Barça

No només l'herència de Bartomeu dispara el cost salarial de la plantilla del Barça

La directiva de Laporta demana un sacrifici als jugadors, que de moment no responen a la crida

4 min
Els quatre capitans del Barça 21/22.

BarcelonaSergi Roberto firmarà a finals d'aquesta setmana el seu nou contracte amb el Barça. Després de dues cites ajornades per estampar la signatura a les oficines blaugranes amb el president executiu Joan Laporta, el polivalent futbolista de Reus rubricarà un tracte de mínims fins al 30 de juny del 2023. Cobrarà gairebé un 60% menys del que va pactar amb la junta de Josep Maria Bartomeu. És a dir, de guanyar uns 10 milions bruts anuals passarà embutxacar-se'n poc més de 4.

Roberto, que mesos enrere va declinar una renovació a la baixa que hauria generat fair play per operar al mercat d'hivern, seguirà al Camp Nou en virtut de la insistència de Xavi Hernández, el seu principal avalador. En canvi, si hagués sigut pel director de futbol blaugrana, Mateu Alemany, l'esforç per garantir la seva continuïtat no s'hauria fet. Això sí, tot i que no suposi cap estalvi en el càlcul del famós límit salarial —el nou contracte s'haurà d'inscriure com si fos el d'un fitxatge—, la seva serà la primera retallada 100% real que signarà un capità del Barça en l'últim any. Perquè l'estiu passat ni Gerard Piqué, ni Sergio Busquets, ni Jordi Alba van fer cap gran sacrifici més enllà d'acceptar un diferiment de pagaments d'entre el 60% i el 70%. L'única renúncia va ser amb els variables fàcils. El 2020, en plena pandèmia, ja havien participat en una rebaixa i en un altre diferiment.

A partir del pròxim 1 de juliol, el club haurà de començar a abonar els ajornaments pactats amb tres dels capitans, que l'estiu passat, ja amb Messi al PSG, es van fer servir per inscriure fitxatges com el d'Eric Garcia. Amb Piqué, per exemple, la motxilla supera els 50 milions bruts només durant la temporada 2022/23 (acaba el 2024). El Barça també haurà d'assumir l'increment del contracte d'Aubameyang, que va arribar lliure l'últim dia del mercat hivernal i va acceptar un sou simbòlic per poder jugar al Camp Nou. Ara el gabonès veurà disparats els seus emoluments en compensació per l'esforç inicial. L'augment de la partida salarial també afecta contractes com el de Memphis, creixents en relació amb anys precedents. De fet, el salari del curs que ve del neerlandès és un dels impediments perquè pugui ser traspassat aquest estiu: no hi ha clubs disposats a igualar-lo i que, a part, vulguin pagar un bon pessic. En el paquet de pujades hi ha igualment conceptes associats a les últimes renovacions que va tancar Bartomeu abans de dimitir, com ara les de Ter Stegen o Lenglet.

Tot plegat fa que, d'origen, la massa salarial que calcula el Barça per a l'exercici 22/23 sigui d'uns 560 milions, segons va admetre el vicepresident econòmic de l'entitat, Eduard Romeu. Són 90 milions més dels que es van incloure per a aquest concepte en el pressupost 21/22 i una xifra desorbitada en un context en què s'imposa el control de la despesa. Per això la junta directiva té l'objectiu d'aconseguir gestos salarials per valor d'uns 160 milions en paral·lel a la negociació de les cèlebres "palanques", com ara la venda parcial de BLM o dels drets de televisió. En la previsió de Romeu ja no hi ha Dembélé, amb un peu fora del club, però sí les noves condicions d'Araujo, el nou contracte que ha de firmar el jove Gavi i les altes de Kessié i Christensen. Els descartats Braithwaite, Umtiti, Mingueza o Pjanic també estan inclosos en els càlculs que fan tant a l'àrea econòmica com en l'esportiva.

Les intencions del club s'han trobat, de moment, amb la reticència de la majoria dels futbolistes. N'hi ha que no volen sortir malgrat que ja sàpiguen per boca de Xavi que no tindran minuts. Els capitans sí que compten per als tècnics, però tampoc acaben d'entendre per què se'ls insta a perdre poder adquisitiu mentre el club treballa per fitxar estrelles com Robert Lewandowski, que no cobren precisament poc. "Serà molt complicat que ens posem d'acord", diu a l'ARA l'agent d'un dels jugadors amb el contracte afectat. “No ens han proposat res, només sabem el que hem llegit a la premsa. No em molesta, però crec que no és la millor decisió fer-ho a través de la premsa, millor directe i cara a cara. Sempre estic disposat a ajudar, sempre he donat la cara", ha dit Busquets des de la concentració de la selecció espanyola.

La Lliga limita la generació d'estalvi

A més, hi ha un altre gir que juga en contra del Barça a l'hora de generar fair play amb gestos salarials, ja que la Lliga limita l'impacte dels diferiments i les rebaixes en la inscripció de nous fitxatges amb jugadors que prèviament ja han generat estalvi. Si un jugador ja ha espaiat o retallat quantitats ja pactades, com és el cas dels capitans, l'organisme que presideix Javier Tebas no accepta un segon gest per construir el mateix marge i només reconeix, si n'hi ha, la diferència positiva. El mateix passa amb els cedits. Si un futbolista ja ha anat de préstec una vegada per alliberar salari, la mesura es deixa d'aplicar si hi ha una segona sortida (venda o cessió) per construir el mateix marge: només compta el diferencial.

En conseqüència, el Barça, que està excedit en matèria de fair play, s'ha de centrar en jugadors que encara no hagin passat pel tub per generar nous estalvis. I si alguns d'aquests jugadors no col·laboren, el club té 90 milions aprovisionats per respondre als tribunals en cas de rescissions unilaterals. D'altra banda, les retallades que es persegueixen amb els capitans són principalment per eixugar el patrimoni net negatiu.

stats