El mirall de Munic

A la vida del Barça hi ha partits que es carreguen d’un simbolisme gairebé metafísic. La lírica que envolta l’entitat ens porta a moments de catarsi quan encara no toca. La frenesia s’apodera de l’ambient com si entréssim en un estat hipnòtic, fins al punt de sentir nervis inusuals a la segona jornada de la fase de grups de la Champions. És el que té haver vist com s’ensorrava el club, haver mastegat traumes arreu del continent i haver acabat jugant –amb eliminació inclosa– l’Europa League. Venim de tan avall i hi ha tantes ganes d’aixecar el cap i arrencar a volar que costa trobar el punt just a l’hora d’analitzar el que passa a la gespa. Per això, abans de l’enfrontament contra el Bayern, Xavi advertia que el marcador de l’Allianz no havia de dictar cap sentència. És qui millor coneix les possibilitats actuals de l’equip.

El Bayern s’ha convertit en un mirall que emet veredictes sobre la salut del Barça. És com quan una persona fa règim, arriba el dia de pesar-se i es pregunta: "Com haurà anat això?" El 14 d’agost del 2020, el 2 a 8 va reflectir una desfeta estructural que enviava el club blaugrana al purgatori i el doble 0 a 3 de la temporada passada va certificar que la reconstrucció encara era molt embrionària. Xavi, acabat d’aterrar per la decisió de Laporta de mantenir Koeman fins a l’octubre, no va ser capaç d’obrar el miracle perquè remava a contracorrent i sense recursos. Aquest cop, amb l’aposta arriscada de les palanques i l’ideari estilístic més consolidat, el mirall de Munic ens indica que el Barça evoluciona en el camí correcte. La millor notícia és haver sortit de l’Allianz lamentant no haver guanyat malgrat ser superiors en la majoria de trams de partit. Qui ens ho havia de dir!

Però per doblegar el Bayern encara no n’hi ha prou i s’ha de competir més i millor. Que el diagnòstic de Xavi sigui aquest i defugi de la temptació de mirar enrere és significatiu. Al discurs de l’entrenador no hi ha ni un gram d’autocomplaença pel fet de recuperar l’orgull a Europa venint d’on venia l’equip, sinó que posa el focus en apujar encara més el llistó de l’exigència. És l’única manera de créixer i aconseguir els objectius que s’han proposat no només al vestidor, sinó també a la zona noble del club. L’any 1 real i efectiu de Xavi ha començat amb pas ferm i amb les idees clares. Potser el 26 d’octubre, quan el Barça torni a mirar-se al mirall del Bayern, podrà somriure perquè la distància entre els uns i els altres encara s’haurà escurçat una mica més.