L'estadi que ja no porta el nom d'un alcalde franquista

BarcelonaEl Ramón de Carranza, un dels estadis amb més bon ambient del futbol estatal, havia vist més d'un cop una derrota del Barça. Aquí hi va caure golejat el Dream Team el dia que esperava ser campió de Lliga el 1991, amb Dertycia brillant amb el Cadis. I la temporada passada l'equip de Ronald Koeman hi va rebre una bona plantofada al caure per 2-1 l'any del retorn dels gaditans a Primera. Cap problema, el Barça no punxarà mai més al Carranza. Aplicant la llei de memòria històrica, el nom de l'estadi ha canviat, i el Barça hi jugarà per primer cop des que s'anomena Nuevo Mirandilla.

La polèmica del canvi de nom és una iniciativa de l'alcalde de la ciutat, José María González Kichi, de Podemos. El consistori va iniciar un procés per canviar el nom de l'estadi al recordar que Ramón de Carranza era un franquista. "No podem tenir un recinte esportiu que recordi la figura d'un feixista que va assassinar persones. Va ser un delator, la seva actuació va provocar molts morts", segons va dir el mateix Kichi en un debat pujat de to, ja que per a molts aficionats del club el nom Ramón de Carranza ja era una marca vinculada al club, tant per l'estadi com pel torneig amistós que organitza el club cada temporada, torneig de gran tradició. Molts aficionats encara parlen "del Carranza", tot i que a l'agost el cartell amb aquest nom es va retirar de l’estadi.

Carlos Aranda Linares, besnet de Ramón de Carranza, recorda com "Martín Villa, conseller de Memòria Històrica de l'Ajuntament, va informar els descendents amb un whatsapp de cortesia". "I li vam dir que hi estàvem en contra", explica. Segons Aranda, "dins de la família tothom ho viu diferent. Jo estic a favor de la llei de memòria històrica especialment quan s'aplica a recuperar cossos de desapareguts. Però en el cas de Ramón de Carranza crec que hi ha una aplicació partidista, interessada, ja que ell va morir el 1937, quan el franquisme no existia com a tal". Segons l'historiador Juan Ortiz Villalba, en canvi, Ramón de Carranza "va col·laborar amb els sublevats i el van escollir governador, posant-se al seu servei". De vegades s'han produït confusions amb el fill de Ramón de Carranza, anomenat també Ramón de Carranza, que va ser alcalde de Sevilla i president del Sevilla de futbol uns quants anys. Aquest, segons el general Queipo de Llano, era un "falangista de primera línia".

Els Carranza eren gallecs, de fet. El pare, Ramón de Carranza Fernández de la Reguera, era nascut a Ferrol el 1863. Monàrquic de dretes, va ser agregat militar a Washington i va participar en la guerra de Cuba. Destinat a Cadis, va quedar-se a la ciutat fent negocis al sector naval. Escollit a les Corts en partits de drets, va ser escollit per Miguel Primo de Rivera com a alcalde de la ciutat del 1927 al 1931 després del cop d'estat conservador dels anys 20. Després, el mateix Queipo de Llano l'escolliria governador civil de Cadis el 1936, just els mateixos dies en què decidia que el seu fill seria alcalde de Sevilla primer i president de la Diputació de Sevilla després, del 1946 al 1961. Franco, per cert, escolliria com a alcalde vitalici de Cadis un altre membre de la nissaga, José León de Carranza Gómez, germà de qui va ser alcalde de Sevilla. I va ser aquest fill el que el 1955 va decidir que l'estadi de futbol de Cadis portaria el nom del seu pare.

¿Era franquista, doncs? Amb l'inici de la guerra, Ramón de Carranza va agafar una avioneta des de Sevilla, on era amb el seu fill, fins a Cadis per donar suport als militars que s'havien alçat contra el govern republicà. Ja gran i malalt, es va tancar en un despatx, però el seu fill, que militava a la Falange, participaria de manera activa en la repressió als barris obrers de Sevilla, com la Macarena, Nervión i especialment Triana, i seria responsable directe de centenars de morts. El pare, que va morir el 1937, arribaria a signar ell mateix ordres de detenció de moltes persones en aquells primers mesos de la guerra. I va explicar als militars qui calia detenir, persones que serien executades. Aplicant l'article 15 de la llei de memòria històrica, doncs, l'Ajuntament de Cadis va decidir canviar el nom de l'estadi. Juancho Ortiz, del PP, ja ha anunciat que si recuperen l'alcaldia també recuperaran el nom de Ramón de Carranza per a un estadi de propietat municipal. De fet, l’Ajuntament ha ofert al club comprar el recinte, ja que el Cadis planificava construir un recinte als afores de la ciutat.

Quan l’Ajuntament va decidir canviar el nom a l'estadi, va proposar obrir un procés de votació popular per escollir un nom nou. Alguns dels noms votats van ser Francisco Franco i Santiago Abascal, ja que Vox va fer seva la causa de defensar el nom de Ramón de Carranza. Va caldre una segona votació, doncs, que tampoc va funcionar: Kichi va patir una suplantació d'identitat i un altre ciutadà va votar per ell en el procés. A la tercera, per fi, el nom Nuevo Mirandilla va imposar-se amb un 25% per davant d’opcions com Tacita de Plata o Ciutat de Cadis. De fet, el nom Mirandilla és el mateix que tenia un vell camp de futbol a la mateixa zona del 1933 al 1955, quan hi jugava el Mirandilla FC, club que passaria a ser el Cadis als anys 30. Ara el Barça juga per primer cop al Nuevo Mirandilla. L’estadi de sempre, amb un nom que no recorda una època tan fosca.