Anàlisi cost-benefici electoral
L’anàlisi cost-benefici s’utilitza per valorar la relació entre costos i beneficis d’un projecte públic, típicament una infraestructura. Podem recórrer a aquest plantejament per fer l’anàlisi de la decisió de no votar la tramitació dels pressupostos per al 2019 del darrer govern de Pedro Sánchez, preparats conjuntament per PSOE i Podem. Tothom sap que Pedro Sánchez preferia convocar eleccions i aprofitar la forta divisió de la dreta per aconseguir una victòria electoral com la que ha obtingut. Tanmateix, no volia que semblés que convocava sense cap motiu justificable. El rebuig d’ERC i el PDECat era l’excusa perfecta per dissoldre les Corts. En donava la culpa a la pinça de l’independentisme català i la dreta espanyola, mostrava que estava enfrontat als independentistes i aprofitava l’oportunitat (la foto de la plaça de Colón) que no volia deixar escapar. Tota la campanya electoral els socialistes han estat repetint que ells havien presentat uns grans pressupostos socials i que els independentistes els havien tombat.
Per a Pedro Sánchez, els beneficis de la seva decisió de dissoldre les Corts han estat immensos. Ha guanyat molts diputats. Pot governar amb diferents coalicions alternatives, amb més marges de llibertat que abans, o fins i tot sol amb acords puntuals. Difícilment serà captiu del vot independentista. Enfoca les eleccions autonòmiques, municipals i europees en molt millors condicions que després de la derrota a les eleccions autonòmiques andaluses. A més, ha fet les llistes electorals al seu gust i disposa ara d’un grup parlamentari fidel i agraït. Tot són beneficis. No hi ha hagut costos. L’admiren els seus i l’admiren els europeus. Ja se’l qualifica de líder de la recuperació de la socialdemocràcia europea.
Quins han estat els costos i beneficis per als partits independentistes? Si no distingim entre partits, no és fàcil detectar beneficis respecte a la situació alternativa de continuïtat de la legislatura. L’únic benefici ha estat l’obtenció de més escons, però a costa de la pèrdua d’influència. Tant ERC com Junts per Catalunya han deixat de ser decisius en la conformació d’una majoria parlamentària. Abans tenien una situació d’influència, bloquejada a la primera part de la legislatura, però que s’havia recuperat gràcies a la moció de censura a Rajoy. Han donat l’oportunitat a Pedro Sánchez de triomfar fins al punt de ser ara molt més difícil negociar amb ell que abans. Han perdut el soci més fiable, que era Podem i les seves confluències, ara molt disminuïts. Han perdut la possibilitat de disposar d’uns bons pressupostos estatals –no ideals, però els millors des de feia molts anys–. Han perdut la possibilitat d’obtenir el suport d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya per aprovar els pressupostos del govern d’ERC i Junts per Catalunya, tan necessaris per engegar la reversió de les retallades i l’inici de la recuperació.
Si baixem de l’efecte conjunt, i mirem grup a grup, podem detectar que ERC està satisfeta d’haver guanyat clarament Junts per Catalunya, especialment de cara a totes les eleccions del 26 de maig. Junts per Catalunya està satisfet perquè ara els diputats al Congrés estan políticament alineats. Tot i que són un menys, són més fidels al líder. En tot cas, les enquestes suggerien que podien ser molts menys i el resultat obtingut ha acabat sent una bona notícia. En resum: l’independentisme ha perdut influència encara que els dirigents dels partits independentistes estiguin satisfets. Qui ha perdut? Els electors. S’han mobilitzat massivament, però ara tenen menys poder.
És paradoxal aquest resultat. De fet, tant ERC com Junts per Catalunya van votar en contra de tramitar els pressupostos perquè creien que els seus electors no entendrien que fessin cap altra cosa. Els dos grups podien entendre racionalment la conveniència de votar-hi a favor, cosa que hauria reforçat la complicitat amb Podem, i hauria pressionat Pedro Sánchez perquè no es jugués a la ruleta russa (unes eleccions) la composició d’un Congrés de Diputats que tan favorable era per als independentistes. La por a l’electorat va ser la raó per votar 'no' als pressupostos, però l’electorat ha estat el principal perdedor. Els dirigents potser volien votar que sí, però ara estan satisfets amb els resultats obtinguts.
Ens falla alguna cosa. ¿Potser més sinceritat entre dirigents i electorat? ¿Potser l’explicació dels costos i beneficis de les grans decisions? Ens calen decisions polítiques que siguin políticament racionals, és a dir, que tinguin més beneficis que costos. Facilitar la dissolució del Congrés de Diputats més favorable a l’independentisme dels darrers anys, i facilitar l’entrada de l’extrema dreta, no sembla que suporti el més elemental anàlisi cost-benefici per a l’independentisme.
