Per dins la immensa fondalada del Barranc, un monument de pedra

PalmaEn aquesta ruta ens endinsam en el barranc de Biniaraix, conegut popularment com el Barranc. Un immens canó càrstic que s’obre pas entre la serra de Son Torrella, a l’esquerra, i els Cornadors, a la dreta, als peus del puig de Lofra. Una antiquíssima ruta de pelegrinatge que en època musulmana connectava la vall amb l’alqueria d’Almallutx. Milers d’esglaons empedrats són testimonis muts del traginar de mercaderies amunt i avall del barranc, de la lluita pel domini de la terra a través de les marjades infinites i, tot plegat, d’un paisatge cultural i un patrimoni natural de valor incalculable. Bé d’Interès Cultural des del 1994.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la plaça de la Constitució, al centre de Sóller. Dirigim les nostres passes cap al carrer de la Lluna, emblemàtic i sempre misteriós, amb l’enigmàtica Casa de la Lluna en el número 50, amb una imatge en relleu de la lluna en quart creixent. Més amunt, Can Prunera, un imponent casal modernista, actualment un museu.

El carrer, sinuós i gairebé sense fi, surt a l’altura de Can Bala, dit també la Casa Vermella [15 min], a l’entrada de l’Alqueria del Comte, sobre el torrent de Biniaraix. Es tracta d’un altre casal amb trets modernistes, dels molts que podem trobar per l’interior de Sóller i els seus voltants. Deixam a l’esquerra la desviació que pren cap a Fornalutx i continuam tot dret pel carrer d’Ozones, i a la dreta tenim la tafona de Can Det.

Just a l’entrada de Biniaraix [25 min], deixam l’asfalt i pujam per unes escales que ens duran pels carrers empedrats d’aquest llogaret solleric. Entram a la plaça de la Concepció pel carrer de Sant Guillem. Petita i acollidora, és el punt de concentració de tots els senderistes que van o venen del Barranc. A l’esquerra veim l’església de la Immaculada Concepció, del segle XVII i reformada en el XIX. Tot dret, pel carrer de Sant Josep, ens dirigim cap a la sortida del poble per la part alta.

Al final del carrer s’hi troben les rentadores [35 min], una joia del patrimoni etnològic on un temps les dones de Biniaraix feien la bugada. Ben davant, les nobles cases de Cas Don. Un gran casal del segle XVII (carrer de Sant Josep, 10), sobre el portal del qual trobam l’escut barroc de la família Bauçà de Sóller. Deixam a l’esquerra el camí vell de Monnàber i, seguint els indicadors del GR-221, ens adreçam a l’inici del camí del Barranc, mentre gaudim d’una primera panoràmica esplèndida: Biniaraix a la dreta; al fons, Sóller, i més a prop, la finca de Can Ribera, a l’esquerra.

Deixam enrere l’asfalt, ens endinsam dins la fondalada a l’ombra de les Solanes i, als peus dels majestuosos Cornadors, prenem contacte amb el torrent del Barranc, unió dels torrents de Lofra i del Verger. [45’] Hi trobam l’habitual combinació de pont, gual empedrat i pedres passadores sempre que el camí l’ha de travessar. A partir d’aquí comença el camí empedrat, amb les característiques ratlletes per evacuar l’aigua i els escopidors, per impedir una sortida accidental del camí.

Assaborim ja el paisatge icònic del Barranc, marjades i oliverars infinits que s’enfilen a tall de cel. Després d’uns primers revolts, ve un tram planer i, abans del segon pont, trobam indicat a la dreta l’inici del camí Vell. [50’] Cap a ell ens dirigim, per fer un petit viatge en el temps. La funció del camí Vell era evitar els pas de l’Estret per la dreta de la fondalada, a través del coll d’en Se fins al gorg d’en Catí, a l’altura de l’antiga alqueria del Barranc.

El camí comença amb una pujada molt forta fins a arribar al coll d’en Se. Abans, però, ens aturarem en un revolt, just per davall el coll, per fer una visita a la cova de les Alfàbies [1h 15 min]. Un caminet curt i vertiginós en el darrer tram ens acosta a aquest gran coval de les Alfàbies, característic pels seus degotissos i pels recipients de terra cuita i envernissada.

Sortim de la cova i recuperam el camí principal. Ja ens queda un tram curt fins al coll d’en Se [1h 30 min], punt d’inflexió d’aquest tram de ruta, on trobam un dels porxos més emblemàtiques del centenar que poblen la contrada barranquera. Tot plegat, construccions petites, situades a llocs estratègics i segurs, amb poques comoditats, i bastides just per tenir sopluig i poder guardar les eines.

Arribam així, en suau descens, al gorg de Can Catí [1h 45 min], on ens ajuntam amb el camí principal que puja al pla de Lofra, a l’altura de Can Sivella i per davall del salt dels Cans. Aquest indret té un atractiu poderós, sobretot a l’hivern, quan arreplega les aigües que el torrent de Lofra escup amb força a la sortida del seu tram més estret.

La casa pagesa de Can Catí

Molt a prop, sobre unes marjades d’horta avui no conreades i orientades cap a tramuntana, hi trobam una interessant casa pagesa, Can Catí, la més antiga del Barranc. Juntament amb Can Sivella i el Verger devien formar, en època musulmana, una alqueria al bell mig d’aquesta via estratègica entre la vall de Sóller i Almallutx, un dels últims refugis de la resistència sarraïna després de l’arribada del rei En Jaume el 1229.

Des de Can Sivella [1h 50 min], on el nostre camí s’ajunta amb el del Verger, continuam la ruta que ens ha de dur de retorn a Biniaraix. Uns metres més abaix, s’ajunten els torrents de Lofra i des Verger, que neix d’una de les fonts més cabaloses de la Tramuntana.

Aviat notam que les muntanyes s’estrenyen, i el camí es fa més a prop del torrent fins a anivellar-se amb ell. Entram dins l’Estret [2h 10 min], un redol de llegenda. Aquí trobam Sa potada des cavall del rei En Jaume, forta empremta de l’animal que sostenia el Conqueridor en la seva lluita contra els últims sarraïns de la contrada. La trobam baixant a l’esquerra, “enmig d’una important massa de tur vertical” ( El rei en Jaume I: un heroi històric, un heroi de llegenda, Caterina Valriu i Tomàs Vibot. Ed. Olañeta, 2005).

Immediatament després arribam a les Voltetes, una zona on el camí salva un desnivell important amb unes giravoltes molt aconseguides i integrades al paisatge. En conjunt, hi destaca l’excel·lent realització de l’obra, l’empedrat i la canaleta per on antigament baixava l’aigua de la font del Verger, abans de ser entubada.

Ràpidament tancam circuit a l’altura del començament del camí Vell [2h 30 min]. Tot just ens queden les darreres passes fins a arribar de bell nou al llogaret de Biniaraix [2h 50 min], passar l’alqueria del Comte i entrar dins Sóller per carrer de la Lluna. Acabam a la plaça de la Constitució [3h 10 min].

@Fita_a_Fita