Travessia per la carena de la serra del Cavall Bernat

PalmaPatri, Dolors, Chema, Biel, Paco, Guillem i Joan fan una de les excursions clàssiques que es poden fer per les nostres serralades, recomanada per a la gent que cerca emocions fortes, la travessia per la carena de la serra del Cavall Bernat, des de la Talaia Vella al punt més alt (351 m), i fins a la punta Salada. Però aquesta vegada la travessam de sud a nord, pels passos de les Cabres i del Porc. Aquesta ruta d’avui és una variant que es pot fer per l’abrupta i vertiginosa serra del Cavall Bernat. Naturalment, no és una excursió apta per a tots els públics. No es pot patir de vertigen sever.

Cal demanar permís

És necessari respectar la natura i la propietat privada, per això cal demanar permís. La serra del Cavall Bernat o la serra amb vistes és una excursió incomparable amb cap altra, les característiques de la mateixa serra i les vistes són irrepetibles. El recorregut de la serralada del Cavall Bernat no et deixarà indiferent. Per una banda, hi ha cingleres de més de 300 metres que cauen en picat dins la mar i, per una altra, un molt inclinat coster que davalla a la vall de Bóquer. No és una de les excursions més populars ja que té uns passos un mica delicats. Si vols pujar al seu punt més elevat assoliràs els 351 metres, i si la recorres tota hauràs de caminar prop de tres quilòmetres i mig per la carena.

Inici de la ruta

Iniciam la caminada a la carretera de Formentor Ma 2210, km 59,500, gairebé a l’endret de les cases de Bóquer (WP-01). És cap a aquestes cases que hem de dirigir les passes. Són les 9.38 h quan començam a caminar, a pocs metres sobre el nivell de la mar. Caminant pel camí de Bóquer, passam pel carrer de les cases i creuam una reixa que mena a la cala homònima (WP-02) (18 m). El camí que va a la cala és molt transitat, passa enmig de grans roques i per voluminoses mates de llentiscle; també van bones les plantes dels garballons. Passades aquestes roques enormes, per un estret pas, deixam el camí cap a l’esquerra, per un esbaldrec en una paret seca (WP-03) (50 m). Anam cap a una pineda que ocupa el fons de la petita i allargassada vall. Al fons, tenim l’escarpada i inaccessible murada rocosa de la serra del Cavall Bernat. A la nostra esquerra queden unes velles construccions reformades, Can Punta. El primer objectiu és arribar-hi i seguir la paret que s’enfila recta cap a la base dels penyals.

Cap al torrent de Bóquer

Per un portell avançam cap al torrent de Bóquer. Després d’una bona pujada, assolim la base del coster de penyals espadats. Recorrem el llarg de la paret en direcció a la cala. Ja tenim a l’abast la rampa que ens permetrà pujar a la carena d’aquesta serra, el pas de les Cabres (WP-04) (180 m). Són les 10.41 h. Quan hem fet prop de 300 m d’enfilada des de la vertical d’un marge que travessa la vall, es localitza en el coster de la dreta un pas, fitat i de poca dificultat, que permet baixar al pla. El denominam el pas de les Cabres i és l’únic punt còmode per deixar la ruta abans d’arribar al coll de la Capellassa, situat al bell mig de la serra. Els companys de cordada comencen a pujar pel pas. L’ascensió no és complicada, però sí que hi haurà algun moment que haurem d’anar alerta. Com podem apreciar, la boira volandera fa acte de presència, empesa pel fort vent des de la banda de la mar de Cala Sant Vicenç. Anam guanyant altitud. Molt avall queda ja la paret mitgera en què hem iniciat la dura pujada. Estam empenyalats com les mateixes cabres, que donen nom al pas. Algunes se sorprenen de veure’ns escalar pel seu territori. Encimbellats sobre l’esquenall, ens disposam a recórrer la carena fins al pròxim pas, el pas del Porc, pel qual baixarem cap a l’altre vessant de la muntanya. Hem arribat a l’escanyall per on hem de baixar. Aquest punt, el pas del Porc, és l’única baixada possible pel vessant nord de la serra del Cavall Bernat. A les 12.03 h ja estam situats just davant la vertiginosa davallada, com hem dit, l’únic accés als vessants acinglerats de la zona oriental de la serra, el pas del Porc (WP-06) (275 m). El coster està format per cingles escalonats, formant tenasses per on sembla que podrem continuar la ruta cap a la urbanització de Cala Carbó, on hem d’arribar, però aquestes diferents tenasses al final no tenen sortida còmoda, per això hem de baixar bastant fins que podem veure el final de la sortida.