Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Si tots guanyen, tots perdem

Aquesta campanya per a la presidència de l'Espanyol ha tingut tota l'aparença d'un procés polític convencional. Debats amb minutatge, entrevistes als candidats, presentació de programes amb el supòsit que ningú se'ls llegirà. No hem tingut, per sort, manifestos d'intel·lectuals. El seu lloc l'han ocupat fitxatges d'exjugadors amb un gran impacte i debat mediàtic -com els manifestos- i amb un efecte sobre el resultat final insignificant -com els manifestos. La coincidència en el temps amb la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya completa el paral·lelisme. I la cirereta, la presència en totes dues, i com qui no vol la cosa, de l'editor dels editors.

De la mateixa manera que diumenge ja sabem quina serà la força política més votada i qui continuarà com a president de la Generalitat, avui sabem, sense marge per a la sorpresa, que Joan Collet serà el pròxim president de l'Espanyol. I també m'atreveixo a pronosticar les reaccions d'aquest vespre dels candidats: en un comportament típic de les nits electorals, tots tres es proclamaran vencedors. Joan Collet perquè haurà guanyat i diumenge vinent presidirà el partit contra el Getafe; Sergio Oliveró perquè haurà guanyat en nombre d'accionistes (això, per cert, em recorda allò dels vots i dels escons); i Baqué perquè, des d'una certa ingenuïtat i a conseqüència de no tenir cap possibilitat, per a molts ha estat la sorpresa de la campanya. Cada vot que aconsegueixi serà un motiu per sentir-se guanyador.

En sentit metafòric tots tres tindran raó. Però només en sentit metafòric. Perquè de guanyador només n'hi haurà un -Joan Collet- i encara gràcies. Tindrà una victòria amb regust amarg. I només des del reconeixement d'aquesta condició podrà ser un bon president i garantir un futur millor per a l'Espanyol. Cal que entengui el missatge: una part molt important dels pericos creuen que el danisme sense (ni amb) Dani té sentit. Volen una altra manera de fer. I cal tenir-los en compte. Per tant, haurà de ser generós, autocrític i renovador. El club ha de modernitzar la seva gestió, superar les improvisacions. Abandonar, en definitiva, el model de negoci sense projecte, en què el que avui és blanc demà pot ser negre, i substituir-lo per una gestió estratègica, amb objectius explícits, transparència i la màxima professionalitat.

Sergio Oliveró podrà estar més o menys content amb el suport de la majoria dels votants. Ben segur que per accionistes guanyarà (intueixo que no amb la diferència que preveu). Tindrà segurament una dolça derrota. Tan dolça com derrota. Però entenc que ell ja sap que l'Espanyol és una SAD i quines són les regles del joc. Per tant, no pot posar en dubte la legitimitat de Collet. Ni ell, ni cap dels seus socis. Hauran de ser responsables i pensar en el bé del club.

Aquest vespre tindrem una bona notícia: s'haurà acabat la campanya. Ara caldrà refer ponts i no aprofundir la fractura. Que la pilota entri -i entrarà- també hi ajuda. Avui tots plegats haurem de ser responsables: a la junta general s'haurà de dir el que calgui però evitant enfrontaments i situacions ridícules que només fan mal a l'entitat. En aquest sentit, per grotesc que sembli, Del Cerro Grande dissabte ens va fer un favor: unir-nos i recordar-nos on tenim els enemics de veritat.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF