Rocafonda: l'orgull de barri que reivindica Lamine Yamal

MataróEls més petits s'enfilen al congelador que l'Abdel té a l'entrada de la seva botiga de queviures al barri de Rocafonda de Mataró, just davant del camp de futbol. Són les sis de la tarda i el bullici de nens i nenes és constant. Al camp hi ha entrenaments. A la Panadería Arábica de l'Abdel, en canvi, s'hi van a buscar polos de gel, llaminadures o dolços, entre altres productes. Al rètol que presideix el seu establiment hi ha impresa una fotografia. És Lamine Yamal, el seu nebot, el fill del seu germà Mounir. "Fa cinc anys que tinc el forn i la fotografia al rètol hi és des del primer dia". Ho diu amb orgull, però també amb una gran serenor. "Estem molt contents, però és molt jove. No volem parlar gaire. A poc a poc". Lamine Yamal Nasraoui Ebana té només 16 anys, fets el juliol passat, però ja s'ha convertit en el debutant i el golejador més jove de tota la història de la selecció espanyola i encadena tres jornades com a titular al Barça.

Que hagi escollit jugar amb Espanya i no amb el Marroc, el país natal del seu pare, ha generat cert debat al barri de Rocafonda, dels més petits de Mataró pel que fa a l'extensió però amb una elevada densitat de població: 15.000 habitants, dels quals uns 3.000 són menors de 18 anys. Més del 50% dels veïns provenen de fora de Catalunya, sobretot del Marroc. "Ell ha nascut aquí. Ha jugat a les categories inferiors d'Espanya. Hi ha qui no entén que hagi escollit jugar amb la selecció espanyola, però no sempre es pot fer content a tothom", explica el seu tiet, que guarda la samarreta oficial del Barça que el seu nebot va lluir contra el Cadis, a la segona jornada de la Lliga.

La calma de l'Abdel contrasta amb la del seu germà Mounir, pare de la jove perla blaugrana. "Es posa una mica nerviós amb més facilitat", diuen alguns veïns. Durant la passada campanya electoral es van fer virals unes imatges seves en què se'l veia barallant-se amb els diferents integrants d'una carpa de Vox a Mataró, entre els quals hi havia la candidata a l'alcaldia d'aquesta formació d'extrema dreta, Mónica Lora. El jutjat d'instrucció número 3 de la capital maresmenca ha condemnat Mounir a pagar una multa de 546 euros per aquests fets.

Els orígens paterns de Lamine Yamal a Rocafonda

Els orígens de Lamine Yamal a Rocafonda s'expliquen perquè la seva àvia paterna s'hi va instal·lar fa més de 30 anys. Ell, tot i haver nascut a Esplugues, va passar bona part de la infància entre Mataró i el barri de la Torreta, a la Roca del Vallès, on va anar a viure i treballar la seva mare Sheila després de separar-se del Mounir. De fet, els seus primers passos en un club de futbol federat els va fer, precisament, a la Torreta. És en aquest humil club on ben aviat va destacar, i un vistaire vetarà de la zona, Isidre Gil, va informar el Barça. Amb sis anys, el gener del 2014, va fitxar pel conjunt blaugrana i no va trigar a anar a viure a La Masia, on resideix actualment. Però Lamine Yamal segueix conservant un gran orgull del barri de la seva família paterna. Tant és així que celebra els seus gols dibuixant amb els dits la xifra 304, els tres últims dígits del codi postal de Rocafonda (08304).

Aquest gest ja s'ha convertit en un símbol per a un veïnat que, si bé estava acostumat a sortir als mitjans per qüestions relacionades amb la delinqüència, ara veu com el seu nom no només s'associa a connotacions negatives. Un fet que celebra Rocío Escandell, presidenta de l'Associació de Veïns de Rocafonda, que fa 32 anys que viu al barri. "Rocafonda és humil i acollidor. És un barri molt divers, multicultural. Amb gent que busca tirar endavant. I el cas del Lamine Yamal, tot i que sigui excepcional, és un missatge positiu per als nens en el sentit que, malgrat que sembli que tenen poques possibilitats, també poden, com dir-ho, triomfar". Escandell admet que hi ha hagut certs episodis de delinqüència –relacionats amb el narcotràfic o enfrontaments amb la Guàrdia Urbana–, però lamenta que això estigmatitzi un veïnat on "molts veïns col·laboren i s'ajuden entre si per fer un barri millor".

La presidenta de l'Associació de Veïns atén l'ARA des de les grades del camp del CF Rocafonda, on la seva filla Abril s'entrena en un dels 19 equips d'un club amb vora 270 inscrits. Agustí Vázquez, que també porta tota la vida al barri (des dels 12 anys, i ara en té 40), presideix el club amb les quotes més baixes de Mataró i de tot el Maresme. "Entenem les característiques del barri, hi ha un percentatge molt elevat de famílies amb pocs recursos. El gran gruix dels nens i nenes del nostre club són de famílies que han vingut de fora. Intentem posar facilitats de pagament i ajustem les quotes", explica Vázquez, que abans de ser president del CF Rocafonda va ser jugador, entrenador i coordinador del club. "Hi ha gent amb problemes reals de pobresa al barri i l'esport és una eina més per intentar ajudar en un dia a dia que a vegades pot ser complicat. En aquest sentit, l'impacte de Lamine Yamal ajuda".

Lamine Yamal mai va arribar a jugar en aquest club, tot i que sí que va córrer per sobre de la de llampant gespa del camp del CF Rocanfonda, com molts altres nens i nenes que, tot i que venen de jugar al carrer, també entren i surten de les instal·lacions per reunir-se amb els seus amics i familiars. Una mica més amunt, entre l'estadi i un dipòsit de vehicles, hi ha una pista de formigó on sí que jugava, de ben petit, Lamine Yamal. Darrere una de les porteries, un mural amb lletres gruixudes i cridaneres: Rocafonda.