ESPANYOL

El millor equip de la Lliga després de la sortida de Quique

Els 30 punts obtinguts amb Gallego i Rubi han capgirat la dinàmica d’un conjunt que ara és segon

Quan al juliol Sergi Darder va pronunciar la ja cèlebre frase “Cal intentar guanyar la Lliga, en un 99,99% és impossible, però som ambiciosos”, ni el més optimista dels aficionats blanc-i-blaus s’imaginaven de què era capaç un equip que venia d’un curs mediocre només salvat per l’aparició final de David Gallego, que va maquillar una temporada per oblidar. Aquells cinc partits amb el tècnic de Súria van ser el preludi de l’inici fulgurant que estan mostrant els jugadors blanc-i-blaus amb Rubi. Entre els dos han dirigit l’Espanyol en 14 jornades. El balanç, 30 punts (13 amb Gallego i 17 amb Rubi) de 42 disputats. Cap altre equip de la Lliga n’ha obtingut més en aquest període: el Barça en suma 28; l’Alabès i el Sevilla, 26; el Llevant, 25; l’Atlètic 24, i el Reial Madrid, 22. Des de la sortida de Quique Sánchez Flores, per tant, l’Espanyol és el millor de la Lliga.

L’entitat espanyolista no sumava tants punts a la jornada 9 des del curs 2007-08. Aleshores, sota les ordres de l’actual tècnic del Barça a la banqueta, Ernesto Valverde, també sumaven 17 punts amb els mateixos registres d’ara (cinc victòries, dos empats i dues derrotes). A Valverde, aquests guarismes només li van servir per ser sisè. Aquell equip sumava un gol a favor més que l’actual (14), però quatre més en contra (11). Ara l’Espanyol ha aprofitat la irregularitat de la classe noble per guanyar-se un merescut segon lloc que no assaboria, a aquestes altures, des del curs 1997-98: amb José Antonio Camacho, l’arrencada va ser lleugerament millor (cinc triomfs i quatre empats), amb 19 punts que el van situar segon. Aquesta posició privilegiada, l’Espanyol només l’ha ocupat en quatre ocasions en la seva història a la jornada 9: la 1957-58, la 1974-75, la 1997-78 i la 2018-19. Menys en la primera d’aquestes temporades, els blanc-i-blaus sumaven l’equivalent a 19 punts (en les dues primeres Lligues els triomfs valien dos punts). En el primer cas en portarien 18.

Encara menys freqüents són els cops en què l’Espanyol ocupava la primera plaça a la jornada 9. Hi ha tres precedents, però cal remuntar-se a principis del segle XX: les temporades 1932-33 (set victòries i dos empats); 1939-40 (sis triomfs, un empat i dues derrotes) i 1952-53 (vuit victòries i un empat).

El vertigen no espanta el vestidor

Les dades, per tant, sostenen aquest corrent de pensament optimista que ha anat guanyant pes entre l’espanyolisme, el darderisme. “Lluitar per la Lliga? És aviat i avui dia no ens ho plantegem, però l’actual situació és il·lusionant. Darder no té ni un pèl de tonto. Tenim ganes que aquesta situació s’allargui al màxim”, va reconèixer Borja Iglesias, que va deixar clar que al vestidor l’eufòria no els fa perdre el cap. El Panda ha trobat un ecosistema on cada cop se sent més còmode: ja suma quatre dianes. Al vestidor blanc-i-blau són conscients que la classificació actual reconeix els mèrits fets fins ara, però no deixa de ser una bonica anècdota que, si bé és real, cal posar en context. “No ens afectarà el mal d’altura, veig l’equip molt madur. A Osca hi podia haver vertigen i hi vam respondre amb maduresa. No va ser un partit vistós, però sí amb molt d’ofici. Estem preparats per afrontar cada partit fent un reset mental. Si seguim en aquesta línia crec que ens anirà bé”, va apuntar Granero.

“Ningú guanya una Lliga a la jornada 10, però si guanyem a Valladolid i ens posem líders voldrà dir que estem fent bé les coses i que la feina és la correcta, que cal seguir així fins al final de Lliga”, va afegir David López. El central santcugatenc va defensar la mentalitat que els ha inculcat Rubi: “En volem més, ho estem fent bé però no ens conformem. No pensem en un sostre; gaudirem i ho passarem bé, però l’endemà, a corregir errors i a pensar en Zorrilla”. El mateix tècnic ho va advertir en la roda de premsa posterior al primer triomf visitant, a Osca: “Ara toca defensar la segona posició i atacar la primera”. El millor Espanyol d’aquest segle XXI té l’oportunitat de fer un pas més divendres: pot dormir líder si guanya a Valladolid.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF