Publicitat
Publicitat

PRIMER EQUIP

Amb Vilanova té l'espai que li costava trobar amb Pep Guardiola

La nova vida de Cesc Fàbregas

Una de les principals diferències entre Guardiola i Vilanova és haver fet lloc a Cesc. Ha jugat molt més que la temporada passada a hores d'ara i només ha estat suplent en un partit de Lliga

A l'octubre Cesc Fàbregas afirmava que no notava "diferències entre Guardiola i Vilanova" en la manera de treballar. Però les diferències existeixen. El maresmenc és un dels principals canvis entre un tècnic i l'altre, ja que ha passat de ser un suplent de luxe a ser un dels puntals de l'equip. En l'últim partit de Lliga, per exemple, va ser el primer en què no va jugar de titular.

Cesc va arribar al Barça l'estiu del 2011 i va entrar amb bon peu. Va marcar en diversos partits i durant els cinc primers partits de Lliga va ser titular. De mica en mica, però, va anar perdent protagonisme cedint la posició de fals 9 en què va arribar a jugar a Messi. Al mig del camp va ser complicat trobar-li espai, ja que el demanaven Xavi i Iniesta. I de mica en mica va quedar arraconat fins a ser el dotzè home de la plantilla. La relació entre ell i Guardiola va ser sempre correcta, però al jugador, un dels més competitius i amb més caràcter del vestidor, li va fer mal no ser titular en alguns partits importants. "Em va costar entendre el sistema de Guardiola", afirmaria més tard l'exjugador de l'Arsenal.

Fa un any, Cesc havia jugat 982 minuts en partits oficials. Ara n'acumula 1.183 i és un dels jugadors de camp més utilitzat, malgrat que ell no se sent especial. "No he jugat contra el Madrid a la Supercopa i alguns partits de Champions", recordava abans del partit de Moscou.

Una de les prioritats de Tito Vilanova, però, era aconseguir trobar el lloc a Cesc Fàbregas. Una segona temporada amb el jugador internacional sense protagonisme hauria estat un mal negoci, i Vilanova va defensar Cesc quan va jugar molts partits a inici de temporada sense gaire fortuna. El tècnic de Bellcaire d'Empordà va ser el gran valedor del fitxatge del jugador maresmenc, defensant que tenia lloc a l'equip quan Guardiola, en veure tant talent a la mateixa posició, va dubtar.

De mica en mica, Vilanova ha demostrat la seva capacitat de gestionar el vestidor i ha trobat la manera de repartir els minuts entre els migcampistes, ja sigui fent-ne descansar alguns, sacrificant un dels homes de tant en tant o situant-ne d'altres en posicions diferents alguna vegada. A Moscou, per exemple, va recuperar la fórmula de situar Iniesta a la banda, una fórmula que no acaba d'agradar al jugador de Fuentealbilla. "És una solució que ens va bé i ens ajuda", va dir sobre aquesta decisió, que li va permetre fer jugar Xavi i Cesc per davant de Busquets, amb Messi d'estilet. Ara bé, no deixa de ser una solució per a partits determinats, ja que Iniesta prefereix jugar centrat.

Vilanova, doncs, esdevé un psicòleg que intenta entendre què volen els jugadors i quin és el seu límit de paciència. I, amb els resultats a la mà, la gestió és impecable. Tots els jugadors del mig del camp, amb l'excepció d'un Thiago lesionat i amb menys pes al vestidor, han jugat més o menys els mateixos minuts. I l'equip guanya els seus partits.

Fins ara, Xavi, Cesc i Iniesta només han jugat plegats tres partits: contra el Madrid en Lliga, contra el Celta al Camp Nou i l'últim triomf a l'estadi de Luzhniki. Conscient que no sempre es pot fer jugar aquests tres homes, que competeixen per dues posicions, Vilanova troba solucions cada partit per mantenir satisfets tres homes dels quals depèn l'equilibri de l'equip. I tot, en part, perquè, a diferència de la selecció espanyola, Cesc no pot jugar com a fals davanter. Aquesta tasca és sempre per a Messi.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF