CAS MEDIAPRO
Esports 19/05/2016

Un correu implica Sandro Rosell en el presumpte cas d'espionatge a Jaume Roures

La policia judicial analitza 47 mails que l'informàtic Robert Cama hauria enviat de Mediapro a l'empresa de l'expresident blaugrana

Albert Llimós
4 min
El correu que implica Rosell en el cas Roures

BarcelonaD'aquí a uns dies, el proper 25 de maig, es farà a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat la segona jornada de la vista prèvia pel presumpte cas d'espionatge de Sandro Rosell –mentre era president del Barça– a l'empresari i soci fundador de Mediapro, Jaume Roures.

L'ARA ha tingut accés a un dels 47 correus de Roures que suposadament va interceptar l'informàtic Robert Cama, treballador durant 12 anys de Mediapro, i que va reenviar a Bonus Sport Marketing, l'empresa de Rosell durant els tres anys i mig –entre 2008 i 2011– en què hi va haver aquest presumpte espionatge. Es tracta d'un dels correus electrònics que està analitzant actualment la policia judicial, conjuntament amb tot el material informàtic intervingut en el cas: quatre discs durs dels quals s'està traient més material que hauria d'avalar la querella de Roures contra Rosell, Joan Carles Raventós –responsable de seccions del Barça–, Robert Cama, Socktel Servicios Informáticos –l'empresa de Cama–, Bonus Sport Marketing i el mateix Barça, que va contractar l'informàtic després de ser acomiadat de Mediapro.

En el correu, un treballador de Bonus demana el llistat de bars abonats a GOL TV –propietat de Mediapro–. És en data de novembre del 2010, amb Rosell com a president del Barça, i la resposta amb les dades sol·licitades arriba el mateix dia, al cap d'unes hores. Cama hauria reenviat a Rosell i la seva gent de confiança correus que Roures havia creuat amb Josep Maria Bartomeu –sobre una qüestió contractual de Pep Guardiola i Tito Vilanova–, Pere Guardiola –sobre David Villa–, Evarist Murtra o el mateix Guardiola, que llavors entrenava el Barça.

Segons explica una font del cas, Roures es va assabentar que algú estava entrant al seu ordinador perquè hi apareixia una entrada a El Rincón del Vago, una web que ell desconeixia i a la qual no havia entrat mai. Davant la sorpresa, va contractar l'empresa One Security per saber si hi havia alguna anomalia, i al cap d'uns dies van detectar que el seu correu estava intervingut. El 17 d'octubre del 2011 Robert Cama va ser suspès i, segons l'acusació –i la mateixa defensa–, va admetre que estava espiant el que era el seu cap. Ho va fer en una declaració davant l'advocat Cristóbal Martell, el mateix Roures i un notari. "Algú més?", va preguntar Martell. "El Joan Carles [Raventós] i el Sandro", es va limitar a respondre Cama.

Roures denuncia Rosell per espionatge industrial / PERE VIRGILI

L'admissió de l'espionatge es va matisar tres setmanes més tard, quan l'advocat Bernat Antràs també pren declaració a Cama. El 7 de novembre del 2011, l'informàtic explica que fent manteniment de l'ordinador de Roures havia vist un correu curiós i "fent un cafè" amb Raventós li havia comentat el contingut del mateix. A partir de llavors, havien arribat més peticions. Això sí, Cama va assegurar que ningú li havia dit que la informació era per a Rosell. "El coneixia de vista i d'anar a Déu i Mata" –domicili particular de Rosell i on té les empreses–, va assegurar Cama, que va afegir que podia arribar a pensar que el senyor Rosell "era el destinatari de les informacions", però no ho podia verificar totalment.

El 5 d'abril, en la primera jornada a la Ciutat de la Justícia, Cama va negar que tingués un acord amb Raventós per enviar-li correus electrònics. A més, la defensa de l'informàtic, representat per l’advocada Olga Tubau, va sol·licitar la nul·litat de la prova testifical que va presentar Mediapro, que havia tramès al jutjat les declaracions de Cama a Martell i Antràs. En el cas de la primera, es va demanar a la jutge que no s'acceptés, perquè l'informàtic no tenia un advocat amb ell mentre declarava, es va vulnerar el secret professional i se'l va "coaccionar". Finalment, el proper dia 25, Martell, que porta la defensa del Barça en el cas Neymar, haurà de declarar com a testimoni i pot ser un element clau en el cas.

Sandro Rosell i l’advocat Pau Molins sortint de la Ciutat de la Justícia  de l’Hospitalet de Llobregat.

De Mediapro al Barça

El 9 de desembre del 2011, Cama va ser acomiadat, i al cap de pocs dies va entrar a treballar al departament informàtic del Barça. Segons reconeixen al mateix club, el cap de recursos humans blaugrana va demanar a Mediapro referències de Cama, i el mateix Roures va enviar una carta al llavors director general, Antoni Rossich, advertint-lo del que havia passat. Cama es va incorporar igualment al Barça.

La defensa de Mediapro assegura que al mes de febrer Cama ja sabia que treballaria al Camp Nou. A banda de poder recuperar 47 correus electrònics, l'empresa de Roures va tenir accés a diferents missatges de WhatsApp entre Cama i Rosell i gent de confiança de l'expresident, que també està analitzant la policia judicial. En un dels missatges, del 21 de febrer del 2011, l'informàtic li demanava a Rosell 185.000 euros anuals per a dues persones, ell i un altre soci seu.

L'1 d'abril d'aquell mateix any, Cama va rebre un esborrany de contracte del Barça per 100.000 euros anuals, 8.333 mensuals. L'informàtic, que fins llavors havia treballat amb Bonus Sport Marketing, passava a assessorar el Barça fent una auditoria informàtica anual. Era una relació mercantil indefinida, ja que no hi havia durada del contracte. Abans, ja havia passat una factura de 27.532 euros sense especificar el concepte dels treballs realitzats. Després de treballar per a Bonus durant uns anys –podia compatibilitzar-ho amb la feina a Mediapro– va entrar al club de la mà de Rosell.

En la querella que té sobre de la taula la jutge María Ángeles Fernández al jutjat de primera instància número 8 de Barcelona, Roures sosté que va desaparèixer de Mediapro material informàtic per valor de 55.000 euros. El Barça va demanar un informe intern a KPMG sobre aquest cas. El director general, Ignacio Mestre, va ser l'encarregat d'explicar les conclusions a la junta directiva, que va concloure que no hi va haver negligència per part del Barça en aquest presumpte afer d'espionatge industrial.

stats