Barça

Esports 14/07/2023

"A la Masia la debilitat no estava permesa": parlen els exresidents

Recull de testimonis d'exjugadors de futbol i bàsquet que van residir al centre de formació del Barça entre el 1985 i 1995

1 min

Imatges de l’antiga Masia del Barça — Imatge de l’antiga Masia del Barça FRANCESC MELCION

Barcelona / Vic / Lleida / Manresa / Sant PolCom era viure a la Masia del Barça durant els anys 80 i 90? A partir de la lectura de la novel·la Triomfador de Joan Jordi Miralles sobre l'experiència d'un jove jugador de bàsquet que va viure a la Masia a principis dels anys 90 i que pateix una sèrie de vexacions, l'ARA ha parlat amb una cinquantena d'exresidents d'aquella època. En un reportatge publicat aquest dimecres, el diari recull testimonis de l’època per desgranar què va passar, posar context i entendre com era la convivència dels nois que vivien en la que llavors era considerava com la gran residència del món del futbol en l'àmbit europeu. Alguns van patir la violència en primera persona, d'altres diuen no haver-la vist ni viscut i tornarien a la Masia amb els ulls tancats. Aquest és un recull de les veus més destacades de la investigació periodística.

Amb els anys ho penses i et quedes amb les bones vivències, però si rasques dins el cervell et surt el patiment ”

Exjugador de bàsquet (Anònim)

El que més em pesa és la violència emocional, que era constant. Els que no estàvem en la posició dominant ho passàvem malament ”

Exjugador de bàsquet (Anònim)

Ens fèiem bromes, però no veig a ningú capaç de travessar línies vermelles. Tinc la consciència tranquil·la, no ho hauria permès ”

Carlos González (Gelo) (resident a la Masia entre 1989 i 1991)

Es passaven línies vermelles que avui en dia no es permetrien. En aquell entorn competitiu, de gent esportista que vol arribar a fites importants, era la manera de marcar territori, rols i estatus ”

Berni Tamames (resident a la Masia entre 1991 i 1992)

Recordo la Masia com els millors anys de la meva vida exceptuant el naixement dels meus fills i el meu casament. Repetiria el que vaig viure i el que va passar els cops que fessin falta ”

Lluís Carreras (resident a la Masia entre 1986 i 1991)

Arribava la nit, el moment que necessitaves família, l'escalf, i et trobaves que no tenies recolzament i a sobre paties quintades ”

Oliver Fuentes (resident a la Masia entre 1988 i 1990)

Les bromes pesades les feien als jugadors de bàsquet ”

Anacleto López (resident a la Masia entre 1989 i 1991)

Sabíem que era un embut, que cada any s’anava fent més estret i que anava sortint gent. Recordo el primer any que em preguntava: «Què estic fent aquí, lluny de casa i sacrificant coses?» Tot això et fa més fort ”

Aureli Altimira (resident a la Masia entre 1985 i 1989)

Aureli Altimira, a l'esquerra, amb Jordi Roura Natàlia

Vaig arribar a Barcelona, em van pagar el tren i l’avió, tenia el sopar preparat. El context va ser molt diferent del del Reial Madrid ”

Luis Cembranos (resident a la Masia entre 1990 i 1992)

A la meva època no hi va haver cap problema d’abusos ni quintades de caire sexual. Però els veterans em comentaven que s’havien fet bromes de molt mal gust, que fins i tot podien fregar el delicte ”

Alberto Cachafeiro (resident a la Masia entre 1994 i 1996)

Els veterans els haguessin cantat les quaranta si haguessin vist que algú es passava amb algun xaval més jove ”

David Franqué (resident a la Masia entre 1986 i 1992)

Et diuen que hi ha l’obligació d’anar a classe, d’anar aprovant, però vaig veure jugadors molt coneguts que no van anar quasi ni un dia a classe i han acabat al primer equip del Barça ”

Ismael López (resident a la Masia entre 1993 i 1996)

Em vaig construir capes de protecció davant de qualsevol debilitat, perquè no estava permesa. Vas afrontant situacions tristes i dures pensant que no et pot afectar. Això crea una escorça que després costa molt de trencar ”

Jofre Mateu (resident a la Masia entre 1993 i 1998)

Era com fer una mili, em vaig fer un home allà ”

Marc Bernaus (resident a la Masia entre 1992 i 1996)

Van ser anys difícils. Vaig entrar amb 13 anys, era petit i no havia sortit mai del poble. L’adaptació sempre costa. Però estic immensament agraït per tot l’ensenyament que vaig rebre ”

Carles Domingo (Mingo) (resident a la Masia entre 1990 i 1995)

El perímetre estava envoltat per les prostitutes. Ens en sabíem els noms. Trucàvem per telèfon a la cabina de fora, on les trucades eren més barates. Sortíem i estàvem al costat d’elles. Arribava un moment que gairebé et senties protegit per elles ”

David Araújo (resident a la Masia entre 1993 i 1996)

El cuiner vivia a la part alta de la Masia i era el que controlava. Des de les onze de la nit fins a les vuit del matí no hi havia cap guardià, més enllà del control del cuiner ”

Fabián Rivero (resident a la Masia entre 1988 i 1990)

Venien els pares del Guardiola i em deien: S’està aprimant, estàs a sobre d’ell? Cuida’l ”

Avelino Blasco (cuiner de la Masia entre 1983 i 1992)

Quan vaig arribar només parlava català i mirava TV3. Conèixer espanyols d’arreu de l’estat em va portar visions molt diferents de tot i em va ajudar a socialitzar d’una altra manera ”

Sergi Barjuan (resident a la Masia entre 1988 i 1991)

Va ser una de les millors experiències de la meva vida. Donaria el meu dit petit per tornar al primer dia ”

Elvis Sánchez (resident a la Masia entre 1992 i 1994)

Ens escapàvem i sortíem cada nit. Ara seria impensable no tenir adults per controlar tota aquella canalla ”

Xavi Doz Guzmán (resident a la Masia entre 1987 i 1991)

Em van despertar a les 3 de la matinada, i em van dir que m’havia adormit i feia tard al col·legi. Era tot fosc, em van dir que hi havia un eclipsi solar. Em vesteixo, agafo la motxilla i surto: tots estaven a les finestres rient-se’n de mi ”

Juan José Bautista (resident a la Masia entre 1992 i 1995)