La serra de Llodrà, una muntanya màgica i sagrada

PalmaLa serra de Llodrà se situa entre Manacor i el llogaret de Son Macià, a la banda de migjorn. Es troba coronada en els extrems per dues ermites i un oratori inacabat. D’una banda, l’ermita de Santa Llúcia o de la Mare de Déu del Roser, també coneguda com del Frare Olesa, fundada en el segle XVIII per ermitans de Sant Pau i Sant Antoni i recuperada en el XX pels frares dominics. De l’altra banda, l’oratori del Sagrat Cor de Jesús i la Roca del Castellet. Tot plegat, els elements bàsics per definir la muntanya com a màgica i sagrada.

Sabem per mossèn Alcover que a final del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de la Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’Església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. L’arquitecte Bartomeu Ferrà va dissenyar un edifici de planta rodona, rodejat d’un pòrtic i coronat per una cúpula, tot inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren (inicialment només de manera temporal) perquè els doblers es destinaren a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. L’any 1901 hi hagué tímids intents de continuar les obres que, evidentment, no fructificaren.

Si venim en transport públic, sigui en bus (línies 401, 411, 412 i 417) o en tren (línia T3), hem de fer a peu l’aproximació al punt d’inici de la ruta, al cementeri de Son Coletes. Hem de sortir del centre de Manacor per l’avinguda del Tren i, tot seguit, per l’avinguda de Mossèn Alcover. Un cop som a la ronda del Port, a la dreta tenim el carrer del Monestir Sagrada Família. Aquesta és la via més directa per arribar a Son Coletes. Per més seguretat, podem fer servir una aplicació mòbil que ens faciliti l’orientació.

La ruta

[00 min] Abans d’iniciar la ruta, recordem que el cementeri de Son Coletes va ser, juntament amb els cementeris de Porreres i de Son Tril·lo a Palma, un dels escenaris més cruels i dolorosos de la repressió franquista arran del cop d’estat de 1936 i dels anys que vingueren després. Aquí s’hi han trobat i identificat més de 130 cossos, entre els quals el d’Aurora Picornell, assassinada el 5 de gener de 1937. Ara, l’Ajuntament de Manacor estudia obrir en aquest lloc un espai dedicat a la memòria històrica, en record de les víctimes i de la visibilització de la barbàrie feixista.

Iniciam la caminada des del portal del fossar en direcció a Manacor, deixam a la nostra dreta el Parc de l’Auba, empresa de serveis funeraris, i ens desviam pel primer camí asfaltat a l’esquerra, situat sota la falda del puig de l’ermita de Santa Llúcia. Els primers metres pugen suaument fins a superar l’entrada a Son Coletes. Immediatament, s’accentua el pendís i ens elevam amb rapidesa. [10 min] És en aquest moment que, si ens hi fixam, hem de veure a la dreta l’inici d’un senderó que s’enfila en direcció a l’ermita. Es tracta del vell camí que actualment serveix de drecera del camí asfaltat. De fet, si el seguim, sortim just al costat de l’antiga ermita de Santa Llúcia [15 min], fundada l’any 1748 per l’ermità Martí de la Concepció, superior dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. L’edifici, en estat ruïnós, fou abandonat el 1773 a conseqüència d’un escorcoll en què trobaren un ‘secret’ de contraban. La construcció més moderna és l’església de la Mare de Déu del Roser, fundada pel dominic Llorenç Caldentey Santandreu el 1961. (Font: Paratges eremítics. Bonifaci Molada i Pradas, Disset Edició. 2025).

Després de gaudir d’aquest indret, davallam les escales d’accés al recinte, travessam l’aparcament i caminam fins al primer revolt de la carretera, d’on parteix un camí de terra. També podem seguir un senderó que hi ha a banda esquerra. Pista i caminoi conflueixen sobre el cim del primer turó, on trobam unes velles instal·lacions per a la pràctica del tir al plat [30 min]. Des d’aquí ja tenim una clara perspectiva de tot el que ens queda de ruta, amb el puig de Llodrà, la roca del Castellet i l’oratori del Cor de Jesús al fons. La pista continua muntanya amunt, però es troba interceptada pel tancat d’un xalet, la construcció del qual sembla inacabada. Per aquest motiu, hem de prendre un tirany que neix a l’esquerra de l’esplanada, cap a llevant, i que tot d’una es llança coster a baix per, tot seguit, remuntar en direcció a unes penyes blanques, que hem de situar a la nostra dreta, sota la carena de la serra de Llodrà. Passarem una primera bifurcació [40 min], cap a la dreta, i seguidament de nou a la dreta en trobar una fita que ens orienta cap al penyalar abans esmentat.

Roca del Castellet

[1 h] Recuperam la senda que discorre per la carena, després d’un breu recorregut per un terreny aparentment inhòspit. El següent punt d’interès el trobam en el vèrtex geodèsic del puig de Llodrà (300 m) [1 h 20 min]. El vorejam per l’esquerra, tot seguit iniciam un breu descens fins al coll del Vent, als peus de la roca del Castellet [1 h 35 min]. A l’esquerra deixam el camí que prendrem de tornada de l’oratori. Ara, però, enfilam coster amunt cap a la penya protagonista de la rondalla de mossèn Alcover, Sa Roca des Castellet (tom XIV Rondalles Mallorquines). Es tracta d’un macolí de gegant que sota la seva forma disforja amaga un important tresor, sempre que siguem capaços de treure l’encantament que el guarda. “La vida se desperta, / quan el sol compareix, / a l’ombra de sa Roca / des Castellet.” (Rondalla de rondalles, Guillem d’Efak). Mentre ens ho pensam, passam la paret que tenim a la dreta per un botador, una escala de ferro, que dona continuïtat a la nostra caminada en direcció a l’oratori. El tirany, força definit, ens durà a un nou botador situat a l’angle de dues reixes. Un cop superat, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. Som a tan sols dos minuts del nostre objectiu i a 332 metres d’altitud [1 h 50 min].

Per a la tornada, farem el mateix recorregut fins a la roca del Castellet i des del coll del Vent [2 h 5 min], tombarem a la dreta per un camí que ens durà fins a un portell de ferro [2 h 15 min], que haurem de superar pel tancat de la dreta i continuar la ruta per un camí de terra. Passam per davant ca les Monges i Cal Dimoni, abans de tombar a l’esquerra en direcció al cementeri de Son Coletes pel Clot de la Grava. Tancam circuit davant el fossar manacorí [2 h 35 min].