Muts i a la gàbia!

BarcelonaFins fa no gaire, quan el Barça fitxava un jugador, s’organitzava un acte de presentació en què, a més de signar el contracte i fer-se fotos amb el president, parlava de les seves aspiracions. Fins i tot, hi havia un temps en què es podien fer preguntes periodístiques als protagonistes: no només al futbolista, sinó també als responsables de la política de fitxatges. Per això es va poder qüestionar el preu desorbitat de Coutinho a l’exdirector d’esports professionals Albert Soler el 2018, o bé, l’estiu del 2023, en plena gira pels Estats Units, l'exdirector de futbol Mateu Alemany va donar detalls del que el Barça havia pagat al Girona per endur-se Oriol Romeu a baix cost. Aquesta, la d’Oriol Romeu a Los Angeles (!), és la darrera presentació amb roda de premsa que el Barça ha fet d’un fitxatge –Hansi Flick al marge.

Des d’aleshores, hem passat de veure els jugadors a la gespa de la Ciutat Esportiva amb quatre frases teledirigides a acabar entrant, directament, a l’apagada informativa. Dani Olmo, el fitxatge estrella de l’estiu passat, va ser presentat en un “acte privat” i amb Joan Garcia passarà el mateix. Els treballadors dels mitjans ens amuntegarem com pollastres darrere les baranes de l’exterior de les oficines del Camp Nou, veient entrar i sortir Laporta, Deco i el porter darrere d’una paret. Muts i a la gàbia! “El club distribuirà bones imatges de la signatura i declaracions, ningú us convoca a fer guàrdia”, diuen portaveus de l’entitat. Volen que siguem simples altaveus d’un missatge mastegat. També ens ho hauríem de fer mirar com a gremi: a cada bugada perdem quatre llençols i, de tant empassar-nos-ho tot, aviat només ens quedarà una pinça de la roba. 

Això, estimats lectors, no és una rebequeria endogàmica, és la defensa d’un dret fonamental. Els que hi perdeu sou tots vosaltres: els socis i aficionats del Barça que ens llegiu amb ganes i, també, els que no ens suporteu. Cada cop que des d’un centre de poder es limita activament l’exercici periodístic, es perden oportunitats de fiscalitzar la gestió dels seus dirigents. No hi haurà preguntes sobre la presa de decisions, ni respostes d’allò que fan bé o malament. El relat serà cada cop més uniforme i menys lliure. No ho poden disfressar de protegir Joan Garcia de preguntes incòmodes de la seva transició de perico a culer, perquè la tendència demostra una altra cosa. Encara són a temps de corregir-ho: potser quan arribi Nico Williams hauran redescobert que el Barça es mereix transparència de debò.