa es va reunir amb vostè al seu despatx. "Miri's aquests papers", li va dir el constructor mentre li allargava una carpeta. Quan vostè la va obrir, hi va trobar tres feixos de bitllets de 10.000 pessetes. Va calcular que hi havia uns tres milions. No els va acceptar. Tampoc va fer veure que allò no havia passat. Va presentar denúncia i el cas es va resoldre al jutjat amb una condemna de sis mesos de presó per a l'empresari. Algú dirà que és una anècdota. Més aviat és una referència ètica a reivindicar. La gran majoria de polítics són gent honesta. Però per què no hi hagut més denúncies com aquesta? ¿Tan insòlit és que un constructor vulgui que un alcalde es miri "aquests papers"?

I encara una altra història seva d'aquells anys. Un any per Nadal un empresari va regalar dècims de Loteria a uns quants alcaldes. Vostè el va donar a secretaria, d'altres se'l van quedar. Va acabar tocant

el segon premi. Res, alcalde, que ja veu que ens en recordem molt de vostè.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF