AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR

El xofer Bartomeu

Fa quaranta anys Josep Maria Bartomeu conduïa tràilers de quinze metres pels deserts de Líbia i d’Egipte. Tenia 17 anys, no disposava de carnet, però es passava els estius amunt i avall per carreteres polsegoses, superant controls policials que feien els ulls grossos. Aquells tràilers li anaven grans, però aquell marrec de família benestant no tenia por de llançar-s’hi. Quaranta anys més tard la història es repeteix. Bartomeu torna a conduir un tràiler enorme per un desert inacabable. Aquest cop amb el carnet d’Esade a la butxaca.

Des de fa temps el luxós tràiler que va heretar Bartomeu amenaça amb descarrilar, perdent peces a cada revolt, amb la carrosseria tocada i la xapa abonyegada, sense gasoil per acabar el viatge. Un drama generat per cinc anys de conducció sense rumb, a cops de volant. Però, tot i la situació crítica, Bartomeu continua allà mateix. Impassible. La seva capacitat de sepultar problemes sota les dunes és inigualable. Fa aquell somriure difícil d’interpretar, aquella cara d’algú incapaç de matar una mosca, i espera que el temps amaini les tempestes, per violentes que siguin. Dissabte, abans del Gamper, als micròfons de TV3 va tornar a fer ús del seu estil particular: “Hem de deixar de parlar de les coses dolentes que han passat. Parlem del futur. Hi ha gent que parla encara de Roma i d’Anfield. Oblidem-ho, ho hem de tapar”. Bartomeu en la seva màxima expressió. Sentint-lo semblava que al Barça no hi passi res, que el club avanci a 200 quilòmetres per hora per una còmoda autopista tot i que, en realitat, des de fa massa temps, amb el Barça -i sobretot amb el seu president- tothom s’hi atreveix. Li han perdut el respecte. Des de dins i des de fora. Messi li diu de tot a Bartomeu. El president del Lió certifica el drama econòmic en un tuit. Piqué assenyala que hi ha un problema estructural. Més de 20.000 socis presenten una moció de censura. Una rere l’altra. Quan s’entra en aquesta dinàmica, quan estàs perdut enmig del desert, ¿pots arribar a recuperar la legitimitat?

Dissabte no va ser un bon dia per al Barça. Al cap d’un parell d’hores de l’aparició de Bartomeu, i per si amb la crisi institucional no n’hi havia prou, Koeman llançava un missatge descoratjador a aquells que confiaven que el tècnic neerlandès s’abraçaria a La Masia i als joves per construir un projecte de futur. “Els joves han de jugar”, va sentenciar Koeman quan se li va preguntar per Riqui Puig, però estenent la incertesa a Pedri i Aleñá. És clar que és difícil jugar en aquest equip. I ningú demana que Riqui o Pedri disputin els 38 partits de Lliga, però la supervivència del Barça passa per tornar a posar els joves futbolistes de talent al centre. “Els joves han de jugar”. “Al Barça”, afegeixo jo. Si no s’hi aposta, potser s’acabarà guanyant algun títol, però el tràiler continuarà perdent peces.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF