L'home que sempre acabava segon al Tour ara guanya les etapes a la Vuelta

Barcelona"No tinc clar què ha pogut canviar, però ara estic amb la moral alta, amb confiança; és com un somni", diu el ciclista belga Jasper Philipsen (Alpecin Fenix). Amb 23 anyets, el belga ha guanyat la segona etapa de la Vuelta. Un botí magnífic, perquè tot just portem cinc etapes de la clàssica espanyola. I en gairebé la meitat ell ha acabat amb una mascareta que no podia amagar una rialla d'orella a orella al podi. Al Tour de França de fa unes setmanes, Philipsen ja va trucar a la porta a l'acabar en tres ocasions segon d'etapa. Ara li toca ser el primer, tot i que quan afirma que no sap què ha canviat fa una mica de trampa. Una de les coses que ha canviat és que a la Vuelta no hi participa el britànic Mark Cavendish, que li passava sempre al davant a França en el seu intent de convertir-se en el ciclista amb més triomfs d'etapes al Tour.

Philipsen, però, va consolidant la seva candidatura per ser un dels grans dominadors de les arribades en esprint del ciclisme els pròxims anys, fet que et converteix en un valor en el mercat, perquè els equips volen assegurar-se de tenir aquells corredors amb prou cames per donar-te les etapes en què tot semblava igualat. Etapes com aquesta cinquena de la Vuelta, entre Tarancón i Albacete (184,4 km), una d'aquelles etapes en què el vent es posa dins del caparró de tots els ciclistes. Els caps d'equip no deixen d'advertir dels perills del vent i, malgrat tot, sempre es talla el grup. Sempre es produeix una caiguda; en aquest cas, quan mancaven menys de 12 quilòmetres. Una caiguda d'aquelles en què s'aixeca una barricada al mig de la carretera plena de cames i rodes. L'estonià Rein Taaramäe, que era el líder, ha acabat atrapat en aquesta barrera humana, i ha perdut prou temps per també caure de la primera posició de la general. El mallot ha acabat a les espatlles del francès Kenny Elissonde (Trek), gairebé sense que aquest s'ho esperés. Elissonde, de fet, és un escalador de raça, dels que ataca quan la carretera espanta, com ha demostrat en el passat a la Vuelta guanyant l'Angliru. Avui, en canvi, s'ha enfilat al capdamunt de la general en una etapa plana. I tot, sota la temible mirada de l'eslovè Primoz Roglic, el gran favorit. Elissonde treu tot just cinc segons a Roglic, que sembla controlar sempre la situació tot esperant el moment per atacar i encaminar-se al seu tercer triomf consecutiu a la Vuelta. Sí, encara falta molt, però Roglic ja és al davant dels seus rivals. Només el mallorquí del Movistar Enric Mas li aguanta el pols, de moment, a 20 segons del liderat.

L'etapa, malgrat una fuga que durant molts quilòmetres semblava poder triomfar, ha acabat en un esprint després de travessar la Manxa amb el seu vent, tan perillós. I Philipsen s'ha imposat a l'esprint al neerlandès Fabio Jakobsen (Deceuninck), que s'ha quedat sense poder sumar un segon triomf consecutiu, i a l'italià Alberto Dainese (Ag2r Citroen). És el tercer triomf d'etapa a la Vuelta del jove flamenc, perquè el 2020 ja s'hi havia imposat un cop. La sisena etapa, aquest dijous, promet emocions entre Requena i el pas de muntanya de Cullera (158,3 km).