Publicitat
Publicitat

Un final de cicle esportivament desesperant

Amb el projecte de Quique esgotat, l'Espanyol ja pensa en la manera de salvar el curs vinent

La temporada amb més pressupost, la plantilla més àmplia i més cara de la història de l’Espanyol, l’actual, serà recordada com una de les més decebedores dels seus 117 anys de vida. “Estem en un curs que patim més que no pas donem alegries, cal guanyar partits per no caure en el desànim. És normal que la gent estigui enfadada. La situació no ens agrada, i si no guanyem encara estarem pitjor”, va dir diumenge Gerard Moreno, un dels pocs jugadors que se salva d’un any per oblidar. “No estem contents amb la temporada que s’està veient, i la gent es podria cansar. Hem de deixar de parlar i passar a l’acció”, va reconèixer ahir el capità, Javi López.

A falta de sis jornades per maquillar el desencís, l’Espanyol amb prou feines suma vuit victòries, i la deriva que porta l’equip no sembla indicar que n'hagin de guanyar gaires més. Per trobar registres semblants cal anar força enrere: els nou triomfs del curs 1992-93 (el de l’últim descens a Segona) o els deu del 2002-03 i 2005-06. Si els gols són l’ànima del futbol, l’equip de Quique Sánchez Flores és un conjunt desanimat: amb 26 dianes (0,81 per partit), només supera el Las Palmas i el Màlaga. Des de la temporada 2009-10 (en van fer 29), a més, cap curs havien baixat de les 40.

Les xifres són indicadors realistes de la situació de l’equip blanc-i-blau, però no els únics. El declivi es veu de seguida amb les declaracions o la gestualitat d’un Quique cada cop més desanimat. A principis d’estiu va formar part de la campanya d’abonaments, que tenia per lema “Això ho has de viure”. A finals de curs, el seu discurs podria acabar generant un cisma entre la plantilla i l'entrenador: “Potser no donem per més. No em sorprèn que s’hagi complicat la temporada”. Unes paraules que no agradat al vestidor, malgrat que ahir Javi López, amb un to conciliador, procurés rebaixar la tensió: “Si diem el que sentim es poden malinterpretar coses i el perjudicat pot ser el club, i no s’ho mereix. Queden sis partits i no hem d’entrar a valorar opinions, cal deixar la polèmica de costat i acabar bé la Lliga”.

El tècnic ja havia avisat a l’agost que la plantilla confeccionada no era l’esperada, però amb un equip semblant es van obtenir uns resultats força millors el curs passat: vuitena posició, 56 punts i 49 gols a favor. Malgrat que al gener va decidir no marxar a Anglaterra, Quique ja fa temps que té clar el seu futur: no complirà el tercer any de contracte. El club –per ordre de Chen Yansheng– no l’ha volgut cessar per no haver de fer front a una indemnització de quatre milions, però veu amb bons ulls arribar a un acord perquè pugui desvincular-se de l’entitat aquest estiu i la banqueta tingui un nou director d’orquestra. El cicle de Quique fa setmanes que està esgotat.

Tornar a començar dos anys després

El madrileny, però, no és l’únic responsable de la deriva que viu l’equip espanyolista. Tant el director esportiu, Jordi Lardín, com el president, Chen Yansheng, també són conscients de la seva part de culpa en un declivi que va començar a l’estiu, amb promeses incomplertes i fitxatges que no anaven en la línia esportiva prevista. Exceptuant Darder, Hermoso i Granero, la resta d’incorporacions no han tingut ni de lluny una aportació significativa. A més, homes com Piatti o Baptistão han baixat significativament de rendiment. El resultat és un equip vulgar en el joc i en els resultats, incapaç de transmetre emocions més enllà de les que va aconseguir, paradoxalment, contra els tres grans de la Lliga a Cornellà-El Prat.

Per tot plegat, el de l'entrenador no serà l’únic canvi necessari per sacsejar l’equip i tornar a encaminar la parcel·la esportiva cap al rumb marcat. Com ja va confessar Quique mateix, les expectatives que hi ha a l’entitat de cara al curs vinent no seran gaire diferents de l’actual, i això no contribueix precisament a animar una afició decebuda que dubta si continuar renovant el carnet o no. La baixa posició a la Lliga repercutirà en els drets televisius, i encara s'ha de veure si s’aconsegueix –com exposa la memòria econòmica– fer un gran traspàs que cobreixi part dels 17 milions previstos en ingressos per vendes de jugadors. De fitxatges cars tampoc se n’esperen. Dos anys després, el projecte recomença, però ho fa amb un punt de partida diferent: ja hi ha una base de jugadors més sòlida, però alhora uns salaris i uns contractes que dificulten la sortida de peces amb qui no es compti. L’estiu serà llarg a les oficines de l’RCDE Stadium.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF