Puig Nunó, una gran fita del passat immens de Portmany

PalmaEl puig Nunó és una elevació muntanyosa situada a la costa ponent de l’illa d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Fa 258 metres d’alt i fita l’inici, per la costa de ponent, del conjunt muntanyenc del nord d’illa anomenat els Amunts. Forma uns elevats penya-segats sobre el mar que constitueixen un punt emblemàtic de la costa, ja que són visibles des de qualsevol lloc al voltant de la badia de Portmany. Al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic. El nom deriva d’un dels consenyors catalans que arribaren a Eivissa l’any 1235, Nunó Sanç, que fou el que rebé el quartó de Portmany; de fet, aquest puig servia de partió entre aquest quartó i el de Balansat (Guillem de Montgrí). A la part alta del puig es poden trobar restes de pedres que conserven senyals d’haver servit com a fites en diferents èpoques.

Cala Salada, inici de la nostra ruta, es troba al nord de Sant Antoni de Portmany. Per arribar-hi, hem de seguir la carretera de Corona (EI-651). A uns 2,5 km, veurem indicat a l’esquerra el desviament a la cala, una de les més visitades d’Eivissa durant l’estiu. Disposam de transport públic, són les línies 30, que uneix Sant Antoni, Santa Agnès i Eivissa, i 34, que va de Sant Antoni a Cala Salada per Can Coix, només disponible durant els mesos d’estiu. Proposam iniciar la caminada des de la mateixa carretera. Per acabar, tota la informació històrica, geogràfica i toponímica està extreta de diferents articles publicats a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (www.eeif.es).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa carretera de Corona, seguint els indicadors del camí de Cala Salada i del jaciment arqueològic de la cova del Vi, dita també de les Fontanelles. El vial asfaltat s’obre camí entre camps de conreu, a l’esquerra, i la urbanització de Can Germà, a la dreta. A poc a poc, anam descendint en direcció a la mar. Després de passar una mena de portell monumental, usat com a control d’accés els mesos d’estiu, [15 min] sortim per l’esquerra del camí de Cala Salada i tot seguit giram a la dreta. El carrer del Xaloc deriva en un sender apte per a vianants que ja no deixarem fins a arribar a l’aparcament públic de la cala [20 min].

Sortim novament al vial asfaltat en direcció a la mar. Just en el primer revolt, a la dreta, trobam la pista que hem de seguir a partir d’ara. [25 min] El camí ens du per un estret i fondo comellar per on discorre el torrent de Besora, també dit de la Perdiu, subsidiari del torrent de Cala Salada, que neix a les tanques de l’Hereva, en els costers interiors del puig Nunó, i que s’uneix al torrent principal vora la cala on desemboca. Els pins s’alcen esponerosos cap al cel, esperant sadollar les seves ànsies de sol. La pista s’enfila pels pendissos del puig d’en Tanca, a l’esquerra del comellar. [45 min] Assolim un collet, orientat a ponent, amb el puig Nunó de cara. Deixam a la dreta un conjunt de xalets (Can Vicent dels Concons i Can Marianet) i continuam un tram curt per la pista que –sense sortida– circumval·la la muntanya fins a la punta de la Pedrera, sobre Cala Salada. [50 min] Voltam a la dreta per un camí de terra que ens acompanyarà fins a la següent bifurcació important, sobre el penya-segat de les Fontanelles [1 h 05 min]. Abans haurem deixat dos camins a la dreta. La tercera ens durà a la cova.

El camí de la cova del Vi es troba molt erosionat per l’acció de l’aigua i a mesura que ens acostam al nostre objectiu es fa més rost i pedregós. [1 h 10 min] Ubicat entre la Foradada i el cap Nunó, a 50 metres sobre el nivell de la mar, aquest abric, més que cova, usat en el passat com a celler, contenia unes pintures rupestres –invisibles avui en dia pel lamentable estat de conservació– datades inicialment a l’edat del bronze; tot i que investigacions posteriors han plantejat la possibilitat que siguin púniques (IV-VI aC). Aquestes pintures rupestres foren descobertes i estudiades pel prehistoriador francès Henri Breuil l’abbé Breuil en un viatge que va fer a Eivissa la primavera del 1917.

Tornam enrere fins a la darrera bifurcació [1 h 15 min] i giram a l’esquerra per una pista sense sortida que apunta directe cap al puig Nunó. Primer deixam a l’esquerra un xalet construït ben damunt els penyals que guaiten sobre la cova que acabam de visitar. Al final del recorregut, topam amb l’entrada de dos xalets més [1 h 20 min], a la dreta dels quals neix el sender que puja dalt del cim. Al principi presenta la tipologia de camí de carro, però aviat esdevé un carrerany de muntanya, rost i pedregós. I així fins al final, als peus del vèrtex geodèsic que ens indica el punt més alt, els 257 metres d’altitud del puig Nunó [1 h 35 min]. Aquest cim, conegut també com el puig de l’Hereva, es troba a l’extrem sud de la serra dels Amunt que recorre la costa de ponent i nord d’Eivissa, entre els municipis de Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja, des del cap Nunó fins a la punta Grossa. Un espai geogràfic ideal per a la pràctica del senderisme.

Les cuines de l’Hereva

Iniciam el descens seguint un tirany que des del cim s’orienta cap a gregal. Una baixada que se’ns presenta més còmoda i tranquil·la, sense el rost dels costers de llebeig per on hem pujat. [1 h 55 min] El carrerany desemboca sobre un camí de carro que prenem cap a la dreta, a l’altura d’unes cases mig esbaldregades, conegudes amb el nom de les cuines de l’Hereva. Ja hem dit que el puig Nunó se’l coneix a Santa Agnès de Corona amb aquest mateix nom (puig de l’Hereva), a causa que aquest és el nom de la família propietària. Relacionat amb aquest topònim també es troben les tanques de l’Hereva. De baixada trobarem encara una nova bifurcació [2 h 05 min], on prendrem el camí de la dreta per anar a sortir a la pista de terra per on hem iniciat l’ascens a la muntanya [2 h 10 min].

Sense més dificultat ni sorpreses, acabam la caminada sobre la carretera de Cala Salada, entre l’aparcament públic i la platja [2 h 35 min]. Podem dedicar una estona a visitar amb calma la cala i, fins i tot, fer-hi un capfico si ens ve de gust. Cala Salada és un entrant de la costa de ponent de l’illa d’Eivissa, situat entre les vendes de les Rotes i de Cas Ramons, pertanyents, respectivament, als pobles de Santa Agnès de Corona i de Sant Antoni de Portmany, en el municipi del mateix nom. Precisament, el fet que Cala Salada tingui bon recer, amb un gran nombre de varadors, podria ser la base de l’origen del topònim. Tot apunta que aquest nom provindria del llatí celatus, és a dir, ‘ocult’ o ‘amagat’, i que hauria anat derivant fins al posterior ‘salada’. Acabada la visita, pujam a la carretera de Conora, on posam punt final a la ruta [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita