De s’Almunia fins als Màrmols ‘esquinçant soles de sabata’

PalmaSi hem de cercar una persona que hagi “esquinçat soles de sabata” amb la mirada atenta sobre el territori de Migjorn i el seu paisatge cultural, aquesta és Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950). La seva obra és extensa i variada, però destaca sobretot el seu treball La toponímia de Santanyí i ses Salines (2007) –que farem servir com a guia– i, més recentment, el llibre Rondalles i llegendes de Santanyí (Edicions Documenta Balear, 2021), que també ens acompanyarà en aquesta caminada, entre s’Almunia i el Caló dels Màrmols. Visitarem el poblat talaiòtic de les Talaies, en el punt més alt de la costa de Santanyí, i guaitarem sobre la punta del Bauç per veure si hi trobam el tresor de la cova dels Diners, sempre pendents que els carrabiners no ens descobreixin traginant bultos o que els amos de la Torre Almunia, en Bernat Cinclaus i na Maria Ramis, no sentin ‘olor de carn humana’, la vulguin tastar i en cuinin ‘per a tota la setmana’.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix aparcament públic de Cala Llombards, que trobarem a mà esquerra, a l’entrada d’aquest nucli costaner del terme municipal de Santanyí. Des de l’esplanada ens dirigim cap a s’Almunia (sud-oest) pel carrer del mateix nom. Al final tombam a l’esquerra i immediatament a la dreta seguint uns vials asfaltats que discorren paral·lels a la mar. Si ens hi fixam un poc, per damunt l’horitzó vegetal i urbanístic es comencen a veure els dos Castellets, “conjunt de dos turons costaners, fortificats en època prehistòrica, situats a la costa llombardera, entre el Caló del Moro i s’Almunia, coneguts sota les denominacions del Castellet de Llevant i del Castellet de Ponent. També en diuen els Castellets dels Gustinel·los”.

El nostre camí [10 min] arriba a una cruïlla on s’ajunta amb el camí del Caló dels Macs i amb el del Caló del Moro. Continuam per aquest darrer, en direcció a la mar, serpentejant entre xalets. En un revolt pronunciat a la dreta, trobam de front la vertiginosa escala que baixa a s’Almunia, “cala d’estructura complicada, té una boca de 115 m d’amplària”. El seu topònim “perpetua el nom d’una alqueria musulmana –la torre Almunia, dins el Rafal dels Porcs– [...] que significa hort, jardí, finca de repòs, o potser més pròpiament dit, ‘gran hort clos’”.

En ser damunt les roques [20 min], deixam a l’esquerra els escars del Caló dels Mariners i ens dirigim cap al Maquer, desembocadura del torrent de s’Almunia. El travessam i enganxam un caminet que travessa l’espessa garriga i s’enfila dalt dels penyals que guaiten damunt la cala. A partir d’aquí seguirem un tirany (sud-oest), senyat amb marques de pintura vermelles, sempre a prop de la costa, per damunt del penya-segat, i que al principi travessa un conjunt de petits comellars que modelen i solquen aquest espai natural i cultural.

[50 mim] Arribam al tram de la costa llombardera conegut com ses Falconeres, entre el cingle del Xot i el cingle d’en Palou; un penyalar vertical d’uns 35 m d’altura que esdevé una miranda espectacular des del qual contemplar (nord-est) s’Almunia, el Caló del Moro i la punta del Corb Marí, “bona pesquera d’oblades”.

Poc abans d’arribar al poblat talaiòtic de les Talaies, ens toparem amb un camí de carro [1 h 00 min] que travessa el nostre tirany i que baixa a la mar cap a unes antigues pedreres, avui afectades per diversos despreniments. Uns metres més endavant, un mur megalític ens avisa que ja som a la Talaia del Bauç, “poblat talaiòtic llombarder, situat al Rafal dels Porcs, dins ses Guàrdies, al costat de la mar, sobre un turó de 54 m, en el punt més alt de la costa de Santanyí. S’hi conserven dos recintes de muralles amb sengles talaiots, un de quadrat i l’altre circular”.

Avançam per la vorera del penya-segat fins a la punta, on trobam una caseta de carrabiners [1 h 15 min]. Curiosament ubicada sobre una antiga ruta de contraban, que probablement utilitzava la punta del Bauç, tenassa que tenim als nostres peus, sobre la mar, com a descarregador. L’indret guarda dues antigues llegendes –Es Tresor des Bauç i S’or de sa cova des diners–, recollides al llibre de Cosme Aguiló abans esmentat, que parlen d’un tresor amagat, “un gran caramull d’or d’allò més refinat i barres d’or sense obrar. [...] “de quan es moros foren trets de Mallorca” pel rei en Jaume. L’amagatall és “a mitjan penyal, però no hi ha qui hi entri, perquè sa roca fa barbacana i ni de baix, ni de dalt, s’hi pot entrar”.

Ses Piquetes o es Bancassos

Prosseguim la nostra ruta pel senderó litoral que avança ara per diferents punts d’interès toponímic i paisatgístic com ses Piquetes o es Bancassos, on l’escalonament del penyalar determina el topònim. Un bocí de la costa de Santanyí senyada per l’acció de la mar i el vent, i també dels trencadors. [1 h 50 min] Un punta blanca sobresurt sobre l’aspre paisatge, és la fita d’enfilació de la Reserva Marina de Migjorn. Som a prop de Cala Figuereta. El senderó volta per darrere per tal de travessar còmodament la fondalada que deixam a l’esquerra. Passam pel costat d’una barraqueta i travessam una tanca, i sense perdre l’orientació (sud-oest) continuam en direcció als Màrmols. 

En ser a l’altura de la cala, el tirany volta per la bocana i s’enfila un poc alhora que retrocedeix cap a l’interior del comellar per on baixa una pista de terra. D’aquesta manera assolim el nostre punt de destinació [2 h 15 min].

Sobre el topònim, en Cosme Aguiló ens diu que llombarders i santanyiners l’anomenen senzillament es Màrmols, i “és possible que antigament fos Cala Marbre, nom documentat en el segle XIX que pot fer relació a les pesqueres de marbres de la cala”, substituït sorprenentment pel castellanisme màrmols només amb relació al nom de la pedra.

La tornada la farem per un enfilall de camins de terra que discorren per la part interior i que a l’altura de les Talaies del Bauç s’ajunten de bell nou amb el tirany. Per això sortim de l’enclotada dels Màrmols fins que el camí s’aplana; en arribar a una primera cruïlla de camins, tombam a l’esquerra (a la dreta ens duria a Cala Figuereta). A la segona bifurcació giram a la dreta fins que trobam un portell sense barrera al costat dret del camí principal [2 h 35 min], quan aquest gira bruscament a l’esquerra. El travessam i ens dirigim cap a aquest nou camí que passa per davant dues casetes i un forn de calç fins que a l’altura d’una barraca de roter amb curucull, deixam a l’esquerra la Cova del Drac. Deixam a l’esquerra una vella síquia i unes rotes abandonades i ens dirigim a les Talaies (est) [3 h 05 min]. D’aquí pel tirany fins a l’aparcament de Cala Llombards [4 h 05 min].

@Fita_a_Fita