Maçanella, la gran i monumental fàbrica de gel de la Serra

PalmaL’any 2004, el Consell de Mallorca declarà Bé d’Interès Cultural les cases de neu del massís de Maçanella, amb la categoria de lloc d’interès etnològic. Un total d’onze dipòsits escampats al voltant de la segona muntanya més alta de Mallorca, amb una altura de 1.365 m. Us proposam un itinerari que connecta algunes de les cases de neu més importants, la majoria construïdes en el segle XVII, com per exemple la de Son Macip i la d’en Galileu, restaurades pel Consell de Mallorca, i les de Son Lluc, de la Mola i la Rodona d’en Rubí. Sobre aquest tema teniu els llibres La cases de neu de Mallorca (2001), d’Antoni Gorrias; Les cases de neu i els seus itineraris (2002), de Lluís Vallcaneras, i El llibre de la neu (2022), de Bartomeu Bonet, Miquel Salamanca i Lluís Vallcaneras.

Sobre el topònim i la seva grafia, ‘Maçanella’ o ‘Massanella’, la versió que s’imposa és la primera, fixada pel Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, dirigit pel filòleg Joan Miralles Monserrat. Que tindria més a veure amb un derivat de maçana i el nom que s’aplica per designar la camamil·la que no amb l’expressió àrab “manzal illāh” (hostal de Déu), oferida pel lingüista Joan Coromines. Segons el DCVB, Massarella és el nom d’una antiga alqueria de Mallorca, probablement la que avui s’anomena “Massanella” (nom de possessió i de muntanya), que estén els dominis entre Escorca, Selva i Mancor de la Vall.

Al marge de les disquisicions lingüístiques, sempre importants i molt enriquidores, ens preparam per a una ruta llarga, exigent, alpina i espectacular. Recomanam fer nit al refugi de So n’Amer, a prop de Lluc, per aprofitar millor la jornada i gaudir de les excel·lències d’aquesta instal·lació de la Ruta de Pedra en Sec. Quant al transport públic, les línies que ens menen al cor del municipi d’Escorca són la 231 i la 312 (consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org).

La ruta

[00 min] Del refugi de So n’Amer partim en direcció a Lluc. En ser a l’altura de les cases de Ca s’Amitger, actual centre d’interpretació de la Serra, giram a l’esquerra cap a la font Coberta, punt d’unió del GR-222 (Artà-Lluc) i el GR-221 (Andratx-Pollença) [20 min]. D’aquí, seguim els indicadors ‘Casa de neu d’en Galileu’ i ‘Font del Prat’ que, per un vell i ben conservat camí de ferradura, ens menen per l’interior del bosc de Son Macip cap a la urbanització del mateix nom [50 min].

Travessam la carretera (Ma-10) i continuam gaudint dels alzinars de la Tramuntana, un immens polígon industrial destinat antigament a la producció de carbó, calç i neu, a més de la pastura de guardes d’ovelles, cabres i bous. [1 h 25 min] La casa de neu de Son Macip se situa a l’inici del camí de les Voltes d’en Galileu, restaurat fa vint anys pel Consell de Mallorca. Bastit l’any 1692, és la via més bella i directa fins a la casa de neu d’en Galileu [1 h 55 min]. Recuperam el camí principal i prosseguim la marxa cap al Maçanella. Primer travessam la carena del puig d’en Galileu i després el coll de la Mola o del Telègraf, on trobam dues cases de neu: la de Son Lluc i la de la Mola. Tot seguit, sota la serra dels Teixos trobam la casa de neu Rodona d’en Rubí. D’aquí passam al coll del Prat [2 h 55 min]. En el vessant de tramuntana trobam les cases de neu de n’Oms.

Iniciam ara la part més complexa i tècnica de la ruta. Del coll partim en direcció a la font del Prat. Cinc minuts després, sortim del camí per l’esquerra, orientats a migjorn, cap al pas de n’Argentó. Es tracta d’un llisar no gaire difícil de superar, en el tram final del senderó, que ens situa sobre el coll del mateix nom [3 h 15 min]. Voltam a l’esquerra i visualitzam immediatament l’immens coster, rost i pedregós, que ens espera per arribar al cim. La via es troba perfectament fitada. Un cop superat el tram de progressió alpina i vertical, ens situam sobre l’esperó nord de la muntanya. D’aquí avançam més planers fins al cim del Maçanella (1.365 m) [3 h 50 min]. Recuperam l’alè i les forces, ens feim una foto que acrediti la nostra gesta muntanyenca i ens preparam per al descens.

Inicialment, les fites apunten cap a migjorn, perpendiculars al cim i amb el pla de Mallorca de cara. Ens dirigim cap a un planiol de carritxeres, on el tirany es bifurca. Davant, tenim la baixada a la font de l’Avenc. Nosaltres giram a l’esquerra, orientats a llevant, cap al pla de la Neu [4 h 30 min], fàcil d’identificar per la presència de les construccions on s’arreplegava la neu per fer gel i les que servien d’aixopluc als nevaters. Poc abans d’arribar-hi, el camí gira a la dreta i pren coster a baix en direcció al coll de la Línia.

Les cases de Comafreda

El descens és complex pel mal estat del camí i les nombroses dreceres que s’han obert amb el temps. Recomanam obrir bé els ulls, filar bé les fites i identificar el marge de sosteniment, prova fefaent de la traça del camí. Una vegada som al coll de la Línia [5 h 40 min] giram a l’esquerra en direcció a les cases de Comafreda. Transcorreguts cinc minuts, veurem que s’obre un comellar a la nostra dreta. Aviat, veurem una fita que ens indica l’inici d’un senderó que travessa un llarg ranxo de carboner que finalitza a l’inici del torrent de la Coveta Negra. [6 h 05 min] En aquest punt el camí surt del comellar per la dreta, ens ho indica una fita gran. És l’inici del pas de n’Arbona, connexió del bosc de Comafreda amb la Comuna de Caimari, just sobre la partió de terme entre Escorca i Selva. El pas és una senzilla travessa de cinc minuts entre dos collets. A la sortida del segon, el sender està molt afectat per la tempesta Juliette i la caiguda de pedres. Les fites i alguna marca de pintura vermella ens ajuden a travessar aquest laberint. [6 h 35 min] Sense més dificultat que el fort pendent a trams, el senderó ens treu sobre la pista forestal del comellar de la Coveta Negra. Continuam la baixada fins a connectar amb el GR-222, al qual ens incorporam per l’esquerra.

Després d’una breu pujada i un encara més breu descens, sortim al camí Vell de Lluc, en el tram conegut com la Llangonissa. El seguim direcció Lluc. Atenció al mirador del Salt de la Bella Dona, moment de recordar la llegenda de la tràgica mort d’una esposa, víctima d’un amor cruel i enverinat per la gelosia del seu marit. Arribam a la Bretxa Vella [7 h 10 min], fruit de la reforma del vell camí de Lluc en el segle XVIII. D’aquí iniciam el descens cap a les cases del Guix i el coll de la Batalla. Seguint la senyalització del GR tancarem el circuit en el refugi de So n’Amer [7 h 45 min].

@Fita_a_Fita