Volta al massís de Randa, el primer compte d’un rosari muntanyenc

PalmaEn aquesta ruta tenim l’oportunitat de tastar una mar de turons i comellars que solquen l’interior de l’illa, tan ben descrits per Tomàs Vibot en els cinc volums de la col·lecció 15 rutes pel cor illenc (El Gall Editor), allà on “caminar permet palpar les aromes, escoltar les clarors i olorar les textures”. L’espai que ocupen la serra de Galdent i el massís de Randa esdevé la frontera geogràfica entre el Pla i el Migjorn de l’illa de Mallorca, entre els municipis d’Algaida i Llucmajor, a més de ser l’inici d’un enfilall de muntanyoles, de mitjana altura, totes elles coronades d’ermites i santuaris. Una mena de rosari muntanyenc que atorga a aquella vella serralada que s’allarga de Llucmajor fins a Artà un aire de santedat que corprèn, amb independència de les nostres (no) creences. Situam el nostre punt de partida i arribada en el llogaret algaidí de Randa.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de l’aparcament públic de Randa, davant l’església parroquial, cap a l’interior d’aquest llogaret algaidí; primer, pel carrer de l’Església i, després, pel carrer de la Font (sud-est/sud). Deixam a la dreta els rentadors públics o llavadossos, que es nodreixen de l’aigua de la font de Randa, i sortim a la carretera del Santuari de Cura per la Creu del Coremer. Avançam uns metres per carretera i tot d’una deixam a la dreta el carrer del Puig. Un poc més endavant [05 min], trobam al mateix costat de la calçada una ampla esplanada, on arrenca un camí asfaltat. A l’esquerra, hem de veure l’inici del senderó que, paral·lel a la carretera i vorejant un torrentó, ens durà fins a la collada de Gràcia. El camí és bo de seguir perquè és molt freqüentat per senderistes, corredors i ciclistes de muntanya.

Assolim el coll [25 min] que separa el puig de Cura (540 m), a l’esquerra, i el de Son Reus (489 m), a la dreta. El senderó ens deixa a l’entrada del Santuari de Gràcia [30 min], ubicat als peus de les balmes sobre les quals es troba l’altre santuari algaidí, el de Sant Honorat, just sobre la partió de terme entre Algaida i Llucmajor. Començam el descens pel vessant llucmajorer del massís de Randa per un camí asfaltat, orientat a ponent, molt emprat per ciclistes, corredors i senderistes. Aviat trobam a la dreta la creu del camí de Gràcia [35 min], la qual fou bastida el 1910 i beneïda el dia 23 d’abril de 1911. Ens sentirem temptats per diversos tiranyons que pel costat esquerre del camí ens permetrien adreçar la ruta, però continuarem fins al primer revolt de la carretera, on trobam la creu del Blanquer [45 min], una autèntica joia patrimonial, bastida al segle XV en estil gòtic. Sota la creu i vora el portell de Son Drago, s’inicia l’enfilall de dreceres que ens permetran un descens més àgil i ràpid en aquest tram de carretera conegut com ses Voltes.

Un cop a baix, tiram tot dret pel camí vell de Gràcia fins a la cruïlla amb el camí de Son Ponç, a l’esquerra (est/sud-est), on sobre el cap de cantó trobam la creu dels Homes o del Gegant [1 h 15 min], de 1772. Abans haurem deixat a la dreta el camí del Putxet, que desemboca a la carretera de Llucmajor a Algaida (Ma-5010). Continuam pel camí de Son Ponç, no deixam l’asfalt. El paisatge dominant és un foravila de petites parcel·les i casetes d’ús residencial. [1 h 25 min] Aviat passam per davant les cases de Son Sampolí, avui convertides en agroturisme, a la dreta del camí. De cap a gregal, obtenim una esplèndida visió de dos dels tres santuaris que ocupen la muntanya de Randa, el de Gràcia i el de Sant Honorat. Un poc més endavant, passarem vora Son Montserrat, a la nostra esquerra, i tot just després deixarem Son Ponç, a la dreta. Aquesta és precisament la possessió que dona nom al camí. Ara transitam per un paratge de cada vegada més genuí. En alguns mapes, a partir d’aquest punt se l’anomena camí de Binilagant (també dit de Binielegant), possessió que trobam deu minuts després d’un doble revolt on situam a la dreta Son Pere Ponç, als peus del puig de Binificat (319 m), i a l’esquerra, ran del camí, la font d’en Batle [2 h 00 min].

En poc temps assolim un grup de petites possessions ben genuïnes [2 h 15 min]: Binilagant Nou i Son Gener, a l’esquerra, i Binilagant Vell i Son Bonaventura, a la dreta. Precisament, a partir d’aquesta darrera l’asfalt empitjora i progressivament el camí esdevé de terra. La caminada es fa més agradosa, sobretot a partir de Son Lleó [2 h 30 min], ja dins el terme municipal d’Algaida. Després d’un lleuger ascens arribam a un altre punt important de la ruta, el coll dels Xorics [2 h 40 min], a l’altura de la possessió de Son Sastre, a la dreta del camí. Des d’aquest punt podem gaudir d’una bona i extensa panoràmica de Montuïri.

Talaiot de Son Coll Nou

Començam un descens suau pel camí que ens ha de conduir fins a la carretera de Montuïri a Randa (Ma-5017). Abans, però, travessarem extensos camps de conreu limitats per àrees arbrades. Arribam a Can Mas [2 h 55 min], a la banda esquerra, dotada d’un aljub que limita amb el nostre camí. En el costat oposat tenim Son Reus, un altre dels latifundis essencials de la contrada. El descens s’accelera i sortim a la carretera abans esmentada, a la qual ens incorporam cap a la dreta [3 h 05 min]. Avançam uns metres i en topar amb el camí vell de Porreres, el seguim cap a l’esquerra. No farem una tirada gaire llarga perquè, en haver superat l’entrada de la possessió de Son Trobat, voltam a l’esquerra pel camí de la Pau de Castellitx [3 h 20 min]. Travessam un alzinar, on el camí dibuixa una ziga-zaga vora el pou públic del camí de sa Mata Vella. Poc després ens acostam al portell de Son Coll Vell; abans, però, a la dreta, trobam el magnífic talaiot de Son Coll Nou [3 h 35 min], dotat encara de portal llindat d’accés.

Un cop efectuada la visita al talaiot, reprenem la marxa. A l’altura de Son Coll, uns indicadors ens desvien cap a la dreta per tal d’evitar les cases. Just després recuperam el camí de carro, que ja no abandonarem fins a assolir el turonet [3 h 55 min] sobre el qual s’assenta el llogaret de Castellitx i la primera església d’Algaida (del repoblament en el segle XIII), dedicada a la Mare de Déu de la Pau. Sortim d’aquest històric llogaret, ocupat des d’època romana i que va ser alqueria en època musulmana, entre les possessions de Castellitx de la Pau, a l’esquerra, i Castellitx d’en Barra d’Or, a la dreta, en direcció (sud/sud-oest) a la carretera de Llucmajor a Algaida (Ma-5010). Sortim a la carretera [4 h 25 min] i tot d’una giram a l’esquerra pel camí de sa Capavallada del Molí, que ens portarà directament cap a Randa, on entram pel molí d’en Xim, a l’esquerra, fins a l’aparcament públic, davant l’església parroquial [4 h 30 min].

@Fita_a_Fita