Esports 15/03/2021

Domènec Torrent: "Em veig capacitat per entrenar el Barça, però fa falta que el club m'hi vegi"

6 min
Domènec Torrent

Santa Coloma de FarnersDomènec Torrent (Santa Coloma de Farners, 1962) ha ocupat moltes banquetes. Va ser la mà dreta de Pep Guardiola al Bayern i al City, i també va formar part de l'època gloriosa al Camp Nou. En la seva aventura en solitari, primer va anar parar a Nova York i, aquest mateix estiu, va ocupar la banqueta del Flamengo durant tres mesos. Ara ja ha tornat a casa i està a l'espera de nous reptes. Al jardí de casa seva atén l'ARA per parlar del tràngol viscut al Brasil, la realitat convulsa del Barça i del seu futur.

Ara que ho veu en perspectiva, com valora la seva etapa a la banqueta del Flamengo?

— Nosaltres ens vam trobar amb una situació molt complicada. Quan vam arribar havien tingut l'últim partit feia 17 dies i onze havien sigut de festa. Vam fer un parell d'entrenaments i vam començar a competir cada dos o tres dies amb el reajustament de calendari. Aquell primer mes va ser complicat perquè els jugadors no aguantaven més enllà del minut 60. Vam tirar endavant com vam poder i de cop vam tenir 19 positius de covid, jo inclòs, però allà no s'aturava res. Tinc la consciència molt tranquil·la, vam fer una feina molt ben feta i l'equip començava a jugar com ens agrada a nosaltres. Els resultats demostren que anàvem per bon camí, però hi ha coses que no pots controlar en el futbol. 

Quines raons li exposen per no seguir?

— Vam perdre l'últim partit per 4-0 amb l'Atlético Mineiro, però abans d'això nosaltres veiem coses que no ens agradaven. Fins i tot el meu representant em va trucar perquè els periodistes li preguntaven quant costaria fer fora l'equip tècnic. El problema que ens vam trobar va ser com com si ara els tres candidats a les eleccions del Barça s'ajuntessin i cadascú volgués un entrenador. Nosaltres sabíem que Marcos Braz havia apostat per nosaltres i ens va ajudar molt, però els altres no. Sabíem que quan hi hagués una petita davallada passaria això. No hi havia raons esportives.

I quin és el següent pas ara?

— Tornar a entrenar. En l'última temporada a Nova York vam tenir èxit i al Flamengo també ens anava bé. El futbol és la meva passió, intentaré no fer un pas en fals. El meu equip i jo vam tenir la sort de tenir ofertes poc dies després de sortir de Flamengo, però ens semblava massa d'hora per tornar a entrenar.

Va rebre ofertes d'algun dels candidats a la presidència del Barça?

— Sí, jo vaig parlar amb un parell. Tenia molt bones relacions amb tots dos però els vaig fer saber que jo el que volia fer era entrenar. No volia comprometre'm amb ningú en cas que arribés una oferta per entrenar un equip.

Es veu entrenant el Barça?

— Humilment, jo em veig capaç, però necessites ser un exjugador important o un entrenador amb molta experiència i renom, perquè, si no, són ells qui no t'hi veuen. Hi ha molts entrenadors capacitats per entrenar el Barça, però no és un club senzill i se l'ha de conèixer. Nosaltres tenim aquest avantatge, que el coneixem i hi hem treballat, però soc molt conscient que necessites un bagatge, no només per a tu sinó també per a l'aficionat. El que seria complicat seria convèncer els mitjans i els aficionats que tu ets l'opció correcta i que, un cop has portat un Flamengo, pots portar un Barça.

Com ha viscut les eleccions al Barça?

— Amb molt d'orgull. Tant de bo la imatge final del president Laporta amb en Víctor Font i en Toni Freixa abraçats sigui la normalitat de can Barça. Cadascú té una idea diferent i només un pot guanyar, però seria molt bo que el Barça sigués un club unit. No conec personalment el senyor Freixa però sí que conec tant el Jan com el Víctor i em sembla que el futur del Barça està garantit. Ha guanyat el Jan, a qui li desitjo molta sort i molts encerts, però si hagués guanyat el Víctor estic convençut que també ho hauria fet molt bé.

Creu que Laporta pot ajudar el Barça a renéixer en un moment tan complicat?

— El Jan és una persona que transmet il·lusió. Quan entra a qualsevol lloc transmet trempera i convenç tothom que el Barça és capaç de guanyar-ho tot. És el seu tarannà. A vegades es necessita entrar i donar aquest punt d'il·lusió altra vegada. No sé com acabarà el tema econòmic, però els records que tinc del Jan són molt bons, els jugadors i l'equip se'l creien.

Pep Guardiola i Domènec Torrent a la banqueta del Manchester City

Creu que ara el joc del Barça és reconeixible?

— Ens hem quedat amb la idea que el Barça bo és el Barça del Pep. Luis Enrique també va guanyar el triplet amb un altre estil. Evidentment, a mi m'agrada el del Pep i m'hi sento reconegut, però hi ha molts estils per guanyar. Tothom que es compari amb el Pep acabarà perdent. Jo recordo que, en aquella època, amics meus a qui els agrada el futbol d'aquella manera, deixaven d'anar a sopar o d'anar al teatre per mirar el Barça. Amb això t'ho dic tot.

L'estil de l'equip amb Koeman ha anat canviant.

— No hi ha un sol Barça. És un club molt potent que pot guanyar amb molts estils diferents. El Barça és capaç de tot i l'equip ha millorat molt l'últim mes. Koeman ha vingut en una època molt complicada i ha millorat molt l'equip últimament. Té molt de valor el que està fent, perquè no és gens senzill arribar en època de pandèmia i amb un club convuls. Amb tots aquests problemes ell està tirant l'equip endavant.

L'eliminació a la Champions li va deixar el mateix regust que les debacles anteriors a Europa?

— No va ser com els altres cops. En aquest partit venies d'un resultat molt negatiu i crec que la primera part va ser espectacular. Tant pel que fa al joc com a dominar i a creure-s'ho. En les altres eliminatòries anteriors, portàvem un marcador molt favorable i el vam perdre. Aquest cop va ser just a la inversa. La gent ho donava per perdut i el Barça va sortir molt valent, molt fort, i va donar la sensació que podia capgirar l'eliminatòria.

Hi ha Lliga?

— Ho estem intentant. Encara queden molts partits i hem de jugar contra l'Atlètic de Madrid i el Madrid... Poden passar mil coses. El futbol són sensacions i el Barça sembla que últimament va cap amunt. L'Altètic té més dubtes. Quan tu estàs a dalt i et van retallant punts, cal saber gestionar la pressió.

Quin ha de ser el paper dels veterans en el nou Barça?

— Piqué, Busi, Leo, Alba són gent amb molta personalitat. Jo no tinc cap dubte que Piqué estima molt el club i que pot contribuir-hi moltíssim. Tots són jugadors amb ADN guanyador. La pressió no els pot i poden ajudar molt el jovent. Jo crec que aquests joves acabaran sent bons gràcies al cop de mà que els donaran els més veterans.  

En els últims anys no han pujat gaires jugadors del filial al primer equip. 

— És una cosa que depèn molt dels entrenadors. Normalment, els holandesos, en general, ho fan molt, ja que és una cosa que han viscut. Primer ho va fer el Johan Cruyff, que és el que ens va ensenyar el camí. El Barça sempre ha sigut molt gran, però hi ha un abans i un després del Johan. En aquest sentit, els holandesos sempre són molt valents, Van Gaal i Rijkaard també ho van ser i després el Pep es va atrevir a fer-ho també. Amb el Pep teníem la idea que quan pujàvem un nano, no sentia la pressió perquè des de petit somiava jugar al Camp Nou. El que realment és complicat és el que ha fet Pedri: arribar i jugar com si portés anys aquí. Això no és habitual. Crec que els veterans han ajudat molt Pedri perquè intueixen que serà un jugador important per al futur del Barça.

Com va viure la polèmica de la possible sortida de Messi?

— Em sap greu. En Leo ha de ser un actiu del Barça i un referent del club. La meva sensació és que estima molt el Barça i és molt culer. No sé què passarà al final, però m'agradaria que els jugadors que han sigut ídols del Barça acabin bé, que valorem tot el que han fet durant anys i ens quedéssim amb això. Quan va passar, vaig sentir molta tristor. No podia ser que una altra estrella marxés d'aquesta manera. No sé què va passar, però jo vull que el Leo es quedi molts anys i que pugui estar al club després que s'hagi retirat com a jugador. A ell li agrada molt el futbol i tant de bo el tinguem aquí de per vida. 

Si Messi marxa, el veu al City?

— No ho sé. Ell farà el que vulgui amb la seva vida, però jo vull que es quedi aquí. És una persona que pot donar molt a can Barça, no només com a jugador. Hem tingut molts anys el millor jugador del món i no el podem deixar perdre de qualsevol manera.

stats