FINANCES

Guia per a empleats de la macrofusió bancària

La unió de CaixaBank i Bankia comportarà una retallada de milers de treballadors i canvis a la feina

Des que l’ARA va explicar en primícia dijous passat a la nit que CaixaBank ultimava la compra de Bankia, més de 43.000 treballadors a Espanya i uns 9.000 a Catalunya viuen amb justificada inquietud pel que fa al seu futur professional. El sector financer viu anys molt durs, amb el preu del diner a mínims històrics i l’economia espanyola a mig gas. I no hi ha cap dubte que la fusió pren sentit si s’aprofita per retallar treballadors en les àrees que es dupliquin i en les oficines bancàries que ocupin les mateixes zones. En els últims anys hi ha hagut altres fusions similars que permeten fer unes recomanacions de com afrontar aquest procés i de quins són els grans punts de la nova entitat que cal tenir en compte.

La gran retallada que s’aproxima

La nova entitat acollirà els 27.000 empleats de CaixaBank i els més de 16.000 de Bankia, cosa que suposaria uns 43.000 treballadors. Els analistes del sector calculen que la nova entitat naixerà amb un expedient de regulació d’ocupació de grans dimensions: segons les versions, entre 6.000 i 15.000 persones hi perdran la feina. “Si no és per retallar 10.000 persones, no s’entén gaire la lògica de l’operació”, adverteix un directiu del sector.

Ara bé, els experts apunten que és un error pensar en aquesta retallada de personal com un acomiadament massiu. El sector financer -i especialment CaixaBank- és ben conegut per afavorir prejubilacions i baixes incentivades per evitar els acomiadaments traumàtics. I aquesta política, aplicada històricament, també es donarà ara.

“No serveix de res anticipar el patiment si no saps si t’afecta”, explica Raquel Puig, portaveu del Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC) i empleada de CatalunyaCaixa. En l’adquisició per part del BBVA, el 2014, va veure molts treballadors preocupats: “Quan es tanqui l’ERO, els empleats se l’han de llegir bé i mirar les seves opcions -explica-. Perquè de vegades per l’angoixa acceptes un trasllat que t’acaba amargant la vida i sovint les opcions que ofereixen són bones”.

En casos similars, els acomiadaments purs només es produeixen quan no hi ha prou personal disposat a acceptar una prejubilació o un adeu incentivat. Cal recordar que dels 16.000 treballadors de Bankia, més de 4.500 tenen més de 50 anys. A CaixaBank, dels 27.000, 4.100 estan en aquesta situació.

Una part clau en aquest cas és quina és l’entitat compradora (CaixaBank) i quina la comprada (Bankia). “Tenim molta gent molt preocupada”, admet una font des de l’entitat que va absorbir Caja Madrid. Però també cal tenir en compte el component polític i d’opinió pública, que no fa pensar que la pèrdua d’ocupació hagi de ser molt més dura a Bankia. Fonts consultades avisen que els que pitjor ho tenen seran els treballadors d’oficines, i assenyalen un altre factor que cal tenir en compte: els serveis centrals de Bankia són relativament petits i estan entre els més eficients. El personal de les sucursals, doncs, s’enduria la pitjor part.

L’estrès de començar de nou

Els treballadors que es quedin a l’entitat han de ser conscients que a l’inici hauran de fer front a diferents problemes. Els que siguin de Bankia molt probablement s’hauran d’adaptar a un nou sistema informàtic i nous productes en molt poc temps. “La nostra experiència és que els primers mesos són molt durs i estressants”, explica Puig. Els treballadors que ja són a CaixaBank, però, molt probablement hauran de fer front als productes que s’importin de Bankia, a més de nous companys i nous caps. “Això pot ser més suau si hi ha més temps de formació”, afegeix la responsable del SEC.

Un altre factor clau és que l’augment de la mida del banc i la confusió inicial dificulten la resolució de problemes, tant dels clients com dels treballadors. “A CatalunyaCaixa vam notar molt que passaves a ser un número i que la jerarquització era molt gran”, explica Puig.

Canvis en les condicions laborals

CaixaBank és considerat en el món financer espanyol el banc que millor tracta els seus empleats. Entre els treballadors de Bankia, doncs, hi ha certa expectativa de millora. Però fonts financeres recorden que l’homologació de condicions no és en cap cas automàtica. “Els treballadors de BMN que van acabar a Bankia tenen pitjors condicions, i cada any hi ha negociació amb sindicats per anar esgarrapant noves mesures”, explica.

A CaixaBank, a més, no hi ha absoluta tranquil·litat amb el canvi. Des de la Federació d’Estalvi de Catalunya expliquen que CaixaBank ha fet en els últims mesos moviments que fan pensar que els plans de pensions dels empleats poden estar en risc i que l’entitat podria aprofitar la conjuntura de la fusió per igualar condicions a la baixa. En qualsevol cas, les dues entitats estan regulades pel conveni de les caixes d’estalvi, no dels bancs.

Les cultures empresarials

Aquest és un punt clau que en el cas de CatalunyaCaixa amb BBVA va ser molt dur. Però entre CaixaBank i Bankia hi ha una sèrie de similituds. D’entrada, tots tenen un passat com a caixes d’estalvi. “En els bancs és més habitual treballar més orientats a l’accionista, als números, hi ha molta pressió comercial i per aconseguir resultats”, diu Puig.

Pocs dubtes sobre la marca que seguirà

Els treballadors i clients més compromesos emocionalment amb la marca CaixaBank no han de patir. Les diferents fonts consultades afirmen que en aquest cas “la discussió haurà estat breu” i que la futura entitat portarà el nom del comprador i mantindrà l’icònic logotip de Miró. Bankia arrossega problemes de reputació a la seva motxilla de l’etapa de Rodrigo Rato i també arrossega el parentesc amb la Caja Madrid de Miguel Blesa.

El català, una llengua que es pot anar perdent

“El veiem cada cop més arraconat ja avui”, lamenten fonts de la Federació d’Estalvi de Catalunya. En qualsevol cas, el negoci de CaixaBank està avui en dues terceres parts fora de Catalunya i aquest percentatge creixerà encara més, cosa que fa pensar que les comunicacions tendiran a fer-se més en castellà. “És un risc”, diu Puig, recordant que al BBVA “ni tan sols l’oficina d’atenció a l’empleat atén en català”. Cal recordar, en aquest sentit, que amb la macrofusió tal com està prevista, el president de l’entitat passaria a ser el basc José Ignacio Goirigolzarri i el conseller delegat seguiria sent el madrileny Gonzalo Gortázar.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF