El preu de ser dona a les xarxes

ALBA ALFAGEME
ALBA ALFAGEME

Fa uns dies a les xarxes es va viralitzar una gravació en la qual apareixien tres persones mantenint relacions sexuals. Dues d’aquestes persones eren futbolistes de l’Eibar. Mantenien relacions consentides amb una dona.

La dona, però, manifestava durant la gravació una clara negativa a ser enregistrada. Però, tot i això, la filmació continuava.

Com a conseqüència del model comunicatiu en què ens trobem immersos, però no només d’això, de sobte aquestes imatges van envair les xarxes i van despertar comentaris de multitud d’internautes que valoraven, jutgaven i adjectivaven la situació. Davant aquests fets, els jugadors van optar per emetre un missatge públic de disculpa, tant al club com als seguidors i a la noia; en el cas d’ella, es disculpaven pels perjudicis que aquesta pólvora virtual li pugui provocar. La seva disculpa, però, no anava més enllà i, com alguns programes futbolístics concloïen, per a ells “el tema” acabava aquí.

I, tanmateix, podríem dir que, aquí, la història no fa més que començar.

La simplicitat de l’anàlisi referida esdevé la cortina de fum perfecta per invisibilitzar actituds que ressonen de manera insistent en la nostra cultura, una cultura que mira i jutja les dones i els homes amb uns paràmetres contraposats. La desigualtat resultant, inevitablement, queda reflectida també a les xarxes socials.

De fet, el que és pervers de la situació que s’ha donat aquesta setmana és que s’han minimitzat els fets i la repercussió que tenen, recorrent, des del punt de vista argumental, al fet que es tractava d’una relació consentida, així com a la petició d’un suposat perdó per l’impacte que tot plegat pugui tenir en la imatge de la noia.

Cal recordar, però, que la repercussió que el fet acostuma a tenir en la figura femenina de l’equació sexual creix fins a fer-se desmesurada. A més, i sobretot, en cap cas s’ha donat la importància deguda al fet que la noia no acceptava ser garavada, la qual cosa és una manca de respecte a la seva voluntat. D’aquesta manera, la seva veu es converteix en una variable menystinguda, i acaba esdevenint una anècdota, un fotograma insignificant dins d’un tot que acaba esdevenint un dels vídeos més visualitzats dels darrers mesos. Es tracta, cal insistir-hi, de fotogrames que han estat consumits de manera multitudinària, i que han estat recreats i comentats enmig d’expressions de mofa, de ridiculitzacions i de banalitzacions. Una lleugeresa inacceptable que obvia que continguts audiovisuals com aquests alimenten la hipersexualització d’una societat que es converteix en jutge d’actituds i comportaments sobretot pel que fa a les dones i la seva sexualitat. Davant del mateix fet, les vares de mesurar aplicades són completament diferents en funció del sexe.

En relació a l’episodi dels dos jugadors de l’Eibar, és de menció obligada una notícia terrible que ens arribava fa unes setmanes des d’Itàlia. Tot començava, també, amb la viralització de la filmació d’una parella mentre mantenien relacions sexuals. Arran d’aquesta gravació, però, i com ja han explicat els mitjans, la noia va començar a patir un assetjament virtual massiu alimentat amb ridiculitzacions, burles i qualificatius despectius de tota mena que la perseguien dia rere dia. Figures públiques com futbolistes es van afegir a un escarni públic masclista que va acabar provocant una autèntica lapidació virtual. Aquesta situació va portar la noia a canviar de domicili, a canviar de nom i, finalment, la va abocar a un suïcidi que cal qualificar de masclista, en la mesura que va ser la resposta a l’estigma i la vergonya que li havia provocat l’assetjament cibernètic.

En el cas de la noia italiana hi havia consentiment en les relacions i també en la filmació, però la difusió d’aquell material contra la seva voluntat va desembocar en un atac sexista en tota regla que va esdevenir insuportable per a una persona que tot el que havia fet havia estat practicar sexe amb algú de qui no ha transcendit ni el nom.

Sexe consentit, sexe forçat, sexe no desitjat... retransmès per uns canals que esdevenen nínxols d’impunitat i que alimenten prejudicis masclistes que jutgen, critiquen i menyspreen les dones i els seus cossos. La xarxa, convertida en un altaveu dels pilars masclistes, mentre dóna aixopluc i anonimat als seus adeptes.

Mentre els espectadors sexuals segueixin alimentant amb milers de likes aquests enregistraments, seguiran apareixent llibertats robades i respectes esmicolats. Fins ara ser masclista a les xarxes surt gratis.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF