Puig de l’Alzinar, immensa balconada sobre la vall dels Binis

PalmaAquesta setmana us proposam una ruta no gaire llarga, però intensa. Un itinerari que ens du a recórrer camins farcits d’història i puigs que aboquen la nostra mirada sobre els costers més abruptes de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. El nostre punt de partida és a l’aparcament que trobam abans de travessar el túnel de Monnàber, davall la serra de Son Torrella. Som a la vall de Sóller, tot i que dins el terme de Fornalutx i a tocar amb el terme d’Escorca. Tot plegat, en el cor de la Serra, als peus del Puig Major.

La nostra caminada s’orienta cap al camí dels Binis, una pista de terra oberta sobre vells camins de ferradura que constituïen una de les rutes importants de Sóller cap al santuari de Lluc. No debades, el pare Rafel de Lluc (1908-1989) situà en aquest entorn una ermita del segle XIII, que no arribava a església de repoblament, però que palesava una de les primeres empremtes culturals dels nous pobladors de l’illa després de la conquesta de 1229. A banda, el paisatge cultural conjuga la toponímia amb el modelat d’un entorn de ranxos de carboner i rotes, de tancats per al bestiar i de fonts de mina. Un plaer per als sentits, una convidada a gaudir de la muntanya per la passa i la mirada.

La ruta

[00 min] Atès que en aquesta ruta no disposam de transport públic per a l’aproximació a l’inici de l’itinerari, ens posam a caminar des de l’aparcament habilitat als peus de la coma de n’Arbona, al pk 37,7 de la carretera Ma-10, en direcció a Sóller. Transcorreguts uns 400 metres [05 min], trobam a la dreta de la calçada l’inici de la pista que connecta amb la vall dels Binis (Bini Gran i Bini Petit) pel coll dels Cards Colers i l’antic camí dels Cingles. Antigament anomenat camí de Fornalutx, aquesta era una de les rutes habituals per anar a Lluc, la qual connectava amb el camí que pujava pel barranc de Biniaraix, a l’altura de Turixant.

Tot plegat, progressam per un itinerari històric, amb una toponímia i uns ecos del passat que ens remeten a l’època del repoblament, després de la conquesta de 1229. Aquest primer tram de camí és una passejada agradable pels espessos alzinars fornalutxencs, arrecerats a les faldes del Penyal del Migdia, extrem de ponent del massís del Puig Major. Un primer contacte amb la natura esponerosa del massís central de la serra de Tramuntana, entre les possessions de Monnàber i dels Binis. [15 min] Arribam al portell de Bini Gran. Acostuma a estar tancat, però el pas per a excursionistes es troba a l’esquerra. Es tracta d’un portellet per on es pot passar sense gaire dificultat. Tot seguit topam amb una bifurcació, però tranquils, ambdós camins menen allà mateix. No obstant això, recomanam seguir el de l’esquerra que arranca planer en direcció a una clariana entre tanta espessor boscosa, un sementer (antiga rota), encara ara actiu. Pel camí trobarem someres trescant lliures i tranquil·les per l’entorn.

Uns metres més amunt, a la dreta del camí, tenim la Fonteta [25 min]. “Aquest nom li escau molt bé –diu el pare Bartomeu Roig en el seu llibre Les fonts del Terme de Lluc i els seus itineraris (El Tall, 1993). És una font petita i humil. Sempre dona poca aigua; als estius gairebé s’asseca. La mina de la qual surt també és estreta. No hi pot passar una persona. Té un cossiet on deixa caure les seves aigües que després aniran a una pica més grossa d’uns tres m de llarg. Tot aquest conjunt es troba a la vorera del camí, que duu a les cases dels Binis, de manera que és ben visible”.

Deixam la font enrere i després d’uns revolts, assolim el coll dels Cards Colers (890 m) [30 min]. El card coler és el germà silvestre de la carxofa. La nostra vista s’eixampla ara cap a la vall dels Binis i el vessant nord del Puig Major de Son Torrella. Al coll hi ha la línia divisòria entre els termes de Fornalutx i Escorca. Abandonam el camí dels Cingles per l’esquerra i ens dirigim primer cap a la creu aixecada el setembre de 1985 per memòria de l’antiga capella de Sant Salvador, del segle XIII. L’historiador i arxiver del santuari de Lluc, el pare Rafel Juan i Mestre (Porreres, 1908 - Lluc, 1989) havia trobat indicis documentals de l’existència d’una capella de repoblament pels voltants del coll, dins la ruta de Sóller a Lluc pels Binis, Cals Reis i Turixant. Una idea reforçada per l’existència, dins les veïnes terres de Monnàber, de la font de l’ermita. Una segona placa, del 18 de juny de 1989, és precisament l’homenatge dels muntanyencs al pare Rafel, un excursionista entusiasta que apamà tot Escorca i la seva rodalia, a més d’estudiar a fons la història de tota la contrada.

El puig de l’Alzinar

A l’esquerra de la creu hi ha una vella barraca de roter. Entre mig arranca cap a ponent un tirany que voreja el puig del senyor Nofre (923 m). Aviat esdevé un vell camí de ferradura, molt malmès, que baixa fins a una rota, on trobam la instal·lació d’una estació meteorològica. Continuam baixant fins arribar a una àmplia collada, vestida d’una espessa pineda [45 min]. A la dreta, tenim l’inici del camí Vell dels Binis i ben davant nostre, cap a la tramuntana, s’alça el puig de l’Alzinar.

Per assolir el nostre objectiu, no l’atacam de cara. Primer seguim unes fites que ens orienten cap als costers de l’esquerra del puig, descrivint un semicercle que ens acosta al pujador més senzill i accessible, tot i que hem de destacar que no hi ha camí, tan sols un pas millor que la resta d’opcions possibles. Després d’una primera capamunta, arribam a la carena del puig [55 min]. Les fites ens fan girar a l’esquerra i enfilar-nos sobre un primer replà. El cim el tenim cap a gregal, tot i que a la nostra esquerra trobam una gran fita que assenyala un avantcim amb molt bones vistes sobre Montcaire, Bàlitx, la Comuna de Fornalutx i, al fons, el port de Sóller.

Ens dirigim cap a un petit promontori que tenim a gregal (nord-est), accessible per una petita bretxa senyada amb nombroses i visibles fites. Un cop superat aquest petit esglaó, el cim del puig de l’Alzinar és a la dreta [1 h 05 min]. Si topam un dia clar i amb bona visibilitat, paga la pena passar una estona dalt del cim i contemplar amb detall tot l’entorn. Perquè la panoràmica abasta des del Puig Major de Son Torrella fins al puig Roig; entremig, els Castellots, el Morro de sa Vaca i la Mola de Tuent; i als nostres peus, la immensa vall dels Binis, un oasi sobre l’aspre i accident coster marítim del cim més alt de la Tramuntana. La tornada la farem pel mateix camí [2 h 10 min].

@Fita_a_Fita