OPINIÓ

Estimats Reis d’Orient

L’any passat us vaig demanar una llista extensa de coses que creia que si em portava molt i molt bé podria aconseguir. Me l’he tornada a llegir per no repetir-me o per veure si en 365 dies el món ha canviat cap a millor. He de dir-vos que estic entre enfadada i amoïnada perquè tornaria a demanar exactament el mateix. Entenc que sou màgics però que hi ha coses que també queden fora del vostre abast i que l’únic que podeu fer és intentar ajudar-nos. Així que amb la mateixa il·lusió –o fins i tot més– que l’any passat us escriuré una carta que no pretenc que feu efectiva en una setmana o en pocs mesos, però sí que espero que en aquests 366 dies del 2020 –penseu que teniu un dia més de l’habitual!– es pugui portar a terme. Creieu-me que totes les nenes, noies, dones d’aquest país ho necessitem! 

No volem obrir el mòbil o la televisió sentint que les noies no haurien de sortir soles al carrer a fer esport perquè poden ser violades o segrestades, perquè només pel fet d’anar amb malles o amb pantalons curts provoquem el personal o fem que ens vulguin per a ells. No som de ningú més que de nosaltres mateixes, no hem de demanar perdó ni vestir de cap manera que ens imposin simplement perquè algú es pot sentir atret i tenir un impuls enorme de voler violar-nos. Quan parlem de violència masclista és perquè n'hi ha un alt nombre de casos, no ens podem posar una bena als ulls i fer veure que no som qui patim aquest assetjament. No necessitem el permís de cap ésser del sexe masculí per poder fer el que vulguem. No teniu poder sobre nosaltres, em sap greu dir-vos-ho; ja hi ha hagut molta gent que ha lluitat per això i ara no deixarem que ens ho prengueu. Fins ara us dèiem que volíem ser lliures i no valentes, però ja n’hi ha prou! Ara no és que ho vulguem, és que som lliures i també valentes! 

Perdoneu, Melcior, Gaspar i Baltasar, altre cop m’he encès i no us he demanat concretament el que vull: només us vull tornar a demanar sentit comú. Sembla fàcil però sé que no ho és. No m’agraden gaire les coses fàcils i tinc la cara de demanar-vos que porteu sentit comú a tot el personal que encara té la ment al segle XIX o, fins i tot, a l’Edat Mitjana. Us ajudaré en tot el que faci falta, però de debò que necessitem seguir avançant. Aquesta nova dècada ha d’estar marcada pel canvi, no vull veure com retrocedim de ràpid. Només hem d’anar cap endavant i si en algun moment fer algun pas enrere, que sigui únicament i exclusivament per agafar impuls.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF