La talaia de Son Jaumell, la baula entre Mallorca i Menorca

PalmaPoques vegades ens trobam davant un itinerari tan breu on s’acumulen un conjunt d’elements que acaba configurant un paisatge cultural i un patrimoni natural potentíssim. La ruta travessa el sistema dunar de Cala Mesquida, espais d’acumulació de sediment arenós que es desenvolupen terra endins a la majoria de les platges de les Illes Balears; s’enfila dalt de la talaia de Son Jaumell (273 m), antiga torre de vigilància del segle XVI reutilitzada en el XIX com una baula més del telègraf òptic que unia Palma i Maó, i continua per un segon cim, el puig de l’Àguila (234 m), on trobam un jaciment arqueològic d’època talaiòtica. Una ruta que té el punt d’inici i final al nucli costaner de Cala Mesquida, al municipi de Capdepera, fins al 1858 dependent d’Artà.

La talaia de Son Jaumell (1581) formava part de l’antic sistema de vigilància costanera que s’establí a partir del segle XVI per combatre els continus atacs de les pirateria turca i berber. També dita de Cala Moltó o de Cala Agulla, la torre se situa a una altura de 273 metres sobre el nivell de la mar, en la mateixa vertical de l’agut cap del Freu, dit així perquè és la part més estreta del canal que separa Mallorca i Menorca, entre Cala Agulla i Cala Mesquida (òlim, sa Mesquida). Actualment, té el cos seccionat cap a la part interior i la cara bona cap a la mar. En el segle XIX formà part de la xarxa de telègraf òptic que unia l’Almudaina de Palma amb la comandància naval de Maó.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des dels carrers del nucli costaner de Cala Mesquida. Tant si hi hem arribat en transport públic (L-422 Cala Rajada-Cala Mesquida/consultau-ne rutes i horaris al web tib.org) com privat, les nostres primeres passes s’orienten cap a la platja. Hi baixam per un passeig que separa els hotels de la zona arenosa. Lamentablement, les passarel·les de fusta que travessen el sistema dunar de la Mesquida estan espenyades des de fa un grapat d’anys i no es poden transitar. Per tant, [05 min] haurem de baixar fins a primera línia de platja per poder connectar amb el camí de pujada a la talaia de Son Jaumell.

Orientats cap a llevant, recorrem la platja d’un extrem a l’altre fins a assolir una tenassa, a l’altura d’un antic niu de metralladores de la Guerra Civil [20 min]. Són molts els camins que s’ajunten en aquest punt. Nosaltres hem de seguir el que apunta directament al cim de la muntanya, de la nostra primera fita. Aviat trobam les primeres estaques de fusta, amb les quals l’Ajuntament de Capdepera ha senyalitzat diverses rutes que transcorren per dins el municipi. [25 min] Mentre començam a pujar lentament, deixam a l’esquerra la punta de l’Embarcador, probablement un antic carregador, i el Sepulcre, curiós i enigmàtic topònim. El senderó discorre entre coixins de monja, càrritx i garballó, i moltes pedres. Altres topònims que fiten el paisatge costaner de la Mesquida són el Riu de sa Fusta, na Penyalot i la pesquera d’en Jaume I (en el NOTIB es troba registrat com ‘sa Pesquera de Don Jaume’), en record del passatge de la crònica reial que narra l’estratègia per conquerir Menorca.

L’inici de la pujada és suau, [45 min] però a mesura que ens acostam a la base de la muntanya, es va fent més rost. Un autèntic esclatabutzes que, sortosament, es veu recompensat per les belles vistes de l’entorn. Sobretot, a la nostra esquena, cap on ja són visibles la torre d’Albarca o del Matzoc, sobre un discret turó a vorera de la mar, la talaia Moreia, més alterosa, i a l’esquerra, el puig de la Tudossa, fàcilment identificable per les antenes de telefonia. Una perspectiva d’alguns dels punts més destacats del Parc Natural de la Península de Llevant. [55 min] Deixam a l’esquerra un xaragall que baixa del capcim de la torre i atacam un tram rost i esglaonat que ens durà fins a la carena de la muntanya. Després, en ser a dalt, a l’esquerra ja tenim la talaia de Son Jaumell [1 h 05 min]. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que “a dalt hi ha una fita geodèsica amb la data de 1865; es troba a 271,46 metres sobre el nivell de la mar. La talaia de Son Jaumell és una antiga torre de senyals, lleugerament cònica, amb escala de fusta i un telègraf òptic subjectat amb quatre cadenes de ferro. Devora, cap al sud, hi ha una petita caseta. La talaia intercanvia senyals amb la propera Calicant i amb Menorca”. Una ressenya extreta del Die Balearen. Les Balears descrites per la paraula i el gravat (1869-1890) palesa la importància estratègica d’aquest puig al llarg del temps, per a la defensa del municipi i per a la comunicació militar de l’època, tot i que de tot això només en quedi una molt malmesa torre de la qual, si ningú no hi posa remei aviat, prest no quedaran ni les pedres. Des d’aquí dalt, gaudim d’una excel·lent panoràmica del Gulló i de la punta de Capdepera, i un poc més lluny, cap a llevant, el cap Vermell i la talaia Nova.

Puig de l’Àguila

Davallam per la ruta normal, que tira cap a migjorn, per un tirany que ens du crestejant fins al punt en què s’amolla amb decisió cap al comellar que ens separa del puig de l’Àguila. Seguim les estaques de fusta i unes marques de pintura vermella que ens baixaran al camí de Cala Agulla a la Mesquida, molt a prop del coll de Marina, que ens queda a la dreta (mestral). Un cop som en aquest punt [1 h 40 min], hem de cercar a la nostra esquerra, rere un forn de calç, una estaca de fusta que assenyala l’inici del senderó que puja dalt del puig de l’Àguila. Una pujada breu i rosta. Quan intuïm que ja som a prop del cim, de sobte ens trobam amb un marge fet d’unes pedres de dimensions considerables [2 h 00 min]. Es tracta precisament de les restes de la fortalesa que es bastí dalt d’aquest cim i que sembla que és de l’època talaiòtica. Superat aquest punt, el pendent es va aplanant progressivament i just davant nostre ja podem veure la fita que s’alça damunt unes penyes i que indiquen el punt més alt del puig de l’Àguila [2 h 15 min].

Baixam al coll de Marina pel mateix camí de pujada. En ser a baix, giram a l’esquerra i seguim la marxa en direcció a la Mesquida. El camí ens duu directes a les passarel·les de fusta que travessen el sistema dunar, a l’actualitat tancades. Per tant, ens hem de fer a la dreta per travessar novament la platja en direcció al nucli costaner de Cala Mesquida, on posam punt final a la caminada [3 h 05 min].

@Fita_a_Fita