Publicitat
Publicitat

Un dia de somni i glòria per al mallorquinisme

Ara fa 10 anys del 28 de juny del 2003, quan el Mallorca va espantar disgustos passats i va aconseguir aixecar la seva primera i única Copa del Rei

Els pèls encara s'ericen. Les imatges queden congelades a la retina de tota una afició que fa una dècada va tocar el cel. Una afició que va viure un dia de glòria. Un somni que s'apareix amb força quan es recorda aquell 28 de juny de l'any 2003 a l'estadi Martínez Valero d'Elx, avui fa 10 anys. Aquell dia el Mallorca va espantar disgustos passats i va aconseguir aixecar la seva primera i única Copa del Rei. Liderat per l'indomable Samuel Eto'o i secundat per més de 15.000 mallorquinistes, va derrotar el Recreativo de Huelva (0-3) per passar a la posteritat del club i fer justícia als altres dos conjunts vermells que havien quedat a les portes de guanyar el trofeu el 1991 i 1998.

Des del president, Mateu Alemany, fins al darrer aficionat sabien que davant el Recreativo era el moment, que no hi hauria oportunitat millor, per la qual cosa una derrota seria un fracàs estrepitós. Se'n cuidà fins al darrer detall: des de les negociacions amb la Federació perquè la final no es disputàs a Madrid, amb la FIFA per poder alliberar Eto'o de la Copa de les Confederacions, la preparació d'una expedició vermella que portà enlaire l'equip fins a la preparació del matx per part d'un Gregorio Manzano que va saber tocar la tecla idònia per aconseguir una motivació que va fer que el partit es guanyàs abans que la pilota començàs a rodar.

Superior

Quan va començar a fer-ho, va quedar patent que el conjunt dirigit per Lucas Alcaraz no ho posaria fàcil, però també que el destí era vermell. Les finals, amb molt comptades excepcions, són capítols de patiments i angoixes. D'incerteses que la connexió Ibagaza-Eto'o va començar a revelar. El davanter camerunès va patir un penal que Pandiani s'encarregà de transformar per deixar la Copa un poc més a prop. Xisco Muñoz, quan es fregava el descans, va aturar els cors de tot el mallorquinisme. Una rematada seva havia superat Leo Franco, però Iturralde González anul·là el gol per falta del davanter manacorí.

Els andalusos encara creien en la remuntada quan es va reprendre el matx. Només era un gol de diferència. Hi posaren èmfasi i il·lusió, però amb això no basta, i més quan davant hi havia un equip que quedarà a la memòria col·lectiva del club. Després d'haver passat una setmana molt dura per la mort del seu company de selecció Foe, Eto'o li volgué retre homenatge convertint-se en un mite del Mallorca. Convertit en el millor jugador del duel, va ser l'encarregat de fer pujar les dues dianes que arrodonirien el marcador del dia més emotiu de la història de la institució.

Bogeria

Quan Iturralde xiulà i Miquel Àngel Nadal alçà la Copa al cel d'Elx, la bogeria va esclatar, tant al Martínez Valero com a Palma. La ciutat sencera s'hi havia bolcat i els carrers que durant noranta minuts foren deserts s'ompliren de banderes, d'il·lusió, d'entusiasme de ser els millors. Un entusiasme en el qual el mallorquinisme s'ha d'emmirallar per afrontar, a partir d'ara, el retorn a la Primera Divisió. La història així hi obliga.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF