Chus Martín: “Lluitar contra equips poderosos econòmicament ens motiva”

BarcelonaJesús Martín és l’entrenador del Club Natació Atlètic-Barceloneta des fa tres temporades. El club barceloní s’acaba de proclamar campió de lliga per onzè any consecutiu, ha alçat la Copa del Rei i afronta el repte de tornar a guanyar la Copa d’Europa i convertir-se en l’únic equip català que en té dues. L’equip mariner arriba per quart any consecutiu a la fase final. Budapest acollirà entre avui i dissabte els partits de la fase final en format de final six.

Què representa ser per quart any consecutiu a la final six?

És un fet important. Hem de valorar que el 2013 a Belgrad va ser en format de final four. Els dos anys següents, ja en format de final six, van ser aquí a Barcelona i n’érem els organitzadors. Per aquest motiu ja anàvem directament a la fase final. Aquest any hem aconseguit la fita per mèrits propis. És molt important poder anar a Budapest. Després de veure la trajectòria de l’equip durant les quatre últimes temporades, estem demostrant que l’equip ja està entre els millors d’Europa.

Ara mateix, sou tres equips empatats a una Copa d’Europa...

Ara estem empatats amb el CN Barcelona i el CN Catalunya, que la van guanyar fa molts anys. Nosaltres tenim la il·lusió de guanyar-ho tot.

Ja teniu un bon bagatge a Europa. Com afronteu aquesta fase final?

Segurament és l’any en què els equips s’han reforçat més, hi ha un nivell molt alt. El més fort és el Pro Recco. És un equip fet a cop de talonari i té els millors jugadors del món. Després hi ha l’Szolnoki d’Hongria, que aquest any juga a casa. L’Olympiacos ha demostrat que aquesta temporada pot ser una sorpresa, s’ha reforçat molt bé. L’hem tingut en el nostre grup i ha acabat líder destacat sense perdre cap partit. Després hi ha el Jug Dubrovnik, que té alguns jugadors espanyols que havien jugat amb nosaltres, com el Xavi Garcia i el Felipe Perrone. Finalment l’Eger hongarès, que també està en el nostre grup i, com l’Szolnoki, juga a casa. Es presenta una final six molt disputada. Dels sis equips som, de ben segur, l’equip que té menys pressupost. Però poder lluitar cara a cara contra equips tan poderosos econòmicament és un fet que a nosaltres ens motiva.

Què teniu vosaltres que no tenen els altres equips de la lliga?

Som l’únic representant espanyol habitual en les competicions europees. Nosaltres comencem la temporada igual que la resta, però a mesura que anem jugant partits de Champions, l’equip va creixent. Jugues amb equips molt superiors a tu i això et dóna un plus. El fet que hi hagi aquesta diferència respecte als altres equips de la lliga espanyola és remarcable. Molts equips que podrien jugar competició europea hi renuncien per raons econòmiques (en teoria els tres primers de la lliga poden jugar a la Champions i un equip més a la LEN). Aquest any l’únic que hi va anar a part de nosaltres va ser el Club Natació Sabadell i va caure molt aviat, però crec que és important jugar-la perquè els jugadors puguin créixer professionalment.

Entenc que l’èxit ha portat molts dels teus jugadors a la selecció...

Sí, entre els convocats amb Espanya i els que van amb altres països hi ha hagut dies que m’he quedat entrenant amb 3 o 4 jugadors. Però això també és positiu.

I què s’ha fet pel que fa a la formació?

De tota la vida hem sigut un club que treballa molt bé el planter. L’objectiu és treure com més jugadors del planter millor. Ara tenim jugadors joves que estan pujant amb força, però no és el mateix pujar un jugador al primer equip per jugar la lliga que fer-ho per jugar la Champions. Ara mateix, del planter tenim l’Albert Español i el Marc Roca, que són jugadors ja consolidats. Tenim el Miqui Linares i el Roger Tahull, que vénen de categories inferiors. El Nikolas Paul és un noi de 17 anys que està començant a entrar i ja ha jugat algun partit de Champions, i per sota estan sortint jugadors interessants que de mica en mica aniran entrant.

Personalment, ¿quin grau de responsabilitat creus que tens en aquest èxit?

La responsabilitat de l’entrenador sempre és important, però bé, fa molts anys que sóc al club. Ara com a primer entrenador, abans vaig estar set anys com a segon, vaig ser als equips de la base, com a jugador, com a treballador, com a... aquí he fet de tot! He crescut en aquest club, el conec i l’he mamat molt des de ben petit. M’ha ajudat força tenir el meu germà de segon amb mi. Ell s’ha retirat fa menys temps i m’ajuda molt a controlar el tema del vestidor i la conducta dels jugadors. Penso que fem un bon tàndem i estem contents del rendiment de l’equip.