Les Comes d’Andratx, una de freda i una de calenta

PalmaEn aquesta ruta us en donam una de freda i una de calenta. Però no és una qüestió de variabilitat o d’irregularitat de la proposta. Tan sols una raó estrictament toponímica, i no gens capritxosa, que té a veure amb la nostra percepció de l’entorn. El camí de les Comes (Coma Calenta i Coma Freda) és un itinerari que ens mena per dues valls petites i molt interessants, tant pels seus valors naturals com pels culturals. Una ruta senyalitzada pel mateix Ajuntament d’Andratx i pel Consell de Mallorca que ens permet tastar vells camins de carro, ara asfaltats, que a l’antiguitat constituïen importants artèries de comunicació amb les possessions i municipis de la Serra.

Iniciam la caminada a Andratx a l’altura de la Casa de la Vila, ubicada des del 1991 en el monumental i notabilíssim Castell de Son Mas, sobre la rotonda que dona sortida cap a la carretera de la Tramuntana (Ma-10) i la del Capdellà (Ma-1031). Disposam de transport públic: les línies 101, 121, 122 i 131 fan parada en el poble de l’escriptor Baltasar Porcel i Pujol. Ens posam en marxa empesos pel fragment d’una de les seves obres primerenques, Difunts sota els ametllers en flor (Destino, 1970), on fa aquesta acurada descripció de l’entorn: “Avançaven vall amunt els vents d’octubre, lleugerament freds ja, subtils. Agitaven el plomatge erecte i fastuós dels paons, que es passejaven davant la casa, sobre el turó, irritats i orgullosos, grallant asprius. Oscil·lava, batia amb parsimònia el brancam, l’alta, altíssima palmera. La vall era un tremolor de fullatges, a l’horabaixa transparent. Endins, entre l’ametllerar despullat, com mort, que cobreix els camps, sota la imponent muntanya verdosa de Garrafa, el poble començava a brillar, vagarosa resplendor. Un estol de corbs evolucionava reposadament contra el cel grisenc, estirat.”

La ruta

[00 min] Partim de davant les cases de la notabilíssima i imponent possessió de Son Mas, situada damunt un turonet, que des de fa més de tres dècades alberga les dependències municipals. Un castell que no ho ha estat mai. La seva fesomia és conseqüència d’una important reforma executada a final del segle XIX per Antoni Mulet Ferragut, que havia comprat la possessió als marquesos de la Torre. Documentada des del segle XIII, va ser el 1232 quan el bisbe de Barcelona cedí a Robert Seriol aquesta antiga alqueria musulmana que, a partir d’aquest moment, seria coneguda com a Son Seriol. El nom de Son Mas no apareixerà fins al segle XV, després d’un període molt conflictiu, marcat pels estira-i-arronses familiars pel control de la propietat.

Sortim d’Andratx per la carretera del Capdellà (Ma-1031). Primer vorejant la barriada de Son Juvera i després les de Son Curt i la Coma, seguint els carrers Pere Seriol i l’Estanyera. [05 min] Just a l’altura del torrent de la Coma, on hi trobam una font pública –el pou de la Coma–, tombam a l’esquerra pel camí de la font del Bosc, on s’inicia la senyalització de la ruta del Camí de les Comes, que ja no abandonarem fins a dur-nos a travessar el comellar i sortir al camí de les Penyes o de la Coma Calenta [15 min].

Permeteu-me ara un parèntesi a la descripció de la ruta per parlar, breument, de la ‘topofilia’. Es tracta d’un concepte encunyat als anys 70 pel geògraf d’origen xinès Yi-Fu Tuan (1930-2022), que volia explorar “la percepció i l’avaluació de l’entorn per part de les persones, així com l’impacte que té aquest sobre elles, sobre les seves emocions i sentiments”. Actituds i valors, en serien la conseqüència més directa. I d’aquí a la topofilia toponímica, un concepte derivat de l’anterior i que tindria com a objecte l’estudi els noms de lloc derivats d’aquesta particular connexió emocional entre l’entorn físic i els éssers humans. Iniciam la caminada a la Coma Calenta i l’acabam per la Coma Freda... Dona que pensar, no? Si voleu seguir aquest fil, us recoman la lectura de Topofilia. Un estudi de les percepcions, actituds i valors sobre l’entorn (Yi-Fu Tuan. Editorial Melusina, 2007).

Tornam a la realitat del nostre itinerari, tot i que amb la reflexió anterior surant per sobre dels nostres caps. Ara ficats de cos i ànima en la Coma Calenta, recorrem un paisatge antròpic, caracteritzat per les petites propietats, hortals i sementers, irrigats pel torrent de les Penyes (subsidiari del torrent de les Comes), i les restes d’un meravellós i complex sistema hidràulic. Tot plegat, envoltats de muntanyoles que clouen l’espai. Per un costat tenim les que separen les dues comes, una de freda i una de calenta, amb el puig Cornador (295 m), la serra de So n’Ensenyat i el puig de les Dones (371 m); per l’altre, les que ens separen del Capdellà, amb el puig de les Creus (424 m) i el puig de la Grua (483 m); i, finalment, els contraforts de la Moleta de l’Esclop, bàsicament el puig dels Avencs (515 m) i el Penyal d’en Rico (548 m).

Molí hidràulic de Can Serra

[40 min] El camí de la Coma Calenta travessa el torrent i canvia de vessant, cap a l’esquerra. En aquest punt trobam el molí hidràulic de Can Serra. Aquest tipus d’infraestructures, d’origen musulmà, es caracteritzen per trobar-se a espais geogràfics on hi acostumava a haver un cabal d’aigua constant i abundant. Gairebé a punt d’assolir el punt més alt de la ruta [1 h 00 min], deixam a la dreta un camí de terra que, en cas de seguir-lo, ens permetria arribar fins al coll de la Coma Clova i el pujador dels Palmers, una bella i interessant ruta per accedir al Penyal d’en Rico. Nosaltres, però, seguim el camí asfaltat que ara ens acompanya fins al Collet, punt situat entre el puig dels Avencs, a la dreta, i el puig de les Dones, a l’esquerra, i que ens ajuda a canviar de vessant. 

Sortim a la carretera de la Tramuntana (Ma-10) [1 h 15 min], la seguim uns metres en direcció al coll de la Gramola i tot d’una sortim per l’esquerra per enllaçar amb el camí de la Coma Freda. La novetat és que a les muntanyes anteriorment descrites hi afegim ara d’altres com el Penyal de n’Anglada, el puig Assegut o el puig de So na Vidala, tots tres amb cotes superiors als 400 metres. Amb una perspectiva molt més ampla i extensa que la de la Coma Calenta, iniciam el descens per la Coma Freda. [1 h 30 min] En ser a l’altura del camí de So na Vidala, paga la pena entrar-hi un moment per anar a veure el molí hidràulic de Can Toni Pau. D’aquí tan sols ens queda acabar de recórrer el camí fins a la carretera d’Andratx a l’Arracó (Ma-1030) [2 h 00 min]. Deixam a pocs metres, a la dreta, la Font de la Vila, i prenem cap a l’esquerra, en direcció a l’església i l’Ajuntament, on acaba la ruta [2 h 15 min].

@Fita_a_Fita