L’encert de cuidar el Girona que funciona

GironaDes que va aterrar a Primera, i entre fitxatges, cessions, renovacions i baixes, el Girona ha fet més d’una cinquantena d’operacions. Sota el paraigua del City Football Group però limitat econòmicament perquè és autònom en el seu govern, Quique Cárcel ha demostrat que té ull clínic per crear una plantilla competitiva que va demostrar al Santiago Bernabéu, en l’última jornada de Lliga, de quina fusta està feta. Un triomf que permet rebre amb menys urgències la Reial Societat.

Un partit que, com sempre, observarà Cárcel des de la graderia. Arribat a Montilivi l’estiu del 2014, només Pere Pons i Àlex Granell no han sigut contractats per l’exdirector esportiu de l’Hospitalet, perquè qui hi va apostar va ser Oriol Alsina, l’anterior home fort dels despatxos. La resta de la plantilla és mèrit de Cárcel, amb contracte fins al 2022. L’arribada a l’elit ha multiplicat la capacitat d’inventiva, perquè només els tres recents ascendits -Osca, Rayo Vallecano i Valladolid- empitjoren el límit salarial blanc-i-vermell, de 37 milions d’euros. El pressupost, que s’enfila a 54 milions, és el més alt de la història del Girona, però encara queda lluny de la majoria de clubs de la Lliga.

En l’any i mig que fa que el Girona va pujar a Primera Divisió, Cárcel ha invertit prop d’uns 18 milions en fitxatges. La tipologia de futbolistes que ha incorporat, a més, segueix un mateix patró: jugadors amb talent que no han tingut el seu millor any. Ja ho havia fet a Segona, amb les incorporacions a cost zero de Juanpe, Ramalho, Aday Benítez, Borja García i Portu. Per Bounou va pagar una quantitat mínima, i per Alcalá, un traspàs de 150.000 euros al Llagostera. I quan el pressupost s’ha acabat, ha aparegut el Manchester City per cedir-li joves promeses -Maffeo, Marlos Moreno, Kayode, Aleix Garcia, Douglas Luiz i Patrick Roberts- i acabar de confeccionar una plantilla per la qual s’ha invertit una xifra important per cuidar i renovar els actius que ja tenia i que tan bons resultats estan donant. El nucli dur dels últims cursos ha passat per les oficines, excepte Ramalho, amb qui s’està parlant per allargar un contracte que acaba el 30 de juny. Sense anar més lluny, Portu i Pedro Porro han renovat diverses vegades, i recentment també ho ha fet Cristhian Stuani, blindat fins al 2022. En total, dotze jugadors han tingut millores contractuals.

Stuani i Porro, els més rendibles

De la plantilla actual, hi ha deu fitxatges en propietat fets durant aquest període. Des de Bernardo, amb un cost aproximat de 4,5 milions, a Stuani, per qui es van pagar 2,5 i ja porta 34 gols; Mojica i Muniesa, cedits el curs passat i fitxats aquest estiu per 5 i 3,5 milions cadascun. El colombià, lesionat greument als creuats, és el fitxatge més car de la història. El Choco Lozano, que va costar 1,75 milions més 450.000 euros en variables al Barça B, o els joves Jairo -cedit al Cadis- i Pedro Porro -fitxat per Albert Siria, el director esportiu de la base, en edat juvenil-, també han suposat una petita inversió. L’extremeny s’ha revalorat a una velocitat d’escàndol i està lligat fins al 2023 amb una clàusula de 50 milions. Una operació semblant es farà amb Valery Fernández, que a efectes teòrics segueix sent jugador del Peralada, però quan jugui 45 minuts en el proper partit passarà a ser futbolista del primer equip automàticament.

Sense pagar traspàs i encara al club, Quique Cárcel també ha incorporat Gorka, Planas, Seydou Doumbia, Raúl García i l’entrenador Eusebio Sacristán, el successor d’un Pablo Machín que va deixar 1 milió quan va marxar al Sevilla, en la venda més cara d’un actiu blanc-i-vermell. La mateixa xifra va pagar el Valladolid per Rubén Alcaraz, mentre que les altres baixes -més d’una vintena en els dos últims estius- no van deixar dipòsit positiu, incloent-hi Timor i Boulaya, que van viure el procés d’anada i tornada en un tancar i obrir d’ulls.