El Mallorca es llevà una gran i pesada llosa de damunt. Les cares dels futbolistes al final del partit transmetien l’alleujament que va suposar per a les seves ments aconseguir la victòria davant el Las Palmas en el partit més important de la història recent de l’entitat. Els vermells s’hi jugaven mantenir-se amb vida, s’hi jugaven dependre d’ells mateixos per salvar-se i continuar en el futbol professional. I respongueren. Fort i clar, donant la raó al seu tècnic, un Javier Olaizola que estava exultant.
El basc, acompanyat de Pep Alomar, es va asseure a la banqueta apostant-ho tot pel tot, fent un all-in, i li està donant resultat. Tampoc tenia més alternatives. La situació era crítica i en els dos partits que han dirigit l’equip, aquest ha rebut una injecció de moral i confiança que li ha permès mantenir-se en la trajectòria dels set punts de nou depossibles que el tècnic va dir que se sumarien. Ha permès tornar a creure en les possibilitats del seu equip.
La versió que es va veure ahir del Mallorca davant un rival que lluitava per l’ascens és per recuperar una part del crèdit. La proposta va ser senzilla, sense floritures, i l’equip la va desenvolupar seguint el guió. Una línia de pressió ben efectuada, concentracio absoluta en defensa, efectivitat a pilota aturada, encert de cara a porta i, sobretot, actitud i implicació dels futbolistes. Amb això, el Mallorca en va tenir a bastament per no passar pena. Llevat dels minuts finals, el Las Palmas no va inquietar Dudu Aouate i fins i tot s’haguessin pogut marcar més gols.
L’esclat d’alegria que va suposar la victòria, però, no ha d’emboirar la visió ni entelar el dramatisme de la darrera jornada. La feina encara s’ha enllestir perquè, malgrat haver aconseguit el triomf, aquest no assegura la permanència. Només assegura un viatge a Còrdova només apte per a aquells que tinguin el cor de ferro. S’ha de mantenir la perspectiva. El Mallorca continua estant en una situació dramàtica.
Els resultats d’ahir, amb victòries dels rivals per la salvació i les derrotes a la part alta, fan que els d’Olaizola hagin d’anar a El Arcángel a guanyar. Un empat seria suficient, però és que els andalusos també s’hi jugaran la vida. I ja se sap que si se surt al camp a empatar, es perd.
El dramatisme pot ser màxim. Ahir, per moments, el Mallorca va estar en posicions de descens i es va saber sobreposar a l’angoixa i al vertigen. Ara, s’ha de mantenir la tensió perquè no hi ha res segur. S’ha d’arrodonir la feina perquè les mamballetes amb què es va rebre Olaizola a la sala de premsa es pugin convertir en una ovació quan l’equip torni de Còrdova.
