Tenis
Esports 01/06/2022

El secret de l'eterna joventut de Rafa Nadal

Malgrat les lesions, el jugador de Manacor torna a aspirar a guanyar Roland Garros gràcies a un nou estil de joc

7 min
Rafa Nadal, celebrant el seu triomf contra Djokovic

Barcelona"Fa poques setmanes anava coix, i mira com juga ara". Àlex Corretja, que comentava el partit de quarts de final de Roland Garros de Rafa Nadal contra Djokovic a Eurosport en directe a la pista central, se’n feia creus. "Ja no ens hauria de sorprendre, però encara ens sorprèn. Nadal no deixa de sorprendre", admet.

Aquesta setmana el jugador de Manacor farà 36 anys. Com si estigués escrit ja des de la seva partida de naixement, que estava destinat a triomfar a París. Cada 3 de juny bufa les espelmes a la capital francesa, on porta més de 20 anys participant en el torneig. El primer cop que hi va guanyar, el 2005, molts encara no podien entendre que Nadal dominaria un torneig del Grand Slam d’una forma mai vista abans. Només ell ha pogut guanyar un torneig del Grand Slam en deu ocasions. De fet, ho ha fet 13 vegades i ara busca la catorzena. Qui més s’hi acosta és Djokovic, campió en nou ocasions a Austràlia. Federer ho ha fet 8 cops a Wimbledon. I els dos, el serbi i el suís, veuen com Nadal pot guanyar el seu 22è títol del Grand Slam, mentre que ells en sumen 20. Ningú ha guanyat més que Nadal, que avança amb pas ferm a París mentre parla obertament de la possibilitat que aquest sigui el seu últim any. Les lesions passen factura, però el caràcter competitiu del mallorquí segueix com sempre.

"Un dels seus secrets és la seva ment, el seu caràcter, com reacciona sota pressió. Si el poses contra les cordes sembla motivar-se per millorar, quan altres s’enfonsarien", admet l’argentí David Nalbadian, que el va patir com a rival i ara col·labora amb ell a la seva acadèmia de tenis de Mallorca. "Al tenis el cap és molt important. I la mentalitat guanyadora de Nadal és superior a la dels altres. Quan ets allà dins, les ganes de guanyar molts cops et fan cometre errades; a ell no", afegeix. Nadal, de fet, ha negat molts cops tenir un trastorn obsessivocompulsiu, tot i ser una persona amb un munt de tics. La forma com ordena les ampolles d’aigua, com es posa la tovallola sobre les cuixes als descansos, com es pentina els cabells, com s’ajusta els pantalons. Sempre el mateix ritual. Als rivals primer els treia de polleguera veure com el manacorí feia sempre el mateix. Djokovic va arribar a fer broma, imitant-lo. Ara, els adversaris ja no hi donen importància, perquè han entès que el pitjor vindrà després, quan toca jugar. I aquí Nadal sí que ha canviat. "És un jugador totalment diferent. Abans excel·lia defensant, tornant-ho tot, perquè tenia un físic espectacular. Ara ha adaptat el joc al seu cos, a les lesions", explica Nalbadian.

Mateixos rituals, joc diferent

Nadal va arribar com un huracà a Roland Garros quan tot just era un adolescent. Jugava a tenis tal com vestia, d’una forma despreocupada, poc elegant. Corria amunt i avall. Sempre arribava. Celebrava els punts cridant, convertint el seu "Vamos" en una de les paraules en castellà més famoses a escala global. Semblava gaudir quan els partits anaven a cinc sets, amb remuntades increïbles. "Faig el que puc", admet Nadal ara. "Si puc acabar els partits ràpid, millor", explicava aquest any. Les lesions, normals en un jugador tan agressiu a les portes dels 36 anys, l’han mortificat tant que necessita dosificar-se per arribar fresc als finals dels partits de cinc sets. El resultat és que en les primeres rondes escombra de forma cruel els seus rivals. L’australià Jordan Thompson, la seva víctima a la primera fase, admetia: "M’ha sorprès molt. Pensava que sabia com jugava de veure’l tant, però un cop el tens davant tot és diferent. Semblava tenir pressa. Servia ràpida i de seguida estava a lloc per tancar el punt en dos cops". Quan toca jugar, cal anar ràpid. Després, ha après tots els trucs per respirar, anant a buscar la pilota el més lluny possible o utilitzant la tovallola cada tres per quatre per treure’s la suor. Abans de servir necessita netejar les línies amb les sabatilles, on sempre porta missatges. Quan va començar, s’hi va escriure "Vamos Rafa". Ara porta una estrella amb el nombre de triomfs que ha aconseguit a París, 13. "És difícil enfrontar-se a ell, ja que té un joc molt diferent. Altres jugadors s’assemblen, ell no. Per tant, no estàs preparat", admetia Thompson. "El seu caràcter, la seva ment... No reacciona com els altres. Sap mantenir-se fred. Quan creus que el tens superat, et clava un cop guanyador", deia resignat el jove canadenc Felix Auger-Aliassime, que el va portar fins al cinquè set als vuitens de final.

Rafa Nadal durant el seu partit contra Djokovic.

Nadal, curiosament, explica: "Soc una persona que dubto molt, sempre dubto. No estic segur de res". Però un cop juga, tot és diferent. "Sota pressió, el cap sempre em respon. El meu cap m’ha permès arribar on he arribat, jugar com jugo. Quan tens nervis el cap no et permet fer les coses com voldries, et sents superat. A mi no em sol passar a la pista", explica un jugador que durant molts anys va ser entrenat pel seu tiet, Toni Nadal, que defensa: "La ment es pot entrenar, com pots entrenar un cop. Si a un nen li soluciones tu els problemes, no estarà entrenat. Amb en Rafa va ser així, es va entrenar tot. I per sort ell és un noi que escolta, obedient, ordenat. Tot hi ha ajudat". El resultat ha sigut que Nadal sap mantenir el control quan altres es posen nerviosos. Un doble èxit. Per una banda, ell pot fer el que vol i, per l’altra, el rival veu davant un adversari que mai perd la calma. "Aquesta ment forta també li va permetre aprendre a entrenar-se amb dolor quan el 2013 semblava que es podia retirar", admetia en un acte Toni Nadal, en referència als set mesos que el jugador va estar fora de les pistes per una lesió.

Treballar amb Carles Moyà

Un dels moments clau de la carrera de Nadal, però, va ser quan va prendre la complicada decisió de deixar de treballar amb el seu tiet i entrenador, Toni Nadal. El 2016 va començar a entrenar-se amb Carles Moya, el campió de Roland Garros el 1998, apostant més per l’estratègia per tal d’estirar una carrera que s’hauria pogut acabar fa anys. En un estudi de l’empresa Hawkeye, la que controla on boten les pilotes a la pista, l’analista Sam MacLean va demostrar que en els últims anys el jugador de Manacor ha canviat la seva forma de jugar: cada cop punts més curts, partits més ràpids. I això que no és dels que puja a la xarxa sovint. Decideix des del fons de la pista, per desplaçar-se menys. Estalvia energies per a les batalles en què sí que li tocarà moure’s, com el duel de quarts de final contra Djokovic. Del 2012 al 2016, quan Nadal servia, el 30% dels cops se situava dins de la pista per controlar el joc. Un cop ha passat a treballar amb Moyà, la xifra s’ha elevat fins al 42%. És a dir, serveix, avança uns metres i decideix ràpid els jocs. No espera més enllà de la línia de fons, com abans. Les dades de Hawkeye demostren que, si Nadal colpeja des de dins de la pista, guanya el 74% dels punts. Si espera fora, els punts s’allarguen i en guanya tot just el 59%. L’equip de Carles Moya ha començat a treballar amb estadístiques com aquesta per ajudar Nadal a arribar més fresc als partits clau. Els rituals de Nadal són els de sempre, el seu joc no.

Les lesions que porta anys arrossegant al peu esquerre, sumades a una lesió a la costella, havien fet que Nadal arribés aquest any a París sense ser el favorit clar. El vigent campió era Djokovic, que, després del trist espectacle ofert a Austràlia, quan va ser deportat per mentir en la seva declaració sobre la vacunació de la covid-19, havia demostrat estar a un nivell alt de joc guanyant el torneig de Roma, sobre terra batuda, sense perdre cap set. I el jove Carlos Alcaraz, destinat a ser el successor de Nadal, tot just havia perdut tres partits en sis mesos i havia derrotat tant Nadal com Djokovic al torneig de Madrid. El jugador de Manacor, doncs, no havia pogut provar-se als torneigs sobre terra batuda que abans solia guanyar. Però, un cop arriba a Roland Garros, es transforma. De fet, el primer dia que va entrenar a la pista central, a la graderia va aparèixer l’alemany Alexander Zverev, que ara serà el seu rival a les semifinals de divendres (14.45 h / Eurosport). El número 3 mundial, xerrant amb la premsa, va comentar: "Aquesta és la casa d’en Rafa. Quan juga aquí millora el seu lloc, és increïble". Ja no és només que Nadal sigui el millor jugador de tots els temps sobre terra batuda, amb 12 triomfs al Godó, 10 a Roma o 11 a Montecarlo. És que Roland Garros l’endolla. Aquí ha guanyat 108 partits i ha patit només 3 derrotes, dues contra Djokovic.

Aquesta temporada Nadal ja l'havia començat en forma, guanyant 21 partits consecutius i tres títols sobre pista ràpida, fins que va perdre a Indian Wells contra el jove Taylor Fritz, en un partit en què va patir una lesió. El seu estat era un misteri fins fa poc, però ja torna a ser a semifinals per quinzena vegada. "He jugat el meu millor partit en els últims quatre mesos, però per falta d'hàbit de jugar a aquest nivell he perdut el segon set. Jugar bé, mantenir la intensitat mental i física, és un hàbit, i aquests tres mesos i mig ni ho he fet pogut entrenar ni competir. Per això la victòria té més valor. Al tercer set he tingut un bon nivell i al quart no he perdut l'esperança", deia després del triomf de matinada contra Djokovic, quan a dos quarts de dues de la matinada, la pista central l’ovacionava, demanant-li que no es retiri. I és que Nadal, aquest any, parla del futur d’una forma diferent, afirmant que cada matx que juga podria ser l'últim a Roland Garros. "No sé el que passarà després, però ara puc competir i és el que estic fent. No és moment de donar gaires explicacions. Quan acabi el torneig ja parlarem", va dir. El pròxim repte, Zverev, el botxí del jove Carlos Alcaraz . I si el derrota, una final en la qual novament seria favorit.

stats